Torna la crispació

És possible que el parèntesi de tensa expectació política que es va obrir a Catalunya després dels fets d’octubre del 2017 s’hagi tancat aquest dijous.Al Parlament es va produir un estrèpit quan es va saber que la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional enviava a presó sense fiança a set independentistes detinguts dilluns, acusats de preparar accions terroristes per l’aniversari de l’1-O. Els partits sobiranistes van impulsar una «reacció institucional» a la Cambra i les seves bases es van manifestar en places de diverses localitats catalanes. A l’horitzó immediat, amb les sentències del judici del procés a punt de fer-se públiques i amb unes eleccions generals d’aquí a un mes, es dibuixa una tempesta perfecta. 

Després de la sessió de dimecres, més aviat en vael Parlament va reviure dijous en algun moment les convulses jornades prèvies a la declaració d’independència del 2017. Cap al final del debat de política general, els blocs de fa dos anys van ressorgir amb nitidesa, si és que alguna vegada s’havien desdibuixat: els independentistes van defensar sense matisos els acusats de preparar atemptats, que la CUP ja anomena «presos polítics»; els constitucionalistes van remarcar la importància de respectar la llei i la separació de poders.

Per al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, set membres del CDR detinguts dilluns havien transcendit aquesta organització per constituir-ne una altra, anomenada Equip de Resposta Tàctica (ERT), d’índole «terrorista», que tenia per objectiu «subvertir l’ordre constitucional i alterar greument la pau pública» per «aconseguir la materialització de la república catalana mitjançant qualsevol via, incloses les violentes».

La decisió es va conèixer en el transcurs del ple del Parlament i va tenir una repercussió immediata. Per a l’independentisme es tracta d’un «fet gravíssim», d’una «operació política» –en paraules del president de la Generalitat, Quim Torra– que busca vincular sobiranisme i violència. «L’independentisme no és violent», van repetir durant tota la jornada els líders polítics d’aquest àmbit, que van defensar sense matisos els empresonats.

Poc abans, les tres formacions independentistes de la Cambra –JxCat, ERC i CUP– havien aprovat una resolució que demanava la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. Amb l’argument que aquest cos «s’ha mostrat obertament com una policia de caire polític», sol·liciten paral·litzar les operacions «prospectives» de les forces de seguretat de l’Estat. El Govern anuncia que impugnarà «immediatament» aquesta resolució. Els mateixos grups tiraven endavant un altre text que reivindicava la «legitimitat de la desobediència civil i institucional».

«Llibertat, llibertat»

Quan es va confirmar que els detinguts ingressaven a presó sense fiança, els quatre diputats de la CUP van abandonar el ple en senyal de protesta. Els portaveus de JxCat i ERC van demanar la reunió de la junta de portaveus perquè la Cambra rebutgés la decisió judicial i els parlamentaris sobiranistes van corejar «llibertat, llibertat». Carlos Carrizosa (Cs), que va acabar expulsat, va dir que sentia una «immensa vergonya» per aquest recolzament als empresonats i que se sentia «amenaçat per aquells que recolzen el terrorisme». Enmig d’un gran esbronc, amb diputats encarant-se i amb retrets creuats, el president del Parlament va donar per finalitzada la sessió.

JxCat, ERC, la CUP i els comuns van aprovar després una declaració que rebutjava «la violència» per aconseguir «objectius polítics legítims», però també l’«operació impulsada per l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil i les vulneracions contra els drets fonamentals», mentre exigia «el final de la repressió i la llibertat de les persones preses per les seves idees polítiques».

La principal concentració ciutadana de rebuig als empresonaments preventius es va celebrar a Sabadell, on residien quatre dels detinguts. No obstant, unes 2.000 persones es van reunir també a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. La protesta va estar presidida per la pancarta contra els «presos polítics» que el president de la Generalitat manté al balcó de Palau malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha ordenat treure-la per observar l’obligada neutralitat institucional durant el període preelectoral.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Quim Torra, que es va sumar amb entusiasme als crits de «llibertat» dels seus companys a l’hemicicle –el Govern havia evitat poc abans la foto amb la Guàrdia Civil anul·lant a últim moment la reunió de la Comissió Mixta de Seguretat–, sembla decidit a mantenir aquesta pancarta. I ahir la majoria independentista va avalar aquesta conducta, que és la mateixa que la que va mantenir abans de les anteriors eleccions generals i per la qual espera un judici que li podria costar la inhabilitació en una resolució parlamentària.

Cal veure si el president incrementa la intensitat de la desobediència a les resolucions judicials quan es conegui la sentència contra els impulsors del procés que el Tribunal Suprem donarà a conèixer aviat. Aquesta data és la que ell mateix va assenyalar durant el debat parlamentari com a inici d’una nova etapa. «Seguirem endavant», va dir, sense especificar a què es referia.