Anar al contingut

DISPOSITIU DE SEGURETAT

Interior mobilitza 1.800 antiavalots per la sentència del procés

El desplegament es completarà diumenge, en previsió que la sentència de l'1-O es conegui dilluns

Els policies i guàrdies civils de reforç només preveuen intervenir si ho sol·liciten els Mossos

Luis Antonio Rendueles Vanesa Lozano

Interior mobilitza 1.800 antiavalots per la sentència del procés

JOAN REVILLAS

El pla inicial del Ministeri de l’Interior per al dia després de la sentència del procés recull el desplegament «màxim» d’entre 1.800 i 1.900 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts coneixedores del dispositiu. Aquesta xifra representa «la tercera part dels agents desplegats en l’operació Copèrnic», la que es va posar en marxa l’1-O i que va incloure la participació d’uns 6.000 policies i guàrdies civils.

El desplegament previst arriba a 25 grups de les UIP (els antiavalots de la Policia Nacional), als quals s’afegeixen quatre grups d’UPR  (Unitats de Prevenció i Reacció, els germans petits dels antiavalots). Aquests últims arribaran a Catalunya procedents de Castelló, Sevilla, València i Madrid. En total, el màxim de policies antiavalots s’acosta als 1.200 agents.

Quant a la Guàrdia Civil, la mobilització serà d’«un màxim de deu grups UBAS», segons les fonts consultades. Cada grup està format per un màxim de 60 agents, de manera que el nombre de guàrdia civils a Catalunya no superarà, en principi, els 600. Les UBAS pertanyen als antiavalots (GRS) de la Guàrdia Civil i són els especialistes en el «control de masses». També hi haurà agents de les USECIC (Unitats de Resposta Ràpida).

La Jonquera

Tots els policies i guàrdies civils mobilitzats seran a Catalunya diumenge 13, en previsió que la sentència pugui conèixer-se a partir de dilluns 14. Per a aquest dimarts està prevista l’arribada d’un grup d’antiavalots a la Jonquera. I dimecres n’arribarà un altre. Tres dels grups d’UPR arribarà a Catalunya dijous i la resta ho farà diumenge.

No hi haurà aquesta vegada policies i guàrdies civils dormint en barcos com el que va batejar els ’piolins’. Els primers agents desplaçats a Catalunya s’estan allotjant en hotels de Salou i Castelldefels. La resta es repartiran entre hotels de la província de Barcelona (tres més almenys), el nord de la de Tarragona i al nord i sud de Girona. Al tancament d’aquesta edició no estava previst que cap agent s’allotgés a Lleida.

Confiança en els Mossos

La reducció d’antiavalots respecte a l’operació Copèrnic de la tardor del 2017 (l’operació policial d’aquest any encara no té nom, segons les fonts consultades), es deu a dos motius. D’una banda, la «confiança» en la tasca dels Mossos d’Esquadra, que seran els encarregats principals de mantenir la seguretat als carrers i carreteres de Catalunya. En aquesta línia, la tasca dels policies i guàrdies civils serà, en principi, la vigilància d’edificis públics, comissaries, ports i aeroports. En l’escenari contemplat fins ara, només intervindran si els Mossos els sol·liciten ajuda.

De l’altra, fonts de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil remarquen la «divisió» i el «cansament» dels seguidors independentistes més mobilitzats, que s’haurien reflectit en la resposta «escassa» a la convocatòria de la Diada, l’aniversari de l’1-O i la detenció i empresonament de set militants de CDR acusats de terrorisme. En aquest context s’ha de situar la «divisió» entre diferents grups polítics i socials independentistes que estaven «tots a una» l’octubre del 2017.

Possibles escenaris

Els serveis d’informació de Policia i Guàrdia Civil analitzen les dades que reben i dibuixen «escenaris» possibles. En el cas de la sentència, consideren que el més probable és el «tall de carreteres, accions als carrers i repunts petits de violència». Consideren com a «menys probable» una gran mobilització ciutadana i de carrer (possiblement seguint les marxes convocades per l’ANC i altres grups) amb «ocupacions de places i carrers dia i nit, a l’estil de Hong Kong».

Quant a aquestes mobilitzacions o «parades de país», els analistes d’Interior consultats esmenten la ’teoria del 3,5%’. Dibuixada per l’experta en Ciències Polítiques a Harvard Erica Chenoweth, sosté que si aquest percentatge de la població (en el cas de Catalunya, unes 250.000 persones) es dedica activament i de forma constant a participar en accions de desobediència civil, poden aconseguir els seus objectius i un canvi polític seriós.

«Cal veure que això passi a Catalunya», explica un dels especialistes consultats per EL PERIÓDICO, que insisteix que «fins ara, la gent es mobilitzava, però l’endemà anava a treballar». I recomana que la sentència del procés no es faci pública «ni en dijous ni en divendres, abans de cap de setmana o dies festius, seria una malaptesa que facilitaria les mobilitzacions massives».

Finalment, el tercer escenari, i el considerat «molt improbable», és que passi un «moviment violent». En aquest àmbit, les fonts consultades van xifrar en «uns 100» els CDR actius als carrers respecte als 400 grups que hi ha a les xarxes socials, i d’aquests una «gran minoria» els que podrien estar disposats a «altes cotes de violència».