Torra, al planeta piruleta

Si la realitat no t’agrada, la teva opció és l’evasió. Ja pot esfondrar-se tot al teu voltant: tu t’instal·les al teu propi planeta, et convences que no hi ha res de què preocupar-se i continues feliç amb la teva vida.

És el camí que ha triat Quim Torra. La realitat li ha espatllat els plans de la setmana, però no es dona per al·ludit. Primer, va tardar més de dos dies a condemnar amb rotunditat els disturbis. Resulta que els aldarulls de carrer no quadren amb el missatge, mil vegades repetit, que l’independentisme és un moviment completament pacífic. I ell aquests dies volia parlar de les beatífiques Marxes per la Llibertat, que arriben aquest divendres a Barcelona, i no dels aldarulls nocturns. Però va superar l’escull sense problemes: quan es va veure obligat a sortir per la tele, després de la mitjanit i amb cara d’enorme enuig, va atribuir els xocs als «infiltrats».

Al planeta piruleta –l’expressió prové de les mateixes files de Torra– tampoc hi ha problemes dins del Govern. ¿Que el conseller d’Interior et planta cara durant una reunió per parlar de les càrregues dels Mossos? T’aixeques i te’n vas, i aquí no ha passat res. ¿Que Esquerra, el teu soci a la Generalitat, emet un comunicat duríssim i exigeix responsabilitats polítiques per l’actuació policial? Escolti, no sé de què em parla. ¿Que el Govern central amenaça de prendre mesures per prendre de nou el control de la Generalitat? A mi que em registrin. 

Feia mesos que s’esperava també de Torra una resposta a la sentència del Suprem. El president s’ha reunit amb partits i entitats, i el ple parlamentari d’aquest dijous era el moment d’exposar les conclusions, tot i que és veritat que les previsions no eren encoratjadores, perquè els partits independentistes no havien aconseguit pactar ni una proposta de resolució. El ple quedava reduït a una intervenció de Torra. Doncs bé: quan el president puja a la tribuna, proposa «tornar a exercir l’autodeterminació» aquesta legislatura. El problema és que no ho havia consultat amb ningúi l’estupor entre els seus va ser generalitzat.

Després el seu entorn va intentar matisar el missatge als passadissos del Parlament. Que Torra podria referir-se no a un referèndum, sinó a unes «eleccions plebiscitàries» al final del seu mandat. Que podria haver fet al·lusió en realitat a una consulta pactada amb l’Estat. Mentre a tot Catalunya els detinguts i els ferits –entre ells, dos atropellats i un altre que ha perdut un ull– es compten ja per desenes, qui sap per on van els trets al planeta piruleta.

Dirigir una autonomia

Quan semblava impossible, Torra va aconseguir aquest dijous posar d’acord tots els partits de la Cambra. Hi va haver un consens absolut a l’hora de retreure al president la seva actitud. Va ser per motius diferents, però quatre grups –Ciutadans, el PSC, els comuns i el PP– li van demanar que se’n vagi a casa seva de nou, però aquesta vegada de manera indefinida. «Vostè mateix va dir que no era persona per dirigir una autonomia», li va dir, per exemple, Miquel Iceta, que va recordar les promeses de Torra de fer alguna cosa gran quan Carles Puigdemont li va donar el relleu. «Sigui coherent i dimiteixi», va afegir.

Notícies relacionades

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

«No hi ha ningú al volant»,va considerar Jéssica Albiach, que va qualificar de «delirant» el comportament de Torra en els últims dies. Però les crítiques més significatives van ser sens dubte les d’ERC; el seu líder parlamentari, Sergi Sabrià, va admetre que acabaven de conèixer en directe la proposta del president i va insistir a censurar la tasca dels Mossos davant un Miquel Buch que no podia ocultar la seva irritació. Fins i tot la CUP, que tampoc en sabia res, creu que la proposta de Torra és precipitada i està poc meditada.

Però tot això té una importància relativa, perquè va passar al món real. El que és substancial és el que tingui lloc al planeta piruleta, on l’únic habitant és Quim Torra.