La mà més dura a Catalunya

Conscient que seria atacat per la situació a Catalunya, Pedro Sánchez va intentar vacunar-se des del principi amb l’anunci de tres mesures de xoc per encarrilar la crisi: una nova assignatura de valors constitucionals, una llei audiovisual que eviti la manipulació d’ens autonòmics i modificar el Codi Penal per impedir la celebració de referèndums il·legals. Va ser un bon cop d’efecte, però no va neutralitzar els altres candidats. Pablo Casado li va preguntar amb insistència si Catalunya és una nació. Com que no va aconseguir resposta, va concloure que Sánchez està incòmode perquè necessitarà pactar amb els independentistes després del 10-N. «Està lligat de mans; no pot presidir el Govern d’Espanya una persona que no creu en la nació espanyola», va sentenciar.

Albert Rivera va exhibir un tros de rajola d’una vorera de Barcelona com a metàfora de l’«amenaça a la democràcia» i dues llistes, una en blau i una altra en vermell, amb les cessions a l’autonomia catalana que, segons el seu parer, s’han de revertir. Va exigir el 155. Pablo Iglesias va defensar la plurinacionalitat i el diàleg. Va criticar la competició dels seus rivals per veure qui proposa més duresa a Catalunya. Santiago Abascal va defensar la suspensió de l’autonomia, il·legalitzar els partits independentistes i processar Quim Torra per rebel·lió.