Els judicis pendents de l'1-O

El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 ha deixat una rastellera de processos judicials pendents de resoldre. Entre els imputats hi ha diputats, alcaldes, comandaments dels Mossos d’Esquadra, policies nacionals i el president Quim Torra. Algunes d’aquestes causes estan en la recta final i ja tenen data per a la celebració de judici. D’altres, en canvi, encara estan en fase d’instrucció als jutjats.

Trapero, a Madrid

El major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero s’haurà d’asseure al banc dels acusats a l’Audiència Nacional a partir del 20 de gener del 2020. Trapero serà jutjat per un delicte de rebel·lió per la seva presumpta participació en el procés sobiranista i la suposada inactivitat de la policia de la Generalitat durant la jornada de l’1-O. La fiscalia reclama per a ell 11 anys de presó i inhabilitació pel mateix període. L’acusació pública demana aquesta mateixa pena per al que va ser director dels Mossos Pere Soler i l’ex secretari general de la Conselleria d’Interior Cèsar Puig. Per a la intendent Teresa Laplana, sol·licita quatre anys de presó per sedició.

La Mesa del Parlament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat per als pròxims 28 i 29 de novembre i el 2 i 3 de desembre, després d’un ajornament, el judici als membres de la Mesa del Parlament durant l’etapa de Carme Forcadell i a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya per permetre la tramitació de les lleis del procés. La fiscalia sol·licita per a Lluís Maria Corominas (PDECat), Lluís Guinó (PDECat), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDECat), Joan Josep Nuet (EUiA) i Boya multa i inhabilitació per desobediència.

Torra, al banc dels acusats

En el mateix TSJC, s’asseurà al banc dels acusats el president, Quim Torra, el 18 de novembre, acusat d’haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) per no retirar el llaç groc que penjava del Palau de la Generalitat de la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la campanya electoral de les municipals del maig del 2019. La fiscalia sol·licita per a ell un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros. Aquesta mesura comporta, segons l’acusació, la privació definitiva de llocs de treball o càrrecs públics i dels «honors annexos».

Jové i Salvadó

El procés judicial obert al diputat d’ERC i exnúmero dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, està encara instruint-se al TSJC. A aquest parlamentari, que va ser detingut el 20 de setembre del 2017, quan era secretari general de la Conselleria d’Economia, se li atribueix l’«organització logística» de l’1-O. La Guàrdia Civil li va confiscar el document ‘Enfocats’, considerat el «full de ruta» per aconseguir la independència de Catalunya, així com agendes i notes sobre què fer per materialitzar-la. L’alt tribunal català està pendent de decidir què fer amb l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat i també diputat d’ERC Lluís Salvadó. La jutge que investiga els preparatius de l’1-O l’implica en la creació de les denominades estructures d’Estat.

Els preparatius de l’1-O

Les diligències obertes al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona pels preparatius de l’1-O estan molt avançades. L’abril passat, la jutge Alejandra Gil va processar 30 alts càrrecs de la Generalitat, periodistes i empresaris per l’organització del referèndum. La magistrada afirma que hi havia «un pla comú» i una «estratègia» per celebrar la consulta. No obstant, ha rebutjat la petició de la fiscalia d’incloure l’acusació d’organització criminal per a la majoria dels encausats.

Càrregues policials l’1-O

El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona està investigant les càrregues policials en diversos centres de votació durant l’1-O a la capital catalana. Hi ha 54 agents de la Policia Nacional, entre ells, alguns comandaments, imputats. Hi ha previstes declaracions de caps policials per al mes de desembre. L’Ajuntament de Barcelona hi exerceix l’acusació popular. També per les càrregues policials s’han obert investigacions en altres punts de Catalunya, com a Manresa, Amposta i Girona, entre d’altres.

Desobediència dels Mossos

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Els Mossos no s’han deslliurat de les investigacions judicials per l’1-O. Un jutjat de Cornellà té oberta una causa contra alts caps de la policia de la Generalitat per presumpta desobediència. La interlocutòria expressava que hi havia indicis que l’operatiu policial «semblava haver-se organitzat amb la intenció de no donar compliment a les ordres judicials» d’impedir el referèndum. Un jutjat de Sabadell també investiga. 

Els alcaldes de l’1-O

La Fiscalia General de l’Estat va ordenar obrir diligències contra els 712 alcaldes de municipis del llistat de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) pels preparatius de l’1-O, però al final es van incoar investigacions per a uns 60. I d’aquests, només un grapat de casos han arribat als jutjats. El mes de març passat, la fiscalia es va querellar contra els que en la consulta eren alcaldes de Collbató i Molins de Rei. Un jutjat de Figueres, per la seva banda, manté la causa contra l’exalcaldessa Marta Felip. L’exalcalde de Sabadell Maties Serracant va ser citat com a imputat al gener per aquest mateix motiu.