CAMÍ DE LES URNES

Iceta «¿Aplicar el 155? Ara mateix, no»

Adverteix que, si es trenca la legalitat, la suspensió de l'autogovern tindria «el recolzament total i absolut» del PSC

undefined45217800 madrid 27 09 2018  pol tica   la ministra de pol tica territ180927100436

undefined45217800 madrid 27 09 2018 pol tica la ministra de pol tica territ180927100436 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un mes abans de la repetició electoral i a les portes de la sentència cridada a marcar la pròxima dècada de la política catalana, Miquel Iceta ha fet aquest dijous una conferència en clau electoral, tot i que pensant més en la seva candidatura a unes catalanes que s’entreveuen tot seguit del 10-N. «Jo vull ser president per fer honor a dos compromisos: no dividir més els catalans i no mentir per no aixecar falses expectatives». Falses expectatives com una amnistia als presos del procés, una cosa que ha reiterat «que no es correspon a la realitat política i legal del nostre país». I, amb l’amenaça d’un altre 155 circulant en l’ambient, ha sentenciat que ara mateix no hi ha motius per tornar a aplicar-lo.

«¿Avui s’ha d’aplicar el 155 o la llei de seguretat nacional? Ara mateix no. Si es torna a trencar amb la legalitat, el Govern central estaria obligat a contemplar-ho i aplicar mesures que permetin un retorn a la legalitat. I tindria el recolzament total i absolut del PSC», ha advertit davant de la mirada de José Montilla, que es va abstenir d’avalar la suspensió de l’autogovern en la votació del Senat de fa dos anys.

Meritxell Batet, que repetirà com a cap de llista del PSC al Congrés, ha fet de telonera d’Iceta en l’esmorzar informatiu del Nueva Economía Fórum. Ha defensat l’aposta del líder del PSC d’«integrar de nou la societat catalana i també dins d’Espanya». En aquest sentit, la presidenta del Congrés en funcions ha brandit la proposta d’Iceta davant «les solucions sobiranistes o dels partidarisd’un  155 permanent». 

Quan ha arribat el seu torn, Iceta ha carregat contra el Govern de Quim Torra, assenyalant que «està dividit» i que «no ha renunciat explícitament a la unilateralitat ni a la il·legalitat». Ha aprofitat per fer una radiografia de les carències que hi ha a Catalunya en matèria de polítiques públiques, mentre se segueix parlant de desobediència. Ironitzant, ha aconsellat els partits independentistes que una forma de «desobediència institucional podria ser renunciar als sous i als cotxes oficials». En una cosa sí que ha coincidit amb Torra, recordant quan aquest va dir a la Universitat Catalana d’Estiu: «No soc president per gestionar una autonomia». «Certament, no és president per gestionar una autonomia. Potser voldria ser el president de la República Catalana, però no és el president que convé a la Generalitat de Catalunya».

Notícies relacionades

Recordant les intervencions de Torra a Prada de Conflent, li ha retret que advoqués per la confrontació. «Ens equivoquem buscant un conflicte extern quan no tenim resolt encara un debat intern [...]. La confrontació en els termes que la planteja el president Torra només té el recolzament del 9,1% dels catalans. És temerari prendre com a full de ruta un plantejament amb un recolzament tan petit [...]. Una mala interpretació del ‘pressioneu’ pot servir per justificar l’injustificable». En aquest sentit l’ha instat a «traçar una línia clara entre projectes legítims i qualsevol forma de violència». «Cap persona que pretengui planificar o realitzar accions violentes ha de trobar cap tipus d’empara en cap responsable polític», ha dit, abans d’assenyalar que no creu que hi hagi terrorisme a Catalunya, tot i que ha demanat respecte per a la investigació policial. «Tampoc crec que la fabricació d’explosius comú ni desitjable».

De cara al 10-N ha demanat concentrar el vot a la papereta socialista. «Repetir eleccions és arriscat, però encara era més arriscat formar un govern que no donés prou garanties d’estabilitat i coherència davant de reptes tan importants com el territorial, el refredament econòmic, el ‘brexit’ o la necessitat d’enfortir la Unió Europea».