El sobiranisme es mobilitza però no amplia fronteres

El sobiranisme perseguia aquest dissabte ampliar fronteres amb la bandera dels drets i llibertats, però no va aconseguir reeditar la fotografia del 3-O i va córrer el risc d’enfrontar-se a si mateix. En aquesta ocasió, per als convocants l’important no era quants, sinó qui.

En xifres, van unir unes 350.000 persones contra la sentència del procés, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, i van quedar molt lluny d’una altra marxa pel mateix carrer de Marina el novembre del 2017 que en va reunir 750.000 en contra de la presó provisional a la cúpula de l’1-O. Tant l’ANC com Òmnium van acusar el tinent d’alcalde de seguretat de l’ajuntament, Albert Batlle, de «manipular» les xifres d’assistents i l’edil va replicar que segueixen paràmetres «idèntics» a altres cites.

En adhesions, van abundar entitats cíviques i socials en favor dels drets humans, però no van tenir el recolzament dels dos sindicats majoritaris, CCOO i laUGT (malgrat que hi va participar el seu secretari general, Camil Ros). Els comuns tampoc animaven a anar a la concentració, tret de presències a títol individual. L’independentisme es va assetjar a si mateix i no va ampliar el seu ventall d’aliances per deixar de banda l’eslògan de la independència i focalitzar-lo en una qüestió de drets i llibertats.

El lema, ‘Llibertat’, va ser el màxim grau de consens a què van arribar tots els impulsors, amb l’ANC i Òmnium Cultural al capdavant. Una consigna innòcua que va generar descontentament en alguns sectors de l’independentisme i va propiciar que un grup de persones, amb samarretes de ‘Jo soc ANC’, s’avancessin a la capçalera sostenint una pancarta que insistia que «Independència és llibertat».

Rebuig de la violència

La plana major de l’independentisme, president inclòs, es va conformar amb estar a uns cinc metres del compàs de la manifestació. Es va evitar la fotografia dels polítics liderant i no els van fer lloc als parlaments. Els discursos tampoc es van sortir del guió i aquesta vegada es van cenyir a un manifest per evitar qualsevol gir argumental: diàleg, denúncia d’una sentència que lesiona drets fonamentals, desmarcatge de la violència, crítiques a l’actuació policial i retrets al Govern i al Parlament per no haver estat «a l’altura» en l’encàrrec d’oferir una resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem.

«Ens fa falta urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric que estem vivint», va afirmar Elisenda Paluzie. Entre els espectadors, l’escoltava el president Torra, que hores abans va reunir al Palau de la Generalitat alcaldes de municipis que en els últims dies han aprovat mocions de protesta contra la sentència. Torra els va animar a no «defallir» en la reivindicació de l’exercici de l’autodeterminació perquè, al seu parer, es tracta d’un camí que no té «retorn». El vicepresident, Pere Aragonès, va aprofitar l’ocasió per criticar els qui consideren que el conflicte és entre catalans i va reivindicar un «referèndum reconegut» sobre la independència. En aquest acte, els regidors van aixecar les seves vares i van clamar per la «llibertat» i la «independència».

Les entitats van donar un reconeixement als manifestants empresonats arran dels aldarulls que es van desencadenar a Catalunya la setmana passada. Paluzie va sentenciar que és «inacceptable en un Estat suposadament democràtic» que els independentistes empresonats hagin sigut condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys de presó, «com tampoc podem permetre que la resposta a una sentència injusta hagi comportat més presó», va afegir.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també els va recordar. «Aquest conflicte polític no es resoldrà ni amb jutges ni amb més repressió i violència policial», va apuntar, i va censurar que «mai es pot negar el diàleg»: «El Govern espanyol faria bé en escoltar el clamor dels carrers de Catalunya, que criden llibertat». Molt més contundent va ser l’advocada i representant de l’entitat Irídia –de defensa dels drets humans– Anaïs Franquesa, que va titllar l’actuació policial de «brutalitat». Tots ells van demanar una solució «política» per a un conflicte de caire «polític», i van reprovar la «judicialització» del procés.

La parella de l’exconseller Jordi Turull, Blanca Bragulat, va desmarcar l’independentisme de la violència, després dels aldarulls de la setmana passada, i va dir que «la violència no ens representa, ni ara ni mai». «Hem sigut, som i serem un poble que afronta les injustícies i la repressió amb valentia i coratge des del pacifisme i la no-violència», va remarcar.

Intercanvi de codis 

Notícies relacionades

El procés dels Mossos: Tres consellers i quatre comissaris en cap en dos anys

Sánchez adverteix a Torra que actuarà si no imposa l'ordre

En un ambient netament pacífic i festiu, els manifestants van alçar cartells reclamant l’«amnistia» dels presos, i el «final de la repressió». Banderes estelades completaven l’escena que va incloure en aquesta ocasió taques turquesa (les samarretes de l’última Diada) en una massa tradicionalment tenyida de groc. Seguint les instruccions del Tsunami Democràtic, hi va haver persones que van intercanviar codis QR per poder descarregar-se als telèfons mòbils l’aplicació que els indicarà pròximes accions.

Alguns, més bromistes, corejaven «¡Quins collons!», en referència a la reacció del president Quim Torra quan li comuniquen que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, no vol posar-se al telèfon, un moment gravat per un documental de TV-3.