Un TC en tensió espera la sentència de l'1-O

El Tribunal Constitucional té previst resoldre els recursos interposats en relació amb el procés quan el Suprem dicti la sentència que determinarà què va passar a Catalunya a la tardor del 2017. A això es va comprometre al juliol, després que es trenqués la unanimitat que havia caracteritzat els seus pronunciaments en relació amb el desafiament independentista català.

Llavors tres magistrats van afirmar que els seus companys havien ignorat la jurisprudència del TC per no emparar Jordi SànchezJordi Sànchez contra una sanció penitenciària. El Constitucional va reconduir la situació, al retractar-se els discrepants, però va decidir postergar la resolució dels recursos del procés fins que el Suprem es pronunciï per no interferir de cap manera.

Aquesta bona intenció s’ha mantingut fins al 25 de setembre, quan el diari ‘Abc’ va publicar que un dels jutges, Cándido Conde-Pumpido, proposava absoldre els condemnats pel Suprem per l’assalt al Parlament del 2011 i vinculava el futur d’aquesta causa al de la sentència del procés.

La connexió es basa que en els dos procediments s’ha de ponderar el dret de reunió i manifestació davant d’altres. En el de l’assalt al Parlament tots dos s’enfrontaven al de participació política, perquè es va obstaculitzar l’arribada a la Cambra de diversos diputats, entre ells, el llavors president, Artur Mas. En el de l’1-O s’ha de determinar si hi va haver rebel·lió o sedició a l’organitzar el referèndum il·legal o les concentracions que es van produir contra els registres de l’operació Anubis, no qui hi participava.

Precedent europeu

La ponència de Conde-Pumpido, més enllà de les seves consideracions sobre els drets fonamentals al·ludits, basava l’absolució en la condemna a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans per haver condemnat l’expresindent del Parlament basc Juan Maria Atutxa al Tribunal Suprem sense haver-lo escoltat.

Les fonts de l’alt tribunal consultades per EL PERIÓDICO admeten un debat jurídic en relació amb si amb aquest precedent resulta obligatòria o no l’absolució dels condemnats per l’assalt al Parlament, que van ser absolts per l’Audiència Nacional i el Suprem els va condemnar. Hi ha qui afirma que la condemna és possible sempre i quan no es mogui una coma dels fets declarats provats pel tribunal que va absoldre. La fiscalia des dels temps en què el fiscal general era José Manuel Maza defensa l’absolució en aquest cas.

Sigui quina sigui la decisió final que s’adopti en aquest recurs, el precedent europeu és molt important, sobretot perquè tres dels vuit joves condemnats ja han portat el cas a Estrasburg. L’empara dels altres cinc, en canvi, sí que es va admetre a tràmit i és on s’ha produït la polèmica.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Al veure que la seva proposta de sentència generaria discrepàncies, el mateix Conde-Pumpido la va retirar i el president del tribunal, Juan José González Rivas, la va elevar al ple, on encara no s’ha debatut. En un tribunal el ponent trasllada als seus companys una proposta de resolució. Si tots hi estan d’acord, la sentència es dicta per unanimitat; si no, els que queden en minoria poden aclarir la seva discrepància en vots particulars.

La publicació d’una ponència que encara no havia anat al ple i que es presentés com si irremeiablement hagués de compartir destinació amb la sentència del procés ha suposat un abans i un després en les relacions dels magistrats de l’Alt tribunal. En el ple d’aquesta setmana, no obstant, segons les fonts consultades, han escenificat la seva voluntat que les aigües tornin al seu curs.