Carmen Calvo torna al Vaticà un any després amb l'exhumació de Franco encara de fons

La vicepresidenta del Govern i ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat en funcions, Carmen Calvo, torna aquest dissabte, 5 d’octubre, al Vaticà gairebé un any després de la seva última visita, amb l’exhumació de Francisco Franco encara de fons.

En aquesta ocasió, hi acudirà per encapçalar la delegació del Govern d’Espanya al consistori públic en el qual el papa Francesc crearà 13 nous cardenals, dels quals dos són espanyols. Tot i així continua de fons l’exhumació de Franco, ja que encara que el Govern ho tenia tot preparat per dur-la a terme el 10 de juny, el Tribunal Suprem la va suspendre cautelarment.

En la seva sentència, donada a conèixer dilluns passat, l’Alt Tribunal aprecia la justificació d’urgència per avalar el Reial Decret llei del Govern que acorda l’exhumació de les restes del dictador i assenyala que l’obra per treure les restes i el seu posterior enterrament al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio no necessita llicència municipal, la qual cosa acceleraria els tràmits. Aquest divendres la portaveu del Govern en funcions ha indicat que esperen dur a terme l’exhumació més d’hora que tard, però encara no ha pogut facilitar-ne una data.

Precisament, la visita de Calvo al Vaticà es produeix gairebé un any després de la que va fer el 29 d’octubre del 2018 per reunir-se amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, per abordar temes pendents, entre d’altres l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. Després de la trobada, el Vaticà va corregir a Carmen Calvo les seves declaracions sobre el contingut de la reunió.

En concret, Carmen Calvo va anunciar als passadissos del Congrés dels Diputats que l’Executiu i l’Església havien «acordat» treballar junts per «trobar una sortida» a la situació de l’exhumació, que, «òbviament», va dir, «no pot ser l’Almudena».

«El que vam acordar va ser estar de manera conjunta tant el Govern com l’Església catòlica per trobar una sortida que òbviament no pot ser l’Almudena», va afirmar Calvo, amb referència al desig de la família del dictador d’enterrar les restes a la catedral de l’Almudena, al centre de Madrid.

El Vaticà matisa el Govern

Si bé, tot just unes hores després de fer aquestes declaracions, el llavors portaveu del Vaticà, Greg Burke, va precisar que durant la reunió amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Parolin «en cap moment es va pronunciar sobre el lloc de la inhumació», tot i que va veure «oportuna» la solució d’explorar altres alternatives a l’enterrament a l’Almudena a través del diàleg amb la família.

«A propòsit de la reunió que van mantenir ahir el Secretari d’Estat de la Santa Seu i la Vicepresidenta del Govern d’Espanya vull precisar el següent: el cardenal Pietro Parolin no s’oposa a l’exhumació de Francisco Franco, si així ho han decidit les autoritats competents, però en cap moment es va pronunciar sobre el lloc de la inhumació», va assenyalar en un comunicat la Santa Seu.

A més, el Vaticà va puntualitzar que «és cert que la senyora Carmen Calvo va expressar la seva preocupació per la possible sepultura a la catedral de l’Almudena i el seu desig d’explorar altres alternatives, també a través del diàleg amb la família» i que al cardenal secretari d’Estat «aquesta solució li va semblar oportuna».

La carta de Parolin

Uns mesos després, el febrer del 2019, el Govern va fer pública de forma parcial una carta de la Santa Seu en la qual el secretari d’Estat del Vaticà afirmava que «l’Església no s’oposa a l’exhumació de les restes mortals del general Franco si l’autoritat competent així ho disposa».

No obstant, altres fragments de la missiva revelats més endavant per ‘El Independiente’ posaven de manifest que el secretari d’Estat Parolin també traslladava en aquesta carta a l’Executiu espanyol que l’exhumació és «competència de l’Estat espanyol i està sotmès al dret i a la justícia espanyola».

«Han ressuscitat Franco»

Ja el juny del 2019, el llavors nunci del Papa a Espanya, monsenyor Renzo Fratini, va afirmar en una entrevista amb Europa Press just abans de jubilar-se que el Govern pretén «ressuscitar Franco» amb el seu projecte per exhumar les restes del dictador del Valle de los Caídos.

«Sincerament, hi ha tants problemes al món i a Espanya. ¿Per què ressuscitar-lo? Jo dic que han ressuscitat Franco. Deixar-lo en pau era millor, la majoria de la gent, dels polítics, té aquesta idea perquè han passat 40 anys de la mort, ha fet el que ha fet, Déu el jutjarà. No ajuda a viure millor recordar una cosa que ha provocat una guerra civil», va assenyalar Renzo Fratini.

Arran d’aquestes declaracions, el Govern va enviar una queixa formal al Vaticà per la «ingerència» del nunci. En una entrevista a la Cadena Ser, Calvo va qualificar les paraules de Fratini d’«improcedents i inacceptables» en el «fons i en la forma» perquè, segons va explicar, un ambaixador de la Santa Seu «no ha d’entrar en els assumptes interns d’un Estat» i en un tema tan important com és exhumar les restes d’un dictador.

La queixa va ser entregada per l’ambaixadora d’Espanya davant de la Santa Seu, Carmen de la Peña, el 4 de juliol davant del Vaticà i contenia la «discrepància radical» del Govern per les declaracions del ja exnunci a Espanya. També demanaven al Vaticà que aclarís si les declaracions de Fratini sobre l’exhumació de Franco suposen un canvi respecte a l’actitud oficial de la Santa Seu davant d’aquest assumpte.

Aquell mateix dia, la Santa Seu va comunicar que el papa Francesc havia acceptat la renúncia del nunci Renzo Fratini a Espanya. El diplomàtic italià va presentar la seva renúncia el mes d’abril passat al complir els 75 anys, per jubilació.

Bernardito Auza arribarà l’1 de desembre a Espanya

L’1 d’octubre, el papa Francesc va nomenar l’arquebisbe filipí Bernardito Auza nou nunci apostòlic a Espanya, en substitució de Renzo Fratini. Auza s’incorporarà l’1 de desembre al seu càrrec com a nou nunci apostòlic a Espanya i Andorra, una responsabilitat que assumeix «amb entusiasme».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Auza passarà els mesos d’octubre i novembre acabant els seus deures a Nova York abans d’arribar a Espanya per començar les noves responsabilitats a Madrid l’1 de desembre, segons un comunicat de la Missió Permanent del Vaticà davant de l’ONU remès a Europa Press.

En les seves primeres declaracions després de conèixer-se el nomenament, Auza ha assegurat que espera «amb entusiasme» treballar i exercir els seus ministeris sacerdotals i episcopals a Espanya i Andorra. També ha tingut paraules per als seus més de set anys de servei de la Santa Seu davant de les Nacions Unides, que defineix com a «anys intensos d’aprenentatge i comprensió més profunda de les grans qüestions internacionals d’aquest temps».