El TSJC desestima la recusació de Torra als seus magistrats

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la recusació que el president de la Generalitat, Quim Torra, va plantejar contra el president de l’alt tribunal català, Jesús María Barrientos, i una altra magistrada que ho han de jutjar per no retirar els llaços grocs en campanya.

En una interlocutòria, l’anomenada «sala 77» del TSJC, encarregada de resoldre les recusacions, ha rebutjat la petició de Torra per apartar del seu judici Barrientos i Mercedes Armas, a l’entendre que no han perdut la «imparcialitat» per enjudiciar el cas, i li imposa les costes del procediment.

D’aquesta forma, Barrientos –que presideix tots els judicis del TSJC– i Mercedes Armas formaran part de la sala que el pròxim 18 de novembre jutjarà per desobediència Torra, per a qui la Fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per desatendre el requeriment de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs i la pancarta en favor dels presos de la façana del Palau de la Generalitat.

«Enemistat manifesta»

Torra esgrimia en l’incident de recusació presentat contra Barrientos el seu «posicionament polític i personal» i una «enemistat manifesta» per diverses declaracions i intervencions seves, com quan va abandonar un acte del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona molest per un discurs del president del Parlament, Roger Torrent, que al·ludia als «presos polítics».

A la interlocutòria, contra el que no cap recurs, la sala –integrada per sis magistrats del TSJC– conclou que «cap dels comportaments públics, manifestacions o conductes» de Barrientos relatives al procés revelen una «pèrdua d’imparcialitat objectiva o subjectiva per la seva part».

Segons la sala, les posicions públiques de Barrientos sobre el procés es van efectuar «en la seva condició de president del TSJC i, per tant, representant del poder judicial en aquest territori, en exercici de la innegable llibertat d’expressió que li correspon, augmentada pel rol institucional inherent a càrrec seu».

Per al TSJC, les declaracions del seu president «mostrant preocupació per la situació política catalana quan pogués derivar en una ruptura de la legalitat constitucional» no poden ser «llegides i valorades més que des d’una perspectiva institucional, sense cap interferència en els processos llavors en curs».

«Deixar constància»

El TSJC considera a més «intranscendent» el fet que Barrientos abandonés l’acte del Col·legi de l’Advocacia el febrer de 2018, perquè, al seu parer, «aquesta conducta no té relació amb l’objecte del litigi» que va donar peu al judici a Torra per no retirar els llaços.

Segons la sala, les manifestacions de Barrientos a favor de la retirada dels llaços d’edificis públics amb l’objecte de la neutralitat «tampoc és una mostra reveladora d’una pèrdua d’imparcialitat objectiva», ja que el seu missatge es limitava a «deixar constància de la conveniència de respectar principis bàsics de l’activitat política».

En qualsevol cas, afegeix la interlocutòria, en les declaracions del president del TSJC no hi havia «cap referència personal al senyor Torra o a conductes concretes desplegades pel mateix», per la qual cosa no s’adverteix «l’animadversió o aversió que constitueixen la base de la recusació».

Notícies relacionades

El TSJC envia Torra a judici pels llaços grocs

Torra demana al TSJC la recusació del seu president en el seu judici per desobediència

Respecte a Mercedes Armas, a qui Torra va recusar per formar part de la sala del TSJC que va decidir admetre a tràmit en una interlocutòria la querella de la Fiscalia contra ell, la sala considera que aquesta resolució «no revela sospita o recel de pèrdua d’imparcialitat», ja que es limitava a donar inici a la fase d’instrucció del procés.

Torra ha recusat també un tercer magistrat.