Tsunami Democràtic i CDR, junts però no barrejats

El magma d’agitació independentista s’ha multiplicat amb la sentència del procés. Més enllà de les entitats sobiranistes, que han traçat el seu propi full de ruta, han cobrat protagonisme nous actors polítics que es reparteixen els carrers a fi de mantenir el pols, com el Tsunami Democràtic o Pícnic per la República, i els Comitès de Defensa de la República (CDR) han tornat a l’acció després de mesos a l’ombra. 

Potser el més aclamat hagi sigut el Tsunami, perquè partits i entitats es van afanyar a popularitzar-lo, tot i que la seva activitat de carrer hagi sigut la menys activa. Sota el temor de l’aplicació d’un nou 155, l’independentisme institucional es va posar a les mans d’aquest moviment de nou encuny sabent que el nucli organitzador emula al que va repartir les urnes per tot Catalunya, l’1-O, i que defensen una agitació no violenta. L’agenda de mobilitzacions del Tsunami és pròpia, tot i que partits i entitats mantenen interlocució amb ells. Per contra, els CDR són imprevisibles.

Comunicació escassa

Des del primer aniversari de l’1-O, la comunicació dels CDR amb la resta d’actors sobiranistes és escassa. En aquella ocasió, van acordar conjuntament una marxa unitària a les portes del Parlament amb la directriu expressa de no generar aldarulls. Però va caure el sol, va finalitzar la marxa i hi va haver manifestants que van cridar a ocupar la Cambra catalana en un intent que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Segons diverses fonts consultades, aquest episodi va desgastar les relacions i va fer que els partits abracessin una proposta com la del Tsunami, que es defineix com a «desobediència civil no violenta» i que els permet marcar distàncies amb uns Comitès imprevisibles que han governat els carrers durant diversos dies. 

La coordinadora d’aquests Comitès no amaga el seu malestar amb el naixement del Tsunami. «Ve d’altes esferes», sostenen fonts d’aquest espai, i insisteixen que funcionen «de manera totalment diferent». Els CDR han cridat a una mobilització sostinguda amb convocatòries diàries a través de les xarxes socials i moltes han acabat amb aldarulls. Estan convençuts que el conflicte als carrers els afavoreix per «generar un escenari de confrontació amb l’Estat». 

Ni partits ni entitats havien previst un escenari de violència. Els CDR van copar els carrers, tot i que tant l’ANC com Òmnium Cultural van poder seguir els seus plans amb concentracions pròpies, les Marxes per la Llibertat i la massiva manifestació unitària de dissabte. El Tsunami va llançar una aplicació mòbil però no va tornar als carrers. L’anunci del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que hi havia en marxa investigacions sobre Tsunami va propiciar que el cercle de col·laboradors s’estrenyi i que delimitessin les seves accions. Fins ara, només s’han deixat veure a l’aeroport del Prat i en una convocatòria exprés arran de la visita del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez. En el seu calendari han fixat pròximes cites el dia de la jornada de reflexió, els tres dies posteriors al 10-N i el dia del Clàssic, el 18 de desembre. 

Les Marxes dels CDR 

Tot i que els CDR van mantenir un perfil baix durant mesos i es van desinflar a nivell local, la coordinadora seguia cavil·lant propostes per respondre a la sentència. De fet, les Marxes per la Llibertat que van encapçalar l’ANC i Òmnium Cultural va ser una proposta que va sortir dels Comitès, prenent exemple de les Marxes de la Dignitat. Aquests la van traslladar a l’Assemblea, ja que els contactes amb Òmnium Cultural són menys fluids i molt més distants, i van fer seva la idea. La infraestructura de l’ANC podia fer-ho possible. No obstant, van canviar el final del recorregut. La proposta inicial optava per acabar la protesta a les portes del Parlament de Catalunya. Es va desestimar per no reeditar l’1 d’octubre del 2018.

Notícies relacionades

Així els hem explicat l'actualitat de les protestes a Catalunya

Les edats de la protesta

Una vegada avalat per l’ANC, es va proposar a Òmnium Cultural que, al seu torn, va presentar la seva pròpia acció: encerclar «símbols de poder de l’Estat», com la Delegació del Govern a Barcelona o les subdelegacions a les províncies. Van acordar firmar les dues iniciatives conjuntament per sumar forces. Però l’entitat liderada per Paluzie va somriure també a Pícnic per la República, que va emergir per convocar segudes i bloquejos pacífics en llocs com la Sagrada Família o la Via Laietana. 

«Això va molt més enllà de les sentències, i serà llarg», apunten fonts d’aquests espais. La campanya electoral serà convulsa. També als carrers.