Laura Borràs: «Reclamarem exercir el dret d'autodeterminació»

Laura Borràs (Barcelona, 1970) prefereix Quixot a Sancho, pel seu idealisme i capacitat de somiar, de creure en els mateixos somnis i fer-los realitat». Filòloga, professora universitària, exresponsable de la Institució de les Lletres Catalanes, exconsellera de Cultura, i ara de nou candidata a les eleccions generals per Junts per Catalunya (JxCat), Borràs adverteix a Pedro Sánchez que per aconseguir el seu recolzament en una eventual investidura haurà de permetre l’exercici de l’autodeterminació i l’alliberament dels presos. Eludeix concretar les seves propostes socials per l’«emergència» del moment del procés i defensa el diàleg amb el PSC i els comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat, tot i que critica el pacte amb els partits del 155.

-S’acosta una nova desacceleració econòmica. ¿Quines són les propostes de JxCat amb relació al mercat laboral? ¿Estarà a favor d’una modificació o derogació de l’actual reforma laboral?

-Abans de parlar de qualsevol altra qüestió hem de parlar que vivim en una emergència nacional. En aquest context, l’Estat, que ha decidit que és capaç de renunciar a principis democràtics essencials per frenar l’independentisme, ha fet lleis contra el seu propi territori, com la de deslocalització d’empreses, per perjudicar l’economia catalana. Tenim propostes amb moltes mesures de foment de la contractació estable perquè l’economia ho impregna tot.

-¿Però en concret, al mercat laboral...?

-Per exemple, la reforma laboral és important poder reformar-la. I fer èmfasi en qüestions que han de fer millorar l’economia. Però el fet que a l’aeroport de Barcelona no se li concedeixi una tercera pista limita el seu creixement i tenim un Estat que intenta fer passar el trànsit aeri per Madrid.

-Però quan s’obri aquest debat laboral, ¿JxCat farà les seves propostes en matèria de...?

-En matèria de tot. Hi ha gent que decideix anar a Madrid a uns plens i a d’altres no. Nosaltres hi serem sempre. Però estem en una situació prèvia: un interès de l’Estat a perjudicar l’economia catalana, la vida política i social catalana. I la vida personal de les persones a la presó i l’exili.

-Sobre la política fiscal. ¿És partidària d’incrementar els impostos per tenir més recursos i dedicar-los a redistribució?

-Quan Catalunya ha intentant obtenir els seus recursos generant nous impostos, l’Estat hi ha intervingut. La manera com retornen els recursos, i pensem en el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), com s’ha utilitzat el finançament autonòmic... Vegem què ha fet el Govern en funcions sobre els avançaments, dient que no es podien retornar aquests diners perquè estava en funcions, després hi havia un informe que deia que sí que es podien desbloquejar aquests diners, que eren 815 milions per a Catalunya...

-Jo li preguntava sobre fiscalitat. Hi ha una part de fiscalitat transferida i una altra que es debatrà en les Corts.

-Sobre aquestes qüestions tindrem oportunitat de poder parlar...

-Però quan es proposi pujar un tram de l’IRPF a les rendes altes, ¿JxCat hi estarà a favor o no?

-Hem treballat perquè tots puguin tenir una proporcionalitat en els seus impostos en funció dels seus ingressos. Que hi hagi una redistribució de la riquesa en funció de la capacitat retributiva de cadascú.

-¿Està a favor d’impedir per llei l’augment abusiu dels lloguers?

-Ja ho veurem. Del que proposa, disposa i finalment aplica l’Estat a Catalunya no ens podem fiar mai. De cada 100 euros que s’havien d’invertir en Catalunya se n’acaben invertint 66. Això en el millor dels casos. Vostè em situa en un escenari d’un Govern que compleix el que diu que farà quan s’incompleix sistemàticament.

-¿Veuria bé un pacte amb el PSC i els comuns sobre pressupostos de Catalunya?

-La interpel·lació afecta tots. El Govern ha de fer la proposta, però que es critiqui que no s’aproven quan els bloquegen altres, és el que se’ns criticava a l’Estat. És difícil negociar quan es demana la dimissió del president per part dels comuns. ¿Com actuarà el PSC? ¿La seva obediència és espanyola o respecte als ciutadans de Catalunya?

-Parlant de pactes, es parla dels partits del 155, però hi ha hagut aliances com a la Diputació de Barcelona. ¿Veu bé el pacte i diàleg institucional amb el PSC?

-El diàleg i el pacte són les eines fonamentals de la política. Respecte als pactes amb el 155, en soc especialment crítica. Ho vaig ser abans, durant i ho soc després per aquesta excepcionalitat. Podem fer veure que és tot normal, però no ho és. Pactar amb la gent que allà t’aplica el 155 a mi m’incomoda.

-Però respecte al PSC, pactar en la Diputació de Barcelona no ho va veure bé, però ¿pactar els pressupostos catalans, sí?

És que és negociar polítiques que són per a tothom. Els pactes de la Diputació són un repartiment d’un poder derivat de les eleccions municipals. Negociar i dialogar i pactar per fer política i per resoldre problemes, sempre. Sobre la naturalesa d’aquests pactes, m’incomoda pactar amb el 155. 

-Vostès han sigut crítics amb l’actuació dels Mossos i de la Brigada Mòbil (Brimo). ¿Cal dissoldre-la?

-No soc especialista en seguretat. Hem vist unes imatges que es no corresponen als protocols que es dota el cos dels Mossos. Davant una anomalia així, es fa el que hem proposat: una comissió d’investigació i la compareixença del conseller per explicar què ha passat i quines responsabilitats es depuren. Perquè no es torni a repetir. I impulsar una llei per prohibir les pilotes de goma en tot l’Estat. Els Mossos han iniciat l’auditoria més gran de la història. El problema de la Brimo és estructural, s’ha de resoldre.

El regidor de Badalona de JxCat i mosso d’esquadra ha afirmat que l’actuació del cos ha «expandit la queixa».

-Quan es veuen segons quines imatges que tots hem vist, qualsevol persona que tingui sang a les venes reacciona i en els àudios d’aquests vídeos se sent: «¿Què feu? Pareu!». És que hi ha una situació que s’ha de frenar. Quan veus que es reacciona amb injustícia, això fa créixer la queixa.

-¿Entén que tirar pedres, boles de metall o àcid o fer barricades no forma part d’un instrument útil per a l’independentisme?

-Soc una persona no-violenta, pacífica, que vol dirimir qualsevol diferència per l’ús de la paraula, la força de la raó i mai per la raó de la força. Mai.

-Vostè ha parlat de «repressió policial». Crida l’atenció que JxCat no utilitzava aquest concepte davant de l’actuació en desnonaments, amb els indignats o manifestants en vagues generals.

-Hem parlat de brutalitat policial. La repressió és el context que tenim. Hi ha repressió política, judicial i episodis de repressió policial. No s’equivoqui. Quan hi ha brutalitat policial, n’hi ha en el context que sigui, sigui un desnonament o una vaga.

-Si Sánchez truca a la porta de JxCat després de les eleccions perquè necessita els seus vots, ¿quines condicions plantejarà?

-La nostra proposta de diàleg és real. La sentència s’ha produït. Volem que entengui que el problema entre l’Estat i Catalunya només es podrà resoldre dialogant, negociant, com proposàvem amb un mediador internacional.

-De cara a una investidura, ¿què hauria de fer el candidat socialista, tornar a la taula de Pedralbes amb un mediador? ¿Quina és la condició concreta?

-Volem resoldre el problema polític fent ús de la política, tenint un interlocutor en l’Estat que vulgui fer política. Per fer política s’ha de desbloquejar la situació que hi ha a Catalunya. Podem parlar de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

-¿Però les condicions concretes quines serien?

-Reconeixement del dret a l’autodeterminació, exercici d’aquest dret a l’autodeterminació, alliberament dels presos i retorn dels exiliats.

-¿L’exercici de l’autodeterminació és implementar ja la independència?

-És un dret fonamental de les Nacions Unides. Nosaltres estem oberts a dialogar. L’1-O el reconeixem perquè en vivim les conseqüències. Però si no el reconeix l’Estat i diu ‘no ens va agradar, però ja que entenem que aquesta situació només es pot resoldre a les urnes, fem un referèndum pactat’, cap problema.

Notícies relacionades

Sánchez intensifica la seva ofensiva contra l'independentisme

Interior envia 250 antiavalots més a Barcelona per a la visita dels Reis

-¿Com es vehicularia l’alliberament dels presos?

-Trobarem el mecanisme. Ho volem en el marc d’una solució global. Si l’amnistia és col·locada en un entorn de solució global, ho estudiarem. Ha de passar pel Congrés, on sabem què volen votar la resta de partits.