El TC declara inconstitucional la investigació de la monarquia del Parlament

La sentència, que es coneixerà d'aquí uns quants dies, ha sigut adoptada per unanimitat dels 12 magistrats

La Cambra catalana va aprovar la creació de la comissió després d'aparèixer unes gravacions de Corinna en el 'cas Villarejo'

BARCELONA, SPAIN - MAY 22:  Spanish King Juan Carlos of Spain (L) and Corinna zu Sayn-Wittgenstein attend the Laureus Sports Awards 2006 at Parc del Forum on May 22, 2006 in Barcelona, Spain.  (Photo by Carlos Alvarez/Getty Iages)

BARCELONA, SPAIN - MAY 22: Spanish King Juan Carlos of Spain (L) and Corinna zu Sayn-Wittgenstein attend the Laureus Sports Awards 2006 at Parc del Forum on May 22, 2006 in Barcelona, Spain. (Photo by Carlos Alvarez/Getty Iages) / Carlos Alvarez (Getty Images)

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat la inconstitucionalitat de la resolució del Parlament del 7 de març per la qual va crear una comissió d’investigació sobre la monarquia, amb els vots a favor dels independentistes, els comuns i la CUP, després d’haver escoltat l’examiga del rei Corinna Zu Sayn-Wittgenstein atribuiri presumptes delictes al monarca emèrit.

La gravació es trobava entre els àudios intervinguts en el ‘cas Tàndem’, en el qual s’investiguen les clavegueres policials i el principal imputat del qual és l’excomissari José Manuel Villarejo. El jutge encarregat llavors de les indagacions va arxivar la causa al considerar dèbils els indicis aportats contra el rei i al gaudir aquest d’inviolabilitat durant el temps que va exercir com a cap de l’Estat. 

Malgrat això, la mateixa Corinna va ser interrogada a Londres per un fiscal anticorrupció espanyol en relació amb el pagament de comissions il·lícites per la construcció de l’AVE a la Meca que assenyalava en la conversa amb l’expolicia. L’empresària va assenyalar que el que havia dit ho va saber per tercers

La resolució de la Cambra, que ha quedat anul·lada aquest dimecres pel Constitucional, pretenia investigar les «actuacions destinades a forçar el trasllat de domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya» durant els dies posteriors al referèndum il·legal de l’1-O, en les «estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola» i en els «presumptes comptes irregulars de l’anterior cap d’Estat a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de terceres persones».

Desbordar les seves competències

Notícies relacionades

El Govern de Pedro Sánchez va recórrer l’acord, amb expressa invocació de l’article 161.2 de la Constitució, que preveu la suspensió en el moment de l’admissió a tràmit de la impugnació, que fa va tenir lloc al març. Entre els seus arguments figurava que el Parlament no és l’òrgan competent per investigar les activitats de la monarquia «al desbordar l’objecte de la investigació l’àmbit institucional i competencial propi» de Catalunya.

També considerava infringit el principi d’inviolabilitat del cap de l’Estat i l’article que atribueix exclusivament als jutges i tribunals l’exercici de la potestat jurisdiccional. Els arguments en què es basa l’alt tribunal per donar-li la raó es coneixeran d’aquí uns quants dies, quan es conegui en la seva integritat la sentència.