Budó i Iceta es contraprogramen a Madrid demanant diàleg

La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, i el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, els hi han posat difícil als madrilenys atents als assumptes catalans al simultaniejar les 19.30 h d’aquest dijous dues intervencions al centre de Madrid en el marc de la post-Diada.

Tots dos han tingut paraules per al processament dels líders independentistes, Budó per lamentar la seva absència a la festa catalana, i Iceta per desitjar una sentència que no compliqui el panorama polític a Catalunya i a Espanya. Budó, a més, ha augurat que «Espanya corre el risc de deixar de ser formalment un estat democràtic si no permet que els catalans triïn democràticament el seu futur».

Al Cercle de Belles Arts, la Generalitat celebrava un acte institucional amb la presència de la consellera, encarregada, amb el delegat de l’Executiu català, Gorka Knörr, d’entregar els premis ‘Amic del Blanquerna’. Han sigut guardones vuit persones, entre altres, a títol pòstum, la periodista Montse Oliva, que va ser delegada d’‘El Punt Avui’ a Madrid durant 19 anys.

En els grupets, alguns representants del Govern català es queixaven de la «contraprogramació» d’Iceta. La intervenció principal va ser la del periodista Antoni Bassas, designat aquest any, va dir ell, per explicar a Madrid «el significat» de la festa nacional de Catalunya.

Realitat política

Bassas va lamentar que Pedro Sánchez, dimecres al Congrés, parlés de «les nostres tensions territorials com si el que està passant respongués a uns tremolors de terra. El que hi ha és una realitat i cal tractar-la políticament», ha reclamat, i ha ensenyat diverses portades per demostrar que això de l’«adoctrinament a les aules de què es queixen les dretes quan busquen les raons de l’augment de l’independentisme és fals».

En una de les notícies destacades es llegeix que un milió de persones va sortir al carrer a celebrar la Diada de 1977. «¿Qui va adoctrinar aquest milió de persones?», ha preguntat al públic. I ha destacat «la voluntat d’escoltar de la societat de llavors, quan el mateix any va tornar Josep Tarradellas». Un repàs de l’hemeroteca que el va portar a recordar que l’Estatut va ser aprovat per 120 diputats del Parlament davant el rebuig de 15. «Doncs al final aquests 15 van guanyar», ha apuntat abans d’analitzar com el llenguatge es va endurir al parlar de Catalunya i els catalans.

L’acte s’ha coronat amb un discurs de Budó, que ha iniciat recordant Jordi Turull, qui, va subratllar, hauria d’estar en el seu lloc com a portaveu de la Generalitat, i no en presó preventiva. «Aquesta és una Diada amb presos polítics i exiliats. Podríem obviar aquesta situació [...], però estic convençuda que no ho volen perquè obviar els problemes no fa que aquests desapareguin», ha proclamat.

Budó ha recordat la llarga tradició de commemorar l’Onze de Setembre i va insistir que es remunta a 1886, «molt abans de la Constitució i l’Estatut». També s’ha mostrat convençuda que mentre «el conflicte» no es resolgui «no hi haurà estabilitat a Espanya», i ha afegit que el Govern continua «esperant que algú vulgui tornar a asseure’s a dialogar, que es reprengui un diàleg en què es puguin confrontar tots els punts de vista».

La consellera ha descrit la «necessitat que es constitueixi un govern a l’Estat espanyol que resolgui els grans reptes», i ha sentenciat: «Catalunya i Espanya no es poden governar estant d’esquena l’una a l’altra, sinó dialogant».

Defensa del federalisme

A la sala d’actes de l’Ateneu de Madrid, a només uns carrers d’on la Generalitat ha celebrat el seu acte,  Miquel Iceta ha al·ludit a l’esperada sentència del Tribunal Suprem en el cas del procés: «Si el fracàs de la política va portar a un judici, esperem una sentència que no impedeixi tornar a la política».

El líder dels socialistes catalans ha fet servir un altre argument d’actualitat, l’ambient dels actes de la Diada d’aquest dimecres a Barcelona, per demanar que «el que es fa amb diners de tothom, tingui un esperit ecumènic que ahir, per desgràcia, no va tenir. L’independentisme ha decidit apropiar-se dels actes institucionals de la Diada».

Iceta ha pronunciat una conferència promoguda per la Fundació Pablo Iglesias i la seva presidenta, l’exministra Beatriz Corredor, que s’insereix en una sèrie de debats madrilenys sobre el federalisme, conduïts per a l’Ateneu pel president de l’Associació per una Espanya Federal, exdiputat i exvicepresident de la Fundación Alternativas Nicolás Sartorius.

Iceta ha parlat acompanyat entre el públic per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, el ministre d’Agricultura, en funcions, Luis Planas, i el líder dels socialistes a l’Assemblea de Madrid, Ángel Gabilondo, davant el qual, en el torn de preguntes, ha admès que «avui no es donen les condicions ni la garantia mínima per a un govern de coalició» i, assenyalant Unides-Podem, ha advertit: «S’entendrà molt malament que per tercera vegada s’impedeixi a Pedro Sánchez fer un govern de progrés».

Reconciliació

El socialista català ha al·ludit en diverses ocasions a una millora del sistema de finançament de les comunitats autònomes. «No pot ser que Catalunya tingui avui menys recursos per càpita que altres», ha lamentat. Però la seva dissertació s’ha dedicat sobretot a una defensa de l’ideal federal com «un equilibri entre la defensa de la unitat i el respecte de la diversitat», ja que creu que«l’ideal federal de llibertat, de convivència, és el que més s’ajusta a la realitat espanyola».

De fet, Iceta ha presentat a la seva audiència madrilenya l’escut nacional espanyol com «un símbol federal». «Creiem en l’autogovern sí, però creiem en la federació espanyola i en la federació europea –ha dit–. No ens costa la paraula Espanya, no ens costa l’himne, ni la bandera. Per a nosaltres les banderes són elements que identifiquen, i davant els quals cal exhibir respecte.

Iceta ha fixat com a objectiu dels socialistes catalans«la reconciliació a Catalunya», i ha explicat el terme: «A Catalunya hi ha una divisió i volem superar-la a través de la política, que els polítics catalans pensin en tot el país, i no només en la part del país que els vota. Volem que la societat catalana es reconegui en els seus dolors, i que la política, en comptes d’atiar la divisió, promogui la concòrdia».

El 155 i els ‘parches Sor Virginia’

Miquel Iceta ha dit que l’«espanta» que«els que volen governar Espanya tinguin un desconeixement abismal del text constitucional», en una al·lusió clara al líder de Ciutadans, Albert Rivera, que, per a Iceta, defensa l’aplicació de l’article 155 com «‘els parches Sor Virginia’».

Però també ha parlat dels dirigents de l’independentisme considerant que «els està resultant molt difícil reformular els seus objectius en una realitat molt diferent a la qual havien dibuixat». Ho ha dit, dirigint-se, entre altres, al president Quim Torra, a qui ha recordat que «el camí de la confrontació ha fracassat, i ha fet molt mal a Catalunya i a Espanya».

Notícies relacionades

El PPC promet que reduirà a la meitat l’estructura de la Generalitat

Aragonès obté a Irlanda del Nord suports per al referèndum

El camí és, segons Iceta, «buscar l’acord entre els catalans al voltant d’assegurar la solidesa de l’autogovern, un millor finançament, mecanismes de participació de les comunitats autònomes en les decisions de l’Estat i que Espanya es reconegui com a plural i diversa». 

Iceta ha proposat que una reforma constitucional reculli «l’ideal federal que troba elements molt rellevants en la declaració de Granada que va fer el PSOE» sota la direcció del desaparegut Alfredo Pérez Rubalcaba.