Anar al contingut

LA CONVOCATÒRIA ELECTORAL

Doble ració de tardor calenta a Catalunya

Les eleccions agiten unes setmanes marcades per la sentència del procés

Els partits independentistes preveuen repetir estratègia de cara al 10-N

Daniel G. Sastre

Doble ració de tardor calenta a Catalunya

LLUIS GENE

Al juliol, durant el fallit debat d’investidura de Pedro Sánchez, Gabriel Rufián va advertir el líder socialista des de la tribuna del Congrés: «El setembre ens complica la vida a tots». Era difícil no estar d’acord amb aquesta apreciació, però ja no hi ha tornada enrere: va passar l’estiu i els partits tampoc han trobat aquesta setmana una sortida al laberint en el qual s’ha convertit la governabilitat en Espanya. Malgrat l’estupor de molts votants, sobretot d’esquerres, hi haurà eleccions el 10 de novembre. Les generals agafen gairebé a tothom a contrapeu, i l’independentisme tampoc és aliè al sotrac que provocarà una convocatòria que no esperava.

El plat fort d’aquesta tardor feia molts mesos que estava marcat al calendari. Fa temps que les institucions catalanes i els partits, especialment ERC i JxCat, discuteixen com afrontar les sentències del judici del procés, i esperen que el dictamen del Suprem –excepte en lel poc probable cas d’una absolució general– serveixi almenys com a esperó per a unes bases cada vegada més descontentes davant de la desorientació dels seus líders. Ara, les previsibles condemnes compartiran protagonisme amb el 10-N. Si es compleix el calendari anunciat pel fiscal Javier Zaragoza, les eleccions arribaran tot just un mes després del veredicte de Manuel Marchena.

Les sentències marcaran, sens dubte, l’estratègia dels partits respecte a les generals, però les fonts consultades no s’atreveixen ara per ara a concretar la intensitat d’aquesta influència. De moment, ERC i JxCat tenen només unes setmanes per decidir si mantenen el tarannà amb què han abordat els últims mesos –més bel·ligerant en la postconvergència, més obert a la col·laboració amb les esquerres espanyoles en el cas d’Esquerra– en el menú programàtic que oferiran als votants.

«Una bona oportunitat»

«Preferíem no haver d’afrontar-les, però benvingudes siguin. Són una bona oportunitat», diuen sobre les eleccions a la sala de màquines de Junts per Catalunya. Els fronts oberts d’aquest espai polític eren ja molt importants –la pugna interna entre pragmàtics i puigdemontistes, sobretot, a més del debat de què fer després de les sentències–, i ara haurà d’afrontar un nou pas per les urnes amb l’objectiu de no continuar dessagnant-se en aquestes noves legislatives.

En les últimes eleccions al Congrés, amb una llista encapçalada de manera simbòlica per Jordi Sànchez, JxCat va obtenir set diputats, un menys que el 2016. Els números van millorar de nou els que els pronosticaven les enquestes, però ningú diu que aquest hàbit sigui etern. El més probable, diuen des de la formació, és que Laura Borràs repeteixi com a aspirant a cap de files efectiva al Congrés, a l’espera de si es concreta la inhabilitació dels presos pendents de sentència. Ells, en una reunió a Lledoners dimecres passat, es van mostrar disposats a repetir.

La factura electoral

A Esquerra la situació interna és bastant més tranquil·la. El lideratge d’Oriol Junqueras, fins i tot des de la presó, és incontestable, com va quedar clar en l’elecció de l’executiva del partit la setmana passada. El problema del partit és més aviat com aconseguir que les crítiques independentistes a la seva estratègia conciliadora, sovint instigades des dels seus socis de JxCat, no els passin factura electoral.

En el partit tenen en principi previst mantenir la mà estesa a Sánchez –sempre que orienti un eventual futur Govern a l’esquerra–, malgrat que la seva abstenció al juliol només rebés el menyspreu del presidenciable socialista i l’advertència que no li tremolarà la mà per tornar a aplicar el 155 si la Generalitat se salta la llei. Un dirigent de la formació afirma que, tot i que no «ho posen fàcil», és molt probable que Esquerra repeteixi missatge electoral.

Malgrat el soroll a les xarxes, la metamorfosi de Gabriel Rufián –el candidat efectiu d’ERC ha passat en poc temps de flagell de tots els grans partits a principal paladí de l’acord polític– va oferir a ERC el seu millor resultat de la història en unes generals. Aquests 15 diputats, entenen al partit, avalen la seva aposta per la moderació. «És la manera de posar més difícil als socialistes que pactin amb la dreta», asseguren després de les últimes picades d’ullet de Sánchez a Ciutadans.

Les generals, a més, compliquen encara més les previsions sobre la legislatura catalana. Quim Torra, que la setmana que ve afronta el Debat de Política General i després del 10-N tindrà el judici per desobediència pels llaços grocs de la façana del Palau, podria ser inhabilitat a començaments del 2020. Potser llavors, alguns mesos després que s’hagin celebrat les eleccions al Congrés, ja serà impossible ignorar les influents veus que des d’ERC suggereixen que els catalans renovin també el Parlament.