PRIMERA ENTREVISTA DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA

Oriol Junqueras: «Cal buscar aliances més enllà de l'independentisme sense renunciar a les actuals»

«Som gent de pau i la via només és pacífica. Altres actituds ens debiliten i ens fan més vulnerables»

«Des que ha arribat a la Moncloa, Pedro Sánchez ha sigut incapaç de fer política»

zentauroepp50408290 file photo  jailed catalan politician oriol junqueras attend191019202910

zentauroepp50408290 file photo jailed catalan politician oriol junqueras attend191019202910 / POOL New

5
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una manera usual d’introduir una entrevista és escriure «X rep EL PERIÓDICO a...». Però no. Oriol Junqueras no ha rebut aquest diari, en virtut de la pressa per publicar les seves impressions en aquesta primera entrevista després de la sentència i, evidentment, la condemna de 13 anys de presó i altres tants d’inhabilitació que li ha imposat el Tribunal Suprem.

¿Com se sent Oriol Junqueras després de la sentència?

Més fort i més ferm que en cap altre moment a la presó. Els gairebé dos anys de presó preventiva ja feien preveure aquest intent d’escarment contra l’independentisme. Ens volen fer por com a poble i ens volen utilitzar com a caps de turc. Però no ens rendirem mai. Fa temps que ens hem preparat per afrontar aquest moment. La presó és una etapa més en el camí per assolir la llibertat com a país. 

¿Creu que s’ha fet un ús interessat del delicte de rebel·lió i de la presumpta violència?

Clarament. La inversemblant acusació de rebel·lió els ha servit per alterar els resultats de les eleccions, al Parlament, al Congrés i al Parlament europeu. I per retenir-nos en presó preventiva durant dos anys. Però aquests drets no ens els han robat a nosaltres, els han robat als ciutadans que ens van votar. ¿Quina opinió poden tenir els ciutadans, independentistes o no, de la democràcia a Espanya? ¿Qui vol viure en un Estat així?

¿Està d’acord amb les accions realitzades com a reacció a la sentència?

Estic d’acord amb el dret de manifestació i de protesta. Tota democràcia ha de preservar aquests drets i que la protesta sigui cívica i pacífica.

En aquests dies ha aparegut un nou actor: la violència.

L’1-O vam guanyar per l’actitud ferma, cívica i pacífica de la ciutadania. Necessitem ser exemplars. Si perdem aquesta actitud tornem al camí de la minoria sorollosa. La via és la de les marxes d’aquests dies, cap altra. Hi ha actituds que no només no ajuden, sinó que ens debiliten i ens fan més vulnerables. I, sobretot, hem de deixar clar que no són en el nostre nom. Som gent de pau i rebutgem la violència vingui d’on vingui. Sempre.

Més enllà del seu cas, ¿quina condemna creu que és especialment acarnissada?

Només un dia de presó ja m’hauria semblat acarnissament. La sentència és un absolut despropòsit, com ho ha sigut tot el procés judicial. Ens han aplicat el dret penal de l’enemic, i això més que un atac contra nosaltres és contra la seva pròpia democràcia.

¿Creu que la sentència allunya encara més la possible sortida negociada al conflicte?

L’Estat intenta enquistar el problema, però torna a cometre un greu error. Ni desapareixerem ni renunciarem per molts anys que ens posin a la presó, al contrari. Cada dia som més. S’haurà de forçar l’Estat a asseure, caldrà fer-ho inevitable. I no renunciem a cap eina pacífica i democràtica per forçar-lo. La mobilització permanent i la desobediència civil s’han de convertir en eines igual d’imprescindibles que el diàleg institucional i les relacions a nivell internacional.

¿La sentència obre una nova etapa del conflicte?

Sí. La sentència torna a dir a Catalunya i els seus ciutadans que han de callar i que no tenen dret a decidir el seu propi futur. I si intenten defensar la democràcia, la repressió serà la resposta. És evident, que la sentència torna a ser un error històric de l’Estat, com la de l’Estatut. Aquesta nova sentència ens portarà a la llibertat definitiva. I li passarà factura segur. Hem de ser conscients que la repressió no acaba amb la sentència. Ve una època intensa de repressió. Tocarà persistir.

¿Aquesta nova etapa significa superar l’etapa anterior d’aliances només amb la postconvergència?

Segur que caldrà aconseguir les aliances més enllà de l’independentisme, però sense renunciar a les que hi ha actualment.

La perenne divisió entre vostès i els postconvergents, ¿és una demostració que l’aliança està esgotada?

L’independentisme és tan gran i divers que no cap en unes sigles. Cada espai té els seus matisos. Però compartim un mateix objectiu, que és molt més important que cadascuna de les nostres organitzacions, i hem de treballar per trobar el camí per avançar. Per això, és imprescindible traçar una estratègia comuna.

¿Quines majories creu que s’haurien de buscar ara? El Govern de concentració a quatre ja compta amb el rebuig de CUP i comuns.

Travar les majories més àmplies possibles no significa necessàriament governar junts. La sentència és clarament un atac a la democràcia i als drets humans. Es poden articular majories per qüestions determinades. I ara hi ha la màxima unitat per fer front a l’atac que ha empès Espanya. Caldria buscar majories més enllà del 3-O.

¿Tem que la postconvergència entregui a Miquel Iceta la Generalitat, com van fer amb Núria Marín a la Diputació?

Seria impossible si creuen realment en el projecte de la construcció d’una república catalana. Encara no ens han explicat perquè era millor entregar-li la tercera institució del país al 155 que a una altra força independentista. Segur que és una decisió pensant en el país i no en interessos de partit, però costa molt d’entendre.

Diu Carles Mundó que amb assolir el 50% de vot independentista no n’hi ha prou, si no és homogeni a tot el territori.

Superar el 50% és una fita que no serà suficient per si mateixa, però que és necessària per poder avançar. Seria un pas rellevant en la nostra projecció a nivell internacional.

¿Creu que el PSOE ha endurit el seu discurs? ¿Creu que és per qüestions electorals?

Potser el que hauria de fer Sánchez és fer menys declaracions, enviar menys amenaces i fer més política, que des que ha arribat a la Moncloa ha sigut incapaç. Amb el PSOE que només parla de 155, de compliments íntegres de penes i que nega el diàleg és impossible arribar a cap acord. La nostra única aposta és forçar l’Estat a asseure’s a una taula de diàleg.

Notícies relacionades

Tot i així, ¿millor un Govern del PSOE que un del PP?

Si el PSOE suma, pactarà amb Cs i comptarà amb l’abstenció del PP. L’única manera d’evitar-ho és votant ERC i que aquest pacte no sumi. I si Cs i PP brinden el seu recolzament a Sánchez és impossible que allà hi sigui ERC, lluitem contra tot el que són i representen aquestes dues forces.