Aquesta comèdia de terror no és cap broma

A primera vista, el poble illenc de Widow’s Bay, a 40 milles de la costa de Nova Anglaterra, té una aparença totalment encantadora. Però un passeig pels seus pocs carrers o, sobretot, el seu museu sobre la història local pot fer canviar la perspectiva. Inquieta que no hi hagi wifi enlloc, que costi rebre trucades amb el mòbil... o, pitjor encara, que l’illa estigui maleïda, segons asseguren els seus supersticiosos habitants i segons sembla corroborar aquest museu amb històries salvatges de caça de bruixes i canibalisme.

La maldición de Widow’s Bay (Apple TV, des d’avui) ens mostra l’alcalde d’aquest lloc del tot irreal, Tom Loftis (Matthew Rhys), lidiant amb problemes pràctics i amenaces latents de tot tipus en un moment en què la seva missió és convertir el poble en destinació turística. El mateix dia en què l’informen d’una misteriosa desaparició, s’ha de preocupar perquè un periodista de viatges del The New York Times se senti com a casa. Els turistes acabaran arribant. Els vells terrors també.

Si Widow’s Bay sembla un lloc tan viscut, tan creïble, és perquè la showrunner Katie Dippold fa realment molt temps que l’habita. "Tot va començar com un guió especulatiu que vaig presentar a Mike Schur per treballar en la seva sèrie Parks & recreation", explica en entrevista per videotrucada amb EL PERIÓDICO. "Va funcionar com a targeta de presentació i vaig treballar tres temporades amb Schur. A mesura que passava el temps, no obstant, tornava a aquell guió i el revisava i reescrivia. M’obsessionava el lloc".

Dippold va rebaixar el nombre de bromes, però La maldición de Widow’s Bay continua sent una comèdia de terror, subgènere gens fàcil de portar a bon port. "De fet, la majoria de comèdies de terror no m’agraden", assegura ella. "La meva favorita deu ser Un hombre lobo americano en Londres. El moment en què el protagonista es transformava i mirava a càmera és, segons la meva opinió, un dels més colpidors de la història del cine".

En la seva sèrie, el terror és terror, no una paròdia. "Com a fan del gènere, volia que les tensions fossin preses seriosament i que l’espectador sentís realment que hi havia coses en joc en aquelles situacions. No m’imagino veient la sèrie si només fos una paròdia".

Actors i directors somiats

Notícies relacionades

Maialen Beloki serà el 2027 la nova directora del Festival de Sant Sebastià

‘El diablo viste de Prada 2’, de la A a la Z

Per a això últim, li anava bé comptar amb algú com Matthew Rhys, un actor que viuria la veritat de cada escena. "Quan es va començar a comentar el seu nom, em va agradar la idea, és clar. Era una fanàtica de The Americans. Però veient aquella sèrie mai sabries com de divertit és Rhys. Sap esprémer tot el potencial de cada broma i el seu timing còmic és perfecte. D’altra banda, fa tot això sense que la veritat emocional de cada escena se’n ressenti".

Dippold diu trobar a faltar "aquelles comèdies visualment tan boniques dels 70 i 80", una cosa en què no està sola. La seva sèrie es beneficia de la contenció i intel·ligència del gran Hiro Murai, director conegut per Atlanta, Barry o el videoclip de This is America de Childish Gambino. "Era el meu director somiat, i en realitat no creia que l’aconseguís, perquè, bé, tothom el vol. Cada episodi d’aquesta sèrie és diferent, com passava a Atlanta".