Anar al contingut

PLE AL PARLAMENT

Cs obre la batalla contra el PSC amb la seva censura fallida

Roldán afirma que els socialistes són «còmplices» de l'independentisme

El president evita el debat i el sobiranisme qualifica la moció de «farsa»

Júlia Regué

Cs obre la batalla contra el PSC amb la seva censura fallida

Ciutadans (Cs) va dibuixar aquest dilluns al Parlament una Catalunya assetjada per la «por» i la «violència», per justificar la seva moció de censura contra el president Quim Torra. La mesura, condemnada al fracàs des del seu anunci, només va rebre el recolzament de 40 dels 135 diputats de l’hemicicle, la suma de taronges i populars, i Torra va aconseguir una de les més àmplies majories des de la seva investidura. Si per al PPC i Cs va ser «un dia històric» perquè van plantar cara a l’independentisme; per a la resta de grups parlamentaris no va ser més que una «farsa» revestida d’acte de precampanya electoral del 10-N.

La líder taronja, Lorena Roldán, va argumentar el canvi de guió després de setmanes donant un cop de porta a la idea del PPC amb l’«aval» de Torra als CDR empresonats acusats de terrorisme. El va acusar de voler «dur a terme un pla totalitari» i de posar les institucions al servei del seu projecte. «No és una república, és un cop d’Estat. No són presos polítics, són presumptes delinqüents. No és revolució dels somriures, són explosius. No són màrtirs, són presumptes terroristes», va carregar Roldán, i va rematar al·ludint a ‘El Quixot’: «No són gegants, són molins». Sota aquest pretext il·lusori, va sentenciar que «una majoria de catalans estan farts, cansats i també espantats». 

El president no va participar en el debat. El va seguir somrient a primera fila. Al seu lloc va intervenir la consellera de Presidència com a «portaveu del Govern» com va voler concretar. Només va utilitzar deu minuts dels trenta disponibles i els va dedicar a advertir Cs que el Parlament «no és un bar ni un plató de televisió».

Amb el record de la monumental bronca de l’últim ple, el d’aquest dilluns hauria quedat més aviat insípid si no hagués sigut per la inauguració de la batalla electoral que va protagonitzar Cs contra el PSC. Amb les enquestes a la contra i els socialistes en auge, Miquel Iceta va encarnar la diana en què es van centrar tots els dards: els taronges li van dir «còmplice» «dels que no condemnen la violència» i els republicans, paradoxalment, li van exigir que no s’apunti «a la confusió entre independentistes i terrorisme». 

Doble acte 

El president del grup parlamentari de Cs va ser l’encarregat de defensar els perquès de la moció de censura amb la presència d’Albert Rivera i Inés Arrimadas a la llotja, establerts al costat de Cayetana Álvarez de Toledo i Laura Borràs. Amb un to pretesament bel·ligerant es va referir als socialistes en vuit ocasions en una intervenció de trenta minuts. Roldán va buscar oferir una imatge de desimboltura governamental erigint-se davant l’hemicicle com una líder de l’oposició capaç de recosir el constitucionalisme i va acabar entrant en el segon acte, a la tarda, al cos a cos amb Iceta. La seva dialèctica voluntariosa al matí, va quedar difuminada a la tarda amb els reiterats atacs al PSC per la seva abstenció. Els va acusar d’haver-se «esborrat del constitucionalisme» i va etzibar que «en el pla de Torra són tan importants els comandos com els equidistants».

Iceta, va optar per la ironia: «M’ha semblat que ha presentat una moció de censura contra un diputat que vol ser president, que soc jo», va proclamar, oferint-se com a alternativa de govern. Va defensar que la iniciativa de Cs no era més que una «operació política propagandística» que reforça a Torra perquè surt victoriós davant una suma impossible, i va advocar per una disputa a les urnes, és a dir, un avanç electoral a Catalunya. 
«No enganyin més la gent, vostès han fet una operació política, propagandística fracassada [...] Aquesta és la moció de la fracassada Lorena Roldán», va asseverar sabent que no fructificaria en una dura rèplica i va recordar la seva participació en la Via Catalana de l’ANC del 2013. 

En plena picabaralla, Iceta li va exigir que «no s’atreveixi a lligar el PSC amb qualsevol tipus de violència de la qual hem sigut víctimes». Els comuns van criticar Cs per viure en una «pel·lícula de Tarantino» i els independentistes ho van entendre com un «trampolí» per remuntar les enquestes.