L'aniversari de l'1-O, marcat per la sentència del procés

El segon aniversari del referèndum unilateral de l’1-O arriba en ple rebrot de la tensió política a Catalunya, arran del’empresonament de set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i en vigílies de la sentència del judici del procés, que el Tribunal Suprem espera tenir entre el 10 i el 14 d’octubre.

Aquestes són les deu claus que donen context a una efemèride que aquest any està marcada per la sentència, quel’independentisme  augura que serà condemnatòria i ultima una resposta política i civil, i per l’operació Judeshttps://www.elperiodico.com/es/politica/20190923/redada-guàrdia-civil-cdr-7647000.

1. Compte enrere de la sentència

El factor més determinant dels pròxims dies serà la sentència del judici del procés que dictarà el Tribunal Suprem, previsiblement entre el 10 i el 14 d’octubre, quan es compleixen els dos anys en presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i que caldria prorrogar, un assumpte que no agrada entre els jutges.

Des de les files independentistes reclamen l’absolució dels dotze encausats –nou d’ells en presó provisional– que van afrontar el judici del procés entre febrer i juny, però alhora donen per fet que hi haurà condemnes, per la qual cosa des de fa mesos hi ha converses per intentar pactar una resposta unitària.

Tant Carles Puigdemont com els altres sis dirigents independentistes que se’n van anar d’Espanya per evitar el judici del procés estan molt pendents del desenllaç de la sentència, ja que el jutge d’instrucció, Pablo Llarena, pot decidir reactivar les euroordres de detenció que ell mateix va retirar després de la negativa d’un tribunal alemany d’entregar l’expresident de la Generalitat.

2. ¿Desobediència com a resposta?

Els contactes discrets encara no han servit perquè partits i entitats sobiranistes acordin una estratègia de resposta si hi ha condemnes, més enllà de preveuremobilitzacions massives de protestaque podrien incloure una aturada de país i ocupacions d’espais clau.

Dijous el Parlament va aprovar una resolució de la CUP, avalada per JxCat i ERC, que avala la «desobediència civil i institucional» per defensar drets civils, polítics i socials, però no hi ha acord en com traduir aquestes paraules als fets, i en certs sectors hi ha seriosos dubtes sobre la conveniència d’aquest camí: l’expresident de la Generalitat Artur Mas, per exemple, ja ha advertit que la «desobediència institucional no és efectiva».

Aparcada la idea d’un govern de concentració suggerida per ERC –i resposta amb un cop de porta pels comuns i la CUP–, i descartat de moment un nou referèndum, els independentistes aposten per reclamar una «amnistia» i exercir l’autodeterminació, sense aclarir encara en quin format s’exerciria, tot i que segons algunes veus sobiranistes podria plasmar-se en uns comicis «referendaris».

3. Impacte de l’operació Judes

Aquest any la commemoració de l’1-O arriba sota l’impacte del’operació Judes, duta a terme dilluns per la Guàrdia Civil i que ha implicat, per decisió del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, l’ingrés a presó de set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per presumptament integrar una organització «jerarquitzada» que pretenia instaurar la república catalana per «qualsevol via, incloses les violentes».

JxCat, ERC i la CUP han denunciat que darrere de l’operació hi ha una voluntat de l’Estat d’infondre «por» a les portes de les mobilitzacions que pot desencadenar la sentència, mentre que els partits constitucionalistes els recriminen que no es desmarquin d’uns detinguts a qui s’acusa de preparar sabotatges violents.

4. El paper dels CDR

L’independentisme oficial fa temps que se sent incòmode amb el protagonisme que puntualment tenen els CDR, amb una estructura anarquitzant, descentralitzada i sense caps visibles, acostumats a actuar sense supeditar-se a estratègies institucionals.

Els seus xocs amb els Mossos d’Esquadra en algunes manifestacions ja havien posat en alerta els partits del Govern, pel temor que les accions incontrolades dels CDR esquerdessin el relat de la no-violència, i les detencions de dilluns passat no fan més que confirmar que el risc és real.

Precisament per canalitzar les protestes després de la sentència i evitar que se surtin dels cursos del pacifisme ha sorgit Tsunami Democràtic, una iniciativa que també actua des del secretisme i basant-se en la capacitat mobilitzadora de les xarxes socials.

5. El paper de Torra

L’1 d’octubre del 2018, en el primer aniversari de l’efemèride, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va adreçar a «els amics dels CDR» per animar-los a continuar pressionant per fer efectiva la independència: «Colleu, feu bé de collar», va dir a Sant Julià de Ramis (Girona), unes paraules que s’han convertit des d’aleshores en munició per a l’oposició.

Torra ha sigut un dels més vehements a l’hora de restar crèdit a les acusacions que pesen sobre els CDR detinguts, i fins i tot ha dirigit una carta al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, per mostrar la seva «indignació», al considerar que tot forma part d’una estratègia oculta per vincular el moviment independentista al terrorisme.

No ha esperat a conèixer, doncs, quins són els indicis obtinguts durant un any per la Guàrdia Civil, malgrat que segons el jutge els detinguts podien haver incorregut en delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls.

6. Bronca al Parlament

El primer efecte de l’entrada a presó dels CDR va ser una tensa bronca al Parlament entre diputats independentistes i de Cs, amb encreuament d’insults i crispades discussions a l’hemicicle.

El president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va acabar sent expulsat després de ser cridat quatre vegades a l’ordre i de manifestar la seva «immensa vergonya» per les mostres de recolzament dels diputats de JxCat i ERC als empresonats.

Tant Cs com el PPC han alertat de la deriva «violenta» d’un moviment independentista que fa bandera del caràcter pacífic de les seves reivindicacions.

7. Els Mossos, a l’ull de l’huracà

S’acosten setmanes complexes per al cos dels Mossos d’Esquadra i per a un conseller d’Interior, Miquel Buch, més qüestionat que mai entre les bases sobiranistes, després de les càrregues recents contra uns manifestants que provaven d’impedir un desnonament al barri de Sants de Barcelona i després de la polèmica pel possible ús de gas pebre per aturar aldarulls aquesta tardor.

Torra mateix s’ha mostrat sovint més sensible amb els qui critiquen l’actuació dels Mossos que amb els arguments del seu conseller, que abans de l’estiu es mostrava disposat a exercir un paper rellevant al capdavant de JxCat i que ara es veu debilitat.

Les protestes al carrer que pot desencadenar la sentència del procés posaran més a prova la resistència de Buch i poden situar els Mossos com a blanc dels retrets del sobiranisme si hi torna a haver, com en ocasions anteriors, xocs amb manifestants.

8. Dos judicis importants al novembre

Més enllà d’un octubre que ja es preveu calent, a l’horitzó hi ha dos judicis que poden remoure encara més el tauler polític a Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar per al 18 de novembre el judici a Torra, que pot ser inhabilitat per no retirar a temps els llaços grocs en campanya electoral, una inhabilitació hipotètica que precipitaria noves eleccions si no s’investís cap altre president, tot i que abans el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumiria de facto les seves funcions.

Just després, entre els dies 19 i 22 de novembre, el TSJC jutjarà els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament durant la legislatura de l’1-O i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya per permetre la tramitació de les lleis de desconnexió el 2017.

9. La revàlida electoral

El mes d’octubre també es veurà condicionat per la repetició de les eleccions generals, el 10 de novembre, que a Catalunya se celebraran encara sota els efectes que provoqui una sentència del procés que podria ajudar a mobilitzar l’electorat d’ERC i JxCat.

El PSC les afronta amb bones expectatives i amb l’esperança d’arrabassar a ERC la victòria que va aconseguir el 28-A; els comuns temen que els afecti la irrupció electoral d’Iñigo Errejón amb Más País; i Cayetana Álvarez de Toledo apunta a repetir com a candidata del PPC després de no haver aconseguit convèncer Inés Arrimadas i Cs per formar una llista unitària.

10. JxCat, encara sense reorganitzar

El procés de reordenació de l’espai polític de JxCat –del que formen part el PDeCAT i la Crida Nacional per la República– havia de culminar al juliol, però les discrepàncies internes sobre el projecte estratègic i els noms que l’hauran de liderar van obligar a ajornar-lo al setembre; al final, aquest mes no s’ha desencallat res, i la cita del 10-N ha forçat a posposar de nou qualsevol solució.

Notícies relacionades

Torna la crispació

Un dels radicals independentistes empresonats va tenir contactes amb Torra, segons els investigadors

La reunió feta a Bèlgica per Artur Mas i Carles Puigdemont el 19 de setembre passat va servir per avançar, però encara queda molt debat intern per resoldre.

Si no és possible convertir JxCat –ara un simple paraigua electoral– en una organització política unificada, Mas ja ha obert la porta al fet que el PDeCAT i la Crida mantinguin les seves estructures i es presentin en coalició cada vegada que hi hagi eleccions.