Així argumenta la sentència del procés la malversació

Quatre dels nou acusats per malversacióhan acabat sent condemnatsper aquest delicte: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Joaquim Forn, Josep Rull, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó han sigut absolts.

Malgrat que van subscriure l’acord en què anunciaven l’assumpció solidària de totes les despeses que es promoguessin pel Govern per al referèndum unilateral, els jutges consideren que no s’ha provat que els cinc absolts haguessin posat els seus departaments al servei de despeses concretes justificades per a l’1-O.

La sentència del Tribunal Suprem explica que els membres del Govern finalment condemnats per aquest delicte no només van executar actes de «manifesta deslleialtat» en l’administració de fons, sinó que, a més, ho van anunciar públicament mitjançant el decret de 6 de setembre del 2017. Els magistrats parlen de «consorci delictiu» i consideren provada una «conscient i voluntària desviació de destí de fons» en despeses per a publicitat institucional, organització de l’administració electoral, confecció del registre de catalans a l’exterior, material electoral, pagament d’observadors internacionals i aplicacions informàtiques. Argumenten que totes aquestes iniciatives van suposar «despeses alienes a qualsevol fi públic lícit», es van ordenar «sense cobertura pressupostària» i que van ser canalitzats a través de l’estructura dels departaments deVicepresidència i Economia, Presidència, Exteriors, Treball, Salut i Cultura.

A Romeva se li atribueixen tots els pagaments vinculats amb el Diplocat; a Turull, els canalitzats a través de la conselleria de Presidència (com les campanyes de publicitat i la web referendum.cat) i a Junqueras, el cost, entre d’altres, de les visites de parlamentaris europeus i la contractació d’un equip d’investigació expert en eleccions internacionals. A Bassa se li imputen les tasques d’impressió de les paperetes que havien de ser utilitzades en la consulta referendària i l’assumpció d’una de les cinc parts en què es va fraccionar l’encàrrec a l’empresaUnipost. 

En el seu escrit, els magistrats reserven també una garrotada per a l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, que havia sentenciat:«No s’ha habilitat ni un euro» per al referèndum. «S’evidencia, una vegada més, la deliberada ocultació d’aquelles despeses efectuades o compromeses en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. S’acredita també la insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los, tot i que després d’un detingut treball de fiscalització, hagin aconseguit aflorar alguna de les expenses realitzades a aquest fi». 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Barcelona: Manifestació dels CDR | Directe

Carreteres i vies tallades ara a Barcelona i resta de Catalunya per la vaga general

El Tribunal de Comptes xifrarà la quantitat defraudada

El tribunal considera acreditat que la malversació supera àmpliament els 250.000 euros, xifra a partir de la qual es considera tipus penal agreujat. L’Advocacia de l’Estat calculava 1,9 milions d’euros i la fiscalia ho elevava a tres milions. Vox la situava en 4.279.985,03 i reclamava que els acusats retornessin aquesta quantitat, però la sentència recorda que l’acció popular no pot instar un pronunciament de responsabilitat civil i que això correspon a l’Advocacia i la Fiscalia de l’Estat, que ja va demanar remetre la sentència al Tribunal de Comptes. Serà aquest organisme, com ja va passar amb el Govern d’Artur Mas  pel 9-N del 2014d’Artur Mas , que determini aquesta responsabilitat civil per la malversació.