Vox impedeix un missatge institucional en l'Assemblea de Madrid contra el masclisme

La croada de Vox contra la violència de gènere continua i aquesta vegada a l’Assemblea de Madrid. La formació de Santiago Abascal s’ha negat a recolzar les declaracions institucionals que el Parlament madrileny ha anat promulgant per condemnar la violència masclista. L’argument, segons ha explicat la portaveu d’extrema dreta, Rocío Monasterio, és que la iniciativa no es àmplia a «tots els assassinats» i discrimina «nens homes que moren en l’àmbit domèstic». 

El text que han proposat des de Vox manifestava «la seva més enèrgica repulsa i condemna davant de l’assassinat de la víctima de violència de gènere». A més d’expressar les seves «condolences a la seva família i amistats». La proposta del partit radical també incloïa que l’Assemblea de Madrid reafirmés el seu «compromís ferm de combatre tota forma de violència contra tota persona vulnerable i en qualsevol circumstància». 

A causa que per aprovar qualsevol declaració institucional és necessari el recolzament de tots els grups del Parlament, la iniciativa no ha pogut tirar endavant. 

Antecedents a Andalusia

Tot just cristal·litzar el canvi de govern del PP i Cs a Andalusia amb el seu recolzament, Vox va deixar clara la seva lluita contra la «ideologia de gènere», i al febrer va demanar, sense èxit, auditar l’Institut Andalús de la Dona perquè segons els seus càlculs només el 2,8% de pressupost està destinat a ajuts directes a la dona. I, poc després, a l’abril, van carregar contra un sistema de salut pública que, «com a norma general, anima les dones a avortar». Consideraven que les dones en aquesta situació pateixen «pressió psicològica» i es coarta la seva llibertat d’expressió, van dir en el ple del Parlament andalús.

Al maig, Vox va aconseguir resposta a la seva petició de dades sobre els treballadors de les Unitats contra la Violència de Gènere. Va ser la seva primera petició, i van haver de refer-la a causa del rebuig del Parlament a facilitar una informació que xocava contra la llei de protecció de dades. La formació ho va intentar demanant únicament la titulació d’aquests treballadors i el seu càrrec, amb l’objectiu de comprovar si estan capacitats o no per atendre les dones. Es va comprovar que únicament no estaven afiliats al seu col·legi professional, però la Junta va defensar que això no menyscaba la seva formació.

Al juny, Vox va centrar els seus esforços a negar l’existència de la bretxa salarial, un mite, van dir, similar al de la «noia del revolt». Van portar fins al ple una proposició no de llei per rebutjar aquest «fals plantejament ideològic» en l’Administració. Va ser el moment més convuls per a la formació, ja que el seu cap de files va haver de fer un pas enrere després de criticar la sentència condemnatòria de ‘La manada’. Una resolució, va dir Francisco Serrano, «dictada per la turba feminista supremacista» i que provoca que «fins i tot un ‘gatillazo’ o no haver estat a l’altura de l’esperat per la dona, podria acabar amb l’impotent a la presó». Serrano va demanar una baixa per malaltia durant tot el mes de juliol i va tornar a les seves tasques just a finals de juliol, quan la cambra s’agafa vacances.  Des d’aleshores, està a la segona fila i les tasques de coordinació les assumeix un altre diputat, Alejandro Hernández.

Continua la croada

Aquell mes de juliol, Vox va demanar canviar l’Institut Andalús de la Dona i convertir-lo en l’Institut Andalús de Víctimes de Violència Intrafamiliar. La seva tesi és que s’ha convertit en un «xiringuito ideològic» i els diners de les subvencions no arriben a les víctimes, sinó que se’ls queden òrgans creats pels partits polítics per mantenir aquestes activitats lobbistes. Les seves activitats, han repetit des d’aleshores, «no són d’utilitat pública» i costen «molts diners» als andalusos. Durant aquell mes, els diputats de la formació també es van centrar a remarcar que les denúncies per violència de gènere «no tenen fonament ni base real» i són «instrumentals».

Per si fos poc, aquell mes de juliol, després de l’assassinat masclista d’una dona a Màlaga i el suïcidi de l’agressor, el portaveu Alejandro Fernández va equiparar les dues morts. «La mort és igual de greu en els dos casos, el que hem de veure és què és el que fa que es produeixin aquest tipus de situacions», va dir, «això és contra el que cal lluitar, i no es pot fer mai des d’una perspectiva ideològica».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

A més, va portar al ple una proposició no de llei per reduir els avortaments mitjançant la fórmula de donar a cada gestant en situació de vulnerabilitat i menor de 30 anys 250 € al mes fins al moment del part. Argumentaven que «hi ha una clara correlació entre els fons que destinen les administracions públiques a les dones embarassades i el nombre d’embarassos interromputs». Demanaven, a més, la creació d’una xarxa de Centres Multidisciplinaris d’Atenció a la Mare Gestant, per donar assistència, suport i informació.

Al setembre, la formació d’ultradreta va aconseguir que la Junta posi en marxa un telèfon d’Atenció a les víctimes de violència intrafamiliar, que no substitueix de moment el d’atenció a les víctimes de violència masclista i que se suma als ja existents també per a menors (telèfon del menor) i persones grans (el telèfon de teleassistència).