Vergés critica «els insults i les amenaces» a una doctora per no parlar català

La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, ha criticat aquest matí «els insults i les amenaces» que va rebre una doctora del centre d’atenció primària (CAP) de les Corts (Barcelona) perquè no va atendre en català una pacient. La doctora, que està fent la seva residència mèdica en aquest ambulatori, va ser denunciada per una mare que es va queixar que no va entendre la seva filla, amb una discapacitat, que només parla en català i la facultativa únicament entén el castellà i l’anglès.

Vergés ha defensat que és responsabilitat del seu departament que el català sigui vehicular en el sistema, però considera que és «incompatible que una queixa pugui convertir-se en insults i amenaces als professionals».

Ho ha dit en el ple del Parlament interpel·lada per la diputada del PSC-Units Assumpta Escarp, que ha criticat que es convertís un CAP en un «plató per a un debat lingüístic» sense relació amb la professionalitat ni la qualitat de l’atenció dels facultatius, ha dit.

El cas en qüestió va ser recollit per la Plataforma per la Llengua, una entitat que es dedica a defensar l’ús del català, que dilluns passat va emetre un comunicat en el qual informava que havia rebut una vintena de queixes d’usuaris de la sanitat pública catalana que no van ser atesos en la llengua autòctona perquè els metges només parlaven castellà. Després de la denúncia pública, un grup de persones es van presentar al CAP, van assetjar la doctora i li van recriminar que no atengués els seus pacients en català. El Moviment Identitari Català, un grup que es defineix com a «nacionalistes catalans», va publicar a Twitter el vídeo del moment.

També el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) ha condemnat l’‘escrache’ patit per aquesta doctora. En un comunicat, el CGCOM ha manifestat el seu recolzament a la doctora, al director del centre i a tot l’equip assistencial «davant de la situació generada per l’‘escrache’ a què ha sigut sotmesa suposadament per la no utilització del català en el procés assistencial».

«Inadmissible»

El CGCOM s’ha adherit al posicionament expressat pel president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, «d’absolut rebuig a aquesta agressió», que han qualificat d’«inadmissible i impròpia de qualsevol comportament reglat davant d’una situació que sempre s’ha de canalitzar a través del pacient o el seu tutor, i que s’ha de realitzar pels diferents conductes oficials, entre els quals a través del mateix Col·legi de Metges».

«Aquest episodi lamentable no és més que una mostra creixent de desacords entre població i sanitaris que soscaven la relació medicopacient, alimenten la confrontació, generen agressivitat, i aprofundeixen l’ansietat i desmoralització dels nostres companys de la primera línia d’atenció sanitària», afegeix el comunicat del CGCOM.

Agressions creixents

Els col·legis professionals aprofiten per denunciar que «les agressions creixents a metges i altres sanitaris es potencien quan les necessitats i demandes de la població no troben altres interlocutors accessibles, i són redirigides cap als mateixos treballadors, que no només no tenen possibilitat de donar solucions, sinó que objectivament són víctimes de les insuficiències del sistema sanitari».

Notícies relacionades

Els casos de metges amb trastorns mentals i addiccions creixen un 30%

Benoît Pellistrandi: «El nacionalisme català ha entrat en una deriva racista»

Després de la denúncia de la Plataforma per la Llengua, la Conselleria de Salut de la Generalitat va difondre dimecres un comunicat en què informava que, «tal com indica la llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Salut és responsable de vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular» en tot el sistema sanitari català.

Salut afirma que facilita als professionals sanitaris el coneixement de la llengua catalana i ofereix informació i un curs gratuït de català per als estudiants de fora de Catalunya que venen a fer la seva residència. «Malgrat aquests esforços, hi pot haver casos aïllats que són analitzats i busquem solucions. En aquest sentit, fem un seguiment periòdic amb la Plataforma per la Llengua per detectar i resoldre aquests casos», conclou Salut.