Anar al contingut

Sentència del procés

Els fiscals catalans anoten favors als polítics presos de l'1-O

Un informe qüestiona la imparcialitat dels funcionaris i de les autoritats penitenciàries

Dos espectacles han homenatjat recentment a les presons els reclusos del procés

Juan José Fernández

Els fiscals catalans anoten favors als polítics presos de l'1-O

MARC VILA

En els prolegòmens de la publicació de la sentència del judici del procés, els fiscals de Catalunya estan transmetent a la Fiscalia General la seva opinió que el règim d’internament en el qual viuen els polítics independentistes presos no assegura un compliment de les seves penes amb els objectius de reinserció que pretén la llei penitenciària.

Aquest criteri està «estès àmpliament, de forma majoritària» entre els representants del Ministeri Públic al Principat, confirmen fonts de tota solvència d’aquest col·lectiu.

Les mateixes fonts refereixen les anotacions «preocupades» que prenen els fiscals de Vigilància Penitenciària en les seves habituals i periòdiques «visites de control» als centres penitenciaris de Lledoners i Puig de les Basses, i també en una línia d’observació reforçada per les queixes de polítics i de funcionaris de les presons catalanes.

Inspecció

Aquestes anotacions integraran la pròxima memòria de la Fiscalia catalana, i aniran «en el mateix sentit i encara més» de les que aquest any, i sobre inspeccions i entrevistes aconseguides fins a la primavera, donen cos a la queixa més dura de la memòria anual de la Fiscalia General de l’Estat.

El 9 de setembre passat, la Fiscal General, María José Segarra, va presentar una memòria en l’apartat de «qüestions d’interès suscitades pels fiscals coordinadors» de la qual, destaca: «L’estada a la presó dels presos preventius del denominat procés ha produït diferents situacions anòmales». Entre les quals «manifestacions com a mínim setmanals davant dels centres penitenciaris on es trobaven ubicats els esmentats presos, més en concret el Centre Penitenciari de Lledoners i el Centre Penitenciari de Puig de les Basses».

La freqüència de visites a aquestes presons per veure la processada Dolors Bassa o els set homes encausats en el judici del procés és qualifiada en la memòria d’«anormal presència d’autoritats no penitenciàries en els esmentats centres».

La queixa de la Fiscal General reprodueix literalment un paràgraf d’un informe previ enviat a Madrid per la fiscalia catalana. En el document català es remarca que «les autoritats de la Generalitat, inclòs l’actual director general d’Institucions Penitenciàries, Sr. Armand Calderó, mostren públicament el seu rebuig de la presó provisional acordada respecte dels investigats per delictes gravíssims [...] considerant-los presos polítics».

Aquest tipus de posicionaments, segons fonts penitenciàries, ha impregnat cap avall la jerarquia en centres com la moderna presó de Mas d’Enric (Tarragona), on està reclosa Carme Forcadell. El 26 de juny, quan l’expresidenta del Parlament va arribar a la presó, l’esperaven en els accessos manifestants amb una pancarta demanant «llibertat presos polítics». Entre els que la subjectaven  es van alternar una funcionària del mòdul de dones al qual es dirigia la processada, i un cap d’unitat de vigilància de la presó, segons les mateixes fonts.

La Fiscalia catalana opina al document, de forma molt semblant a com després va fer la Fiscalia General: «Es considera que, en el cas que els esmentats presos preventius fossin finalment condemnats, les condicions de tranquil·litat i imparcialitat per part dels funcionaris i de les autoritats penitenciàries de l’administració catalana no són les òptimes per a l’avaluació dels esmentats presos».

El document català exclou del recompte d’anomalies la sortida de Josep Rull de la presó el 5 de gener passat per un greu accident del seu fill de quatre anys, que veu justificada i adequadament tramitada.

Actes polítics o culturals

No només alimenten la crítica dels fiscals les facilitats inusuals amb què reben visites o es mouen per la presó els polítics presos, la complicitat expressa cap a ells d’autoritats penitenciàries o l’ambient de constant mobilització en els accessos a les seves presons. També altres esdeveniments que, segons el seu parer, voregen el Reglament Penitenciari.

Entre els quals, dos espectacles teatrals recents, els últims organitzats en els centres de Puig de les Basses i de Mas d’Enric.

Cartells enganxats a les parets de la presó tarragonina de Mas d’Enric han anunciat els dos últims actes recreatius celebrats en el centre, tots dos en homenatge als polítics presos. En aquesta presó està preventiva Carme Forcadell. /El periódico

Els passats dies 13 i 14 de setembre, respectivament, va arribar a aquestes presons la gira de l’obra de teatre ‘Abans ningú deia t’estimo’ de la companyia del Centre Cultural i Recratiu de Pineda de Mar. Els seus promotors havien decidit arrencar una gira de l’obra a la presó de Lledoners, el 8 de setembre.

‘Abans ningú deia t’estimo’ és una adaptació del llibre del mateix títol de Francesc Orteu, que recull impressions dels fills de Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Sánchez visitant els seus pares.

Les fonts penitenciàries consultades expliquen que l’aprovació d’aquesta gira per les presons no ha sigut iniciativa dels respectius directors. A la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat no fan comentaris sobre l’assumpte.

Flors i aplaudiments

A Mas d’Enric, l’obra es va representar al teatre de l’Àrea Educacional de la presó, amb capacitat per a 200 persones. L’acte va tenir entre el públic la interna Carme Forcadell. Entre aplaudiments, els actors li van entregar un ram de flors.

Vuit dies després, a les cinc de la tarda del diumenge 22 de setembre, la mateixa presó va acollir un recital del grup Poetes per la República, format per una dotzena de vats de llengua catalana, entre els quals Marta Pessarrodona, Francesc Ten i Josep Maria Torner.

Tant l’obra de teatre com el recital es van publicitar prèviament a les presons amb cartells. L’acte dels poetes portava un títol poc ambigu: «1 d’octubre. Ni presons ni exilis: República».

Contra la celebració d’aquests actes aixeca la veu el sindicat de funcionaris de presons Acaip. El seu coordinador a Catalunya, Francesc López, considera que «s’autoritzen com a actes culturals, però en realitat són mítings polítics. S’està utilitzant la reclusió d’aquestes persones per sotmetre-les a campanyes polítiques, una cosa inacceptable en democràcia. Els interns se’ls ha de proveir d’eines per reinserir-se, i en aquest aspecte l’accés a la cultura és molt important, però no és acceptable l’adoctrinament polític d’interns». Segons l’opinió de López «els privilegis dels quals gaudeixen» els polítics presos «poden desvirtuar el sentit de la pena».

Els fiscals informats d’aquests últims actes no veuen il·legalitat per incoar actuacions. El Reglament Penitenciari contempla que els presos preventius conservin els seus drets culturals i polítics, i que poden participar en «actes recreatius», si bé no especifica la seva espècie. El Reglament autoritza als interns l’exercici d’aquests drets «tret de quan fossin incompatibles per la seva detenció o el compliment de la condemna».