El TSJC envia Torra a judici pels llaços grocs

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha decidit aquest divendres enviar a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o alternativament de denegació d’auxili, per no retirar en campanya els llaços grocs dels edificis públics de l’Administració autonòmica.

En una interlocutòria, que no es pot recórrer, el jutge decreta l’obertura del judici oral per a Torra, per a qui la Fiscalia demana una condemna d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediència, al desoir l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços. El TSJC haurà ara d’assenyalar el judici contra el president. Abans, la defensa presentarà el seu escrit exculpatori.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeras, reclama per al president no només la inhabilitació, sinó també una multa de 30.000 euros. El ministeri públic atribueix a Torra "desatendre obertament" les ordres de la JEC. La inhablitació seria per exercir càrrecs públics electius, fins i tot europeus, així com per a l’exercici de funcions de govern. Aquesta mesura, precisa l’acusació, comporta la privació definitiva d’aquests llocs de treball o càrrecs i "dels honors annexos". 

La interlocutòria del jutge recorda que la seva finalitat és "valorar la consistència de l’acusació a fi d’impedir imputacions infundades". Precisa que a la vista dels escrits d’acusació i "una vegada comprovada la identitat essencial dels relats fàctics" que inclouen i "la raonabilitat i consistència dels seus respectius plantejaments", procedeix a decretar l’obertura de judici oral.

Infracció del deure de neutralitat

La mateixa resolució recull un extracte dels escrits d’acusació que portarà Torra a seure a la seva banqueta. Així, exposa que el període electoral per a les eleccions generals, la Generalitat, "venia exhibint públicament i de manera permanent" a la façana del Palau de la plaça de Sant Jaume i en Conselleries símbols i emblemes, com estelades i llaços grocs, i cartells reclamant la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Els esmentats símbols, afegeix, són "considerats propis d’un partit polític i aliens a d’altres que s’hi oposen", per la qual cosa no pot ser exhibit per les Administracions durant els períodes electorals sense infringir "greument" el seu deure d’"objectivitat i de neutralitat". Per això, Ciutadans va sol·licitar a la JEC que exigís la seva retirada. 

Notícies relacionades

El fiscal demana inhabilitar Torra gairebé dos anys

Torra, davant del TSJC pels llaços: «Sí, vaig desobeir"

L’11 de març passat, la JEC va comminar el president de la Generalitat a retirar els llaços i altres símbols en el termini de 48 hores. "En lloc de complir les ordres", relata la interlocutòria, Torra va demanar a l’òrgan electoral la "reconsideració" de l’acord. Dies després, el 18 de març, l’organisme electoral va ratificar la seva decisió que es retiressin els llaços i les banderes estelades i va advertir Torra de les responsabilitats que podria incórrer si persistia en la seva "desobediència". El mandatari català, no obstant, va presentar davant de la JEC un nou escrit interessant la suspensió de l’acord, argüint una "pretesa dificultat" per al seu compliment (hi havia molts edificis públics) i que esperava conèixer l’opinió del Síndic de Greuges, "si bé, presumptament", ja la coneixia i sabia que se li recomanava atendre la retirada dels llaços.

En vista de les "informacions rebudes per l’incompliment", la JEC va adoptar el 21 de març un altre acord, el que es va requerir a la Conselleria d’Interior perquè "de manera immediata" ordenés als Mossos que traguessin els llaços. Però no va caldre, perquè aquell mateix dia es van retirar dels edificis públics.