Un dels radicals independentistes empresonats va tenir contactes amb Torra, segons els investigadors

Des del primer minut el president de la Generalitat, Quim Torra, es va posar del costat dels membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que dijous van ingressar a la presó, després de declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón. Aquest dissabte s’ha sabut que un d’aquests es va arribar a entrevistar amb ell, segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts de la investigació. La causa es manté sota secret de sumari per poder analitzar en detall l’abundant material informàtic intervingut, la qual cosa impedeix saber més detalls de la trobada, com ara quin va ser el seu abast i contingut.

A més d’aquest contacte directe, el nom de Torra també es va sentir a la sala de declaracions de l’Audiència Nacional de llavis d’un dels set detinguts el dia 23, que van acabar sent conduïts a la presó madrilenya de Soto del Real. Ferran Jolis va admetre davant el magistrat que li havien dit que el president de la Generalitat estava al corrent de les accions de boicot progressiu que el grup en què se’l situa tenia pensades i que segons la interlocutòria que el va enviar a la presó constitueix una organització terrorista. Només ell i Jordi Ros, assistits per advocats d’ofici, van admetre que tenien material per fabricar explosius i «fer enrenou».

Entre aquesta tasca de suport, segons aquest imputat, Torra s’hauria compromès a facilitar-los l’entrada al Parlament per ocupar-lo durant uns dies entre l’1 d’octubre, el segon aniversari del referèndum il·legal, i el moment en què es fes públicala sentència del procés, prevista per la primera quinzena.

Tot i que el jutge García-Castellón va iniciar la investigació fa gairebé dos anys, el que ha permès fer els seguiments i les gravacions als membres de l’ERT, les referències a Torra que han aparegut a la causa no són, almenys de moment, suficients per iniciar una investigació contra ell, una circumstància que, a més, obligaria a remetre les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la seva condició d’aforat. Des del Departament de Presidència de la Generalitat no es dona «cap credibilitat» a aquestes informacions, mentre que el Govern ha declinat fer cap valoració. Segons Efe, la portaveu ha remarcat que des del Departament de Presidència no comenten «informacions d’aquest tipus, especialment si provenen de filtracions».

Investigació oberta

Notícies relacionades

Cop policial als CDR: les deu claus

L’oportunitat

El jutge Manuel García-Castellón, que continua amb les investigacions, per la qual cosa no es descarten més arrestos, va ordenar dijous l’ingrés a presó incondicional dels detinguts posats a la seva disposició pels delictes de pertinença a organització terrorista, conspiració per cometre estralls i tinença d’explosius. Per al jutge els empresonats són uns «membres especialment actius de l’ERT», el sector «més radical, clandestí i compromès» dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Considera que s’encarregaven de la «planificació, el desenvolupament i posada en marxa de les accions violentes» per «aconseguir la materialització de la república catalana mitjançant qualsevol via, incloses les violentes». Entre els plans que els atribueixen els investigadors figura tallar certs punts de l’autopista AP-7 i atemptar contra torres elèctriques i de telecomunicacions.

L’ordre de presó emmarcava aquestes pràctiques «dins l’estratègia global del moviment independentista radical més combatiu». Afirma que l’organització de la qual formen part estava «jerarquitzada» i té «prou capacitat per dur a terme tàctiques i maniobres amb un alt nivell de professionalització».