Condemnat a 33 anys l'excap d'ETA Txapote per l'assassinat d'un funcionari de presons

L’Audiència Nacional ha condemnat a 33 anys de presó l’excap de l’aparell militar d’ETA Javier García Gaztelu, àlies ‘Txapote’, i tres etarres més per l’assassinat del funcionari de presons Máximo Casado Carrera el 22 d’octubre del 2000 a Vitòria.

En la seva sentència, la secció primera condemna Txapote com la persona que va ordenar l’atemptat i també els tres autors materials: Íñigo Guridi Lasa, àlies ‘Xabi’; Asier Arzalluz Goñi, àlies ‘Santi’, i Aitor Aguirrebarrena Beldarrain, àlies ‘Peio’. I els imposa a tots quatre la mateixa pena de 30 anys de presó per un delicte d’atemptat terrorista amb resultat de mort i 3 anys més per un delicte de danys amb finalitat terrorista. 

Segons la sentència, sota el comandament de Txapote els condemnats, membres del comando Ttotto, van col·locar una bomba adossada als baixos del cotxe del funcionari, que estava destinat a la presó de Nanclares de Oca (Àlaba).

La bomba va esclatar cap a les 7.45 hores del 22 d’octubre, quan Casado intentava engegar el seu vehicle, i la deflagració li va ocasionar la mort en els moments immediatament posteriors com a conseqüència del xoc traumàtic i d’una hemorràgia que va afectar els seus òrgans vitals.

El tribunal aplica la pena màxima als acusats perquè entén que la víctima era un home de mitjana edat i que va ser seleccionat només perquè era funcionari de presons, dins de la campanya que ETA havia dissenyat d’accions contra «escarcellers i poder judicial».

Els ara condemnats, indica, van realitzar un seguiment al funcionari, amb vigilàncies precises, i, a més, un dels etarres era veí seu, «la qual cosa va facilitar sobre manera la preparació de l’atemptat».

«Es tracta –diu la sentència– d’un atemptat que es porta a terme com a mecanisme per atemorir el col·lectiu professional i el conjunt de la societat, a més d’intentar obtenir determinades finalitats polítiques perseguides per la banda terrorista ETA, a través de l’enorme dolor que es causa amb la mort d’una o diverses persones».

L’atac, afegeix, es va fer amb traïdoria, un agreujant que deriva especialment de la forma com es va produir l’assassinat, mitjançant la col·locació d’una bomba adossada proveïda d’un dispositiu d’activació pel moviment, que va sorprendre indefens i sense possibilitat de reaccionar a qui en aquell moment anava a engegar el vehicle.

La sentència explica que els quatre condemnats pertanyien al comando Ttotto, que va començar a actuar a finals de juny de 1999 a la zona d’Àlaba.

El paper de Txapote, que en aquell moment estava a França enquadrat en l’aparell militar, va ser ordenar els altres tres processats que atemptessin contra el funcionari d’Institucions Penitenciàries.

Complint les ordres de Txapote, diu l’escrit, els altres tres van col·locar l’artefacte explosiu a l’altura del seient del conductor propietat de la víctima, que estava estacionat al garatge comunitari de la seva vivenda del carrer Beato Tomás de Zumárraga.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Per aquest assassinat ja van ser jutjats fa anys Juan Carlos Subijana i Zigor Bravo, condemnats a 28 anys de presó per donar informació als ara acusats sobre la víctima.

Txapote, que va representar la «línia dura» d’ETA, va ser detingut a França el 2001 i ha sigut condemnat, entre d’altres, pels assassinats de Miguel Ángel Blanco; Fernando Buesa i el seu escorta, Jorge Diez Elorza; Fernando Mújica; Gregorio Ordóñez; José Luis López de Lacalle, i dos guàrdies civils a Sallent de Gállego (Osca).