El procés dels Mossos: Tres consellers i quatre comissaris en cap en dos anys

Des delsatemptats del 17-A, que van deixar 16 víctimes mortals i més de 100 ferits, han transcorregut poc més de dos anys. Però en aquest temps el món ha girat per alsMossos d’Esquadra més vegades que en les tres dècades anteriors de la seva història. Diversos agents de rang i unitats diferents consultats per EL PERIÓDICO coincideixen a denunciar que la instrumentalització política que han patit els Mossos per part del Govern i de l’Estat ha sigut aclaparadora. S’ha carregatquatre caps policials,tres consellers d’Interior i quatre directors generals. L’ús partidista que els dos governs han fet dels Mossos ha coincidit, a més, amb l’eclosió de nous desafiaments, com ara el terrorisme gihadista, els ciberdelictes i l’increment de denúncies per delictes de violència sexual. Un sobreesforç difícilment compatible amb el dèficit de personal que arrossega la policia catalanadèficit de personal  després de set anys sense promocions (fins al 2018).   

Després dels aldarulls de l’última setmana, autoritats com el president de la Generalitat, Quim Torra, han participat de l’al·luvió de crítiques abocades sobre els Mossos que, segons sospiten els agents, respon a un intent de posar el focus sobre els policies i d’allunyar-lo del comportament violent de manifestants independentistes. La cúpula dels Mossos es va reunir dijous de manera extraordinària per intentar suportar una situació complicada que els ha comportat «perdre la confiança» d’una part de la societat catalana que no fa tant els adorava. 

«Ens posen flors» 

Amb la neutralització dels terroristes del 17-A (van abatre cinc gihadistes), els Mossos van rebre finalment un afecte que els ciutadans catalans, indignats per casos d’abusos com els de Juan Andrés Benítez i Ester Quintana, els havien escatimat. Hi va haver una part d’aquest afalac que connectava amb la proximitat de la celebració del referèndum unilateral de l’1-O, un horitzó que ja havia obligat a saltar per la borda el conseller Jordi Jané, reemplaçat per Quim Forn, i el director Albert Batlle, substituït per Pere Soler. El vincle entre ciutadans i Mossos va despertar gelosia. «Uns ens posen flors i els altres ens posen merda», va resumir el majorJosep Lluís Trapero. Va arribar el mes d’octubre.

Després del desastre perpetrat pels antiavalots de la Policia i la Guàrdia Civil als centres de votació, jutges i fiscals, basant-se en instruccions dels dos cossos, van voler ajustar comptes amb l’única de les tres policies que no havia utilitzat la força bruta per impedir la votació. Més de 300 agents dels Mossos imputats (dels quals només una vintena continuen amb causes obertes) i un procés al Tribunal Suprem contra Trapero –i contra la intendenta Teresa Laplana– per sedició. Paral·lelament, el Govern de Mariano Rajoy va aplicar l’article 155, va expulsar l’Executiu de Carles Puigdemont de la Generalitat i va intervenir els Mossos.

El 155

Rajoy va destituir Trapero i va nomenar el comissari Ferran López, que es va posar al capdavant d’un cos enfrontat amb la resta de forces de seguretat, perseguit per la justícia i enfilat pel Govern espanyol. Es va valorar també que fos un guàrdia civil o un policia nacional, o fins i tot que els Mossos passessin a dependre sine die del Govern central. L’elecció de López va significar que els Mossos mantenien el barco a la superfície i que només canviaven el capità pel segon de bord. El més petit dels mals possibles. Però per al comissari López també va implicar acceptar que l’independentisme el considerés poc menys que un traïdor que es posava a les ordres de l’Estat.

López va aguantar mig any sota la tutela d’Antonio Puigserver, l’home designat per Rajoy per gestionar com un administrador concursal la conselleria fins que el Parlament elegís un nou president. La investidura de Quim Torra abans de l’estiu del 2018 va desactivar l’article 155 i els tentacles del Govern central es van retirar dels passadissos del departament, que va passar a mans de Miquel Buch. El primer que va fer Buch va ser destituir López, per esborrar dels Mossos la màcula del servei al ministeri.

La pressió de Torra 

Miquel Esquius va rellevar López, però va durar en el càrrec només 10 mesos. Buch, després d’algun frec, va entregar el timó a un comissari acabat de llicenciar, Eduard Sallent, el juny del 2019. Torra, que sempre ha estat darrere de cada un d’aquests canvis, es va preguntar la setmana passada en el ple de la Cambra catalana això: «¿Què diran de nosaltres els historiadors d’aquí a uns quants anys?». Al fer-ho va verbalitzar una inquietud que sempre ha distorsionat les seves decisions en matèria policial i que l’ha conduït a entregar-se a un doble joc: aclamar els manifestants independentistes mentre envia la seva pròpia policia a contenir-los.

Va passar durant el primer aniversari de l’1-O, quan va animar els CDR a «collar», o el desembre del 2018, quan va veure fragments d’una actuació de la Brigada Mòbil a través de Twitter i va ordenar una «purga» en la cúpula dels Mossos, que no va arribar a efectuar. La gesticulació del president ha posat en un compromís rere un altre Buch i els Mossos.

A pocs dies de la sentència contra els líders del procés, que Torra no seria al costat dels Mossos no era cap secret. Quan la policia catalana va explicar canvis en el model d’ordre públic, la cap de premsa d’Interior, Joana Vallès, va ser destituïda argüint un «error de comunicació» inexistent. I una setmana després, el director general Andreu Joan MartínezAndreu Joan Martínez, conscient que els aldarulls serien importants i fart de les pressions de Torra, va presentar la seva dimissió i va deixar el seu càrrec a mans de Pere Ferrer. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Buch va resignar-se a les dues amputacions, però al veure com entraven en ebullició els carrers s’ha plantat davant de Torra. El conseller ha defensat al Palau que als Mossos, i a Sallent, no els quedava més remei que actuar com ho han fet davant d’atacs que han posat en «risc la integritat física dels agents». Però no ha convençut el president, que sense escoltar la versió de la seva policia ha demanat al Parlament, i juntament amb ERC, una comissió d’investigació per als antiavalots catalans. No són poques les veus que auguren que Buch serà el pròxim a caure.  

El lloc que ocupen els Mossos ara, després dels greus episodis de violència de carrer que han deixat més de 500 ferits entre manifestants i policies, és oposat al de fa dos anys. L’independentisme ha passat d’estimar-los a odiar-los per la seva «brutalitat» i l’Estat d’odiar-los a estimar-los per la seva «professionalitat».