Anar al contingut

Moció contra Sánchez

Ciutadans converteix el seu intent de descavalcar Torra en un míting amb la vista posada en el 10-N

Daniel G. Sastre

Moció contra Sánchez

Marta Sierra

La veritable diana de la moció de censura que aquest dilluns ha defensat Lorena Roldán al Parlament no era Quim Torra, sinó Pedro Sánchez. I el principal ariet contra el president del Govern espanyol no era la candidata de Cs a presidir la Generalitat, sinó Albert Rivera, que ha seguit la sessió des de la llotja de convidats de l’hemicicle. A les portes de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés i d’unes eleccions generals cada vegada més incertes, els promotors de la moció han fet ús del comodí de notorietat que els va donar el seu gran resultat en les eleccions catalanes del 2017.

Ciutadans va guanyar aquelles eleccions. Va ser un èxit incontestable d’Inés Arrimadas, que va capitalitzar l’enuig d’una part de la societat amb l’aventurerisme independentista i es va beneficiar del fet que JxCat i ERC es presentessin en llistes separades. Ha passat més d’un any i mig, i no ha sigut fins ara, a un mes d’unes generals que pinten difícils per a Cs, quan el primer partit del Parlament ha decidit presentar una moció de censura. Legítim, sí; oportunista, probablement.

Rivera, que ha estat al Parlament fins al migdia, desviava als passadissos totes les preguntes dels periodistes cap al tema que li interessava. «Que Sánchez rectifiqui. Que no estigui al costat de Torra avui ni d’Otegi a Navarra», deia el líder de Ciutadans, que acaba d’aixecar el seu veto al candidat del PSOE. El missatge estava clar: com que el PSC no votaria a favor de la moció de censura estava situant-se al costat de Torra, malgrat que el recolzament socialista tampoc hauria servit per obtenir els vots necessaris perquè Roldán es convertís en presidenta de la Generalitat.

Minuts de pantalla

Com ha dit Miquel Iceta, que ha exercit de representant de Sánchez en absència obligada del president en funcions, és segur que Roldán ha obtingut «molts minuts de pantalla», però, també, que Torra, que ni tan sols ha intervingut, ha sortit de la sessió sense una rascada. I això malgrat els esforços de Meritxell Budó, la subalterna que el Govern ha enviat per mostrar el seu menyspreu per la moció i que, en una intervenció de 10 minuts, ha sigut capaç de pronunciar la següent frase: «Expressem la disconformitat amb l’ús de les institucions per a interessos partidistes».  

Com que l’objectiu principal de la moció era desgastar els socialistes, la part de més substància de la jornada ha sigut l’intercanvi que han mantingut Roldán i el líder del PSC. La candidata ha aconseguit fer sortir de polleguera Iceta quan el li ha dit «còmplice» del pla de Torra i l’ha comparat amb els «comandos» independentistes, que és com a Ciutadans es refereixen als set CDR empresonats per, presumptament, preparar actes terroristes.

El líder del PSC ha sigut més càustic que de costum. Ha dit «fracassada» a Roldán, ha presumit que les enquestes detecten que els vots que perd Ciutadans a Catalunya van a parar als socialistes i, fins i tot, s’ha burlat que l’aspirant a presidenta, tan bel·ligerant avui contra el nacionalisme, participés el 2013 en la Via Catalana independentista que va impulsar l’ANC. Iceta només s’ha posat seriós quan ha recordat els anys en què el seu partit va ser objectiu del terrorisme: «No s’atreveixin a atribuir al PSC cap tolerància amb la violència de la qual hem sigut víctimes».

Cayetana Álvarez de Toledo contra Iceta

El PP, l’únic partit que ha recolzat Roldán, també ha buscat la seva part de protagonisme. Cayetana Álvarez de Toledo, candidata per Barcelona el 10-N, ha retret a Iceta als passadissos la seva abstenció en la moció. «És que a mi m’agrada guanyar; jo soc un guanyador», s’ha escapolit el líder del PSC, amb el mateix propòsit amb què, en general, els partits independentistes han afrontat la sessió: donar llargues als atacs per atorgar el mínim protagonisme possible a Ciutadans.

No hi ha hagut sorpreses en la votació. El cel amenaça amb tempesta a Catalunya, però s’haurà d’esperar la sentència del procés per calibrar la intensitat del ruixat.