Anar al contingut

LA PRECAMPANYA DEL 10-N

Sánchez vol créixer a costa de Cs i Podem

El PSOE vol atreure els desencisats amb Rivera i portar el votant morat a l'abstenció

El president eleva el seu discurs sobre Catalunya i avisa d'un possible 155 després de la sentència de l'1-O

Iolanda Mármol Juan Ruiz Sierra

Sánchez vol créixer a costa de Cs i Podem

JOSE LUIS ROCA

La campanya de les eleccions generals del pròxim 10 de novembre serà l’últim clau a l’esperit optimista de la moció de censura, aquell que va aixecar Pedro Sánchez a la Moncloa gràcies als recolzaments d’Unides Podem i els partits nacionalistes i independentistes. El president en funcions no només es distancia ara dels seus antics aliats, sinó que passa a situar-los a la diana de les seves crítiques. Assenyala Pablo Iglesias com un irresponsable que va frustrar per segona vegada la formació d’un govern progressista degut a les seves ànsies de poder i, alhora, endureix el discurs contra els separatistes avisant d’una hipotètica aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. L’objectiu és persuadir votants de Ciutadans i generar prou dubtes entre l’electorat morat per ancorar-lo en l’abstenció. 

Que el guant blanc ha acabat es va evidenciar aquest dimecres, durant l’últim ple del Congrés en aquesta breu legislatura. Sánchez va advertir ERC que si la Generalitat «violenta» la llei, aplicarà «qualsevol article de la Constitució», amb referència a la suspensió de l’autonomia, com el 2017. «Aquest serà el to de campanya, ferm davant l’independentisme», expliquen fonts governamentals. L’enduriment del discurs arriba a les portes de la sentència del judici de l’1-O i davant d’un escenari incert de resposta de la societat i les institucions catalanes a la decisió del Tribunal Suprem.

El nou to també encaixa amb la intenció del PSOE de captar vots de votants de Cs decebuts amb la deriva cap a la dreta d’Albert Rivera.  Els socialistes han detectat que el partit liberal és el que té un electorat menys fidel, entorn del 40%, quan la resta de forces superen el 70%. Tenen el discurs molt perfilat, i creuen que ara, després que Sánchez rebutgés tornar a intentar la formació de govern amb l’ajuda d’ERC, està gairebé desactivat el missatge del PP, Cs i Vox que és capaç de «vendre» Espanya per mantenir-se al poder.

Suposat boicot  

Sánchez no es va poder enfrontar en el ple del Congrés en un cara a cara amb Iglesias, que no tenia torn de pregunta al president, però els seus ministres van deixar el missatge a l’hemicicle i els passadissos. El líder morat, a qui el president va obviar durant l’anterior campanya amb l’objecte de l’entesa posterior, va decidir boicotejar l’acord una vegada va assumir que ell no podria ocupar la vicepresidència.

Els socialistes esperen atacs durs d’Iglesias a la campanya, especialment en els debats. Tot i que encara no han definit a quines cites podrien acudir, intueixen que les televisions privades presentaran alguna proposta per a la precampanya i que RTVE en posarà sobre la taula una altra ja durant la campanya, que aquesta vegada, al ser repetició electoral, només durarà una setmana.

Mentrestant, davant Iglesias i Rivera, Pablo Casado ocuparà un lloc menor en el discurs de Sánchez. La direcció del PSOE assegura que la suma del PP, Cs i Vox tampoc arribarà aquesta vegada a la majoria absoluta (a l’abril es va quedar en 147 escons, a 29 del llistó), però donen per fet que els conservadors, que ara només tenen 66 diputats, seran els que més pugin el 10 de novembre. «El bipartidisme en sortirà reforçat –anticipen a la cúpula socialista–. Molta gent comença a identificar la fragmentació amb la inestabilitat i el bloqueig». I això fa que, junt amb la possibilitat de garantir-se una investidura només amb Unides Podem i el PNB, sense el concurs dels independentistes, no es descarti una abstenció del PP després dels comicis.   

Por de la desmobilització

Fonts governamentals reconeixen que «el vot és fred» i que hauran d’activar-lo des d’ara mateix fent un exercici didàctic per explicar a l’electorat que han fet tot el possible, que són l’únic partit amb possibilitats reals de formar govern, i que han evitat un executiu «en pràctiques», com el que proposava Iglesias, diuen, ara que el context es complica. Davant de la frenada econòmica, el ‘brexit’ i la crisi catalana, Sánchez busca erigir-se en baluard d’un executiu que garanteix l’estabilitat i l’ordre.

Però aquesta és la principal preocupació dels socialistes: l’abstencionisme, sobretot entre els votants joves d’esquerres, presumptament desencisats amb el fracàs de la investidura. Per això, diuen, «les pròximes dues setmanes seran fonamentals» per establir «el relat» amb el qual acudiran a les eleccions.