TERRORISME

Els 47 advocats del 'front de presons' reconeixen que van actuar sota directrius d'ETA

Arriben a un acord amb la Fiscalia pel qual accepten uns 2 anys de presó

Només Arantxa Zulueta i Enparantza accepten 3 anys i mig i 2 anys i 7 mesos

eta / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

En un moment en què almenys en el món polític sembla que res té més importància que el relat, els 47 advocats habituals d’etarres, als quals s’acusava pertànyer a l’organització terrorista, al constituir el 'front de presons’ o 'front de makos', l’han donat per perdut. O han renunciat a demostrar que la seva tasca es limitava únicament a defensar els presos d’ETA dins del legítim exercici del dret de defensa. Aquest dilluns un a un han desfilat davant el tribunal de l’Audiència Nacional que els ha jutjat per admetre, com afirmaven les acusacions, que van actuar sota les directrius de la banda terrorista per garantir la cohesió i fidelitat a la banda del col·lectiu de presos després del cessament definitiu de l’activitat armada de l’octubre del 2011.

A canvi del reconeixement de la seva pertinença a ETA, els lletrats han acceptat penes mínimes que sense antecedents no els faran ingressar a la presó o que ja han complert amb el temps que hi van passar com a presos preventius. Aquest és el cas d’Arantza Zulueta i Jon Enparantza, que pel delicte de pertinença a organització terrorista en grau de «dirigents» han acceptat les penes més altes: Tres anys i mig i dos anys i set mesos de presó, respectivament. Tots dos, que també compliran un any de llibertat vigilada, s’enfrontaven a una petició fiscal de 14 anys de presó. A tots els acusats se’ls ha imposat també una pena d’inhabilitació absoluta d’entre 3 i 5 anys.

Rebutjar permisos

Per arribar a aquest acord, els advocats, entre els quals hi ha l’exsenador Iñaki Goioaga i la regidora a Pamplona per Bildu, Amaia Izko, havien d’admetre tots els fets recollits en l’escrit d’acusació fiscal, en el qual es relata com es rebutjaven els presos que volien beneficiar-se de permisos, segons la legalitat penitenciària, per millorar la seva situació, amb l’objectiu d’evitar que això desmobilitzés la resta. Els advocats estaven integrats en una estructura que depenia d’ETA i era la banda la que definia les línies generals de la defensa jurídica dels presos, al mateix temps que era informada del que pensava cadascun d’ells.

En el ‘front de presons’ d’ETA s’agrupaven diverses organitzacions que treballaven a favor dels presos i fugits de la banda terrorista: el col·lectiu d’advocats, l’organització de recolzament a presos Herrira (successora d’Askatasuna), l’associació d’assistència sanitària Jaiki Hadi o la de familiars de reclusos Etxerat. Va ser desarticulat en diverses operacions policials ‘Jaque’, ‘Mate’ i ‘Pastor’, entre el gener del 2014 i el març del 2015, informa Europa Press.

Bo per a tothom

Notícies relacionades

Izko ha assenyalat que «a l’acceptar l’acord la seva voluntat ha sigut que quedin en el passat certes fórmules» i contribuir «que s’obrin veritables vies de solucions». L’advocada de l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) en aquest procediment, Carmen Ladrón de Guevara, ho ha qualificat d’«assoliment important» en termes «jurídics i de relat», al declarar-se en una resolució judicial que el ‘front de makos’ estava supeditat a ETA, informa Efe.

El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha dit que el pacte reflecteix que «el treball de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ha sigut un treball seriós, ferm, durant molts anys, dient que ETA era més que els comandos operatius».