Anar al contingut

OBERTURA DE L'ANY JUDICIAL

La fiscal general apel·la a l'«obligació d'acatar» la sentència de l'1-O

El Suprem vol dictar la resolució abans de revisar la presó provisional dels Jordis

Lesmes considera el judici del procés el paradigma de tots els celebrats a Espanya

Ángeles Vázquez

GRAF8848. MADRID, 09/09/2019.- La fiscal general del Estado, María José Segarra, durante su intervención este lunes en el acto de apertura del año judicial en el Salón de Plenos del Tribunal Supremo. EFE/ Mariscal ***POOL*** / Mariscal (EFE)

GRAF8848. MADRID, 09/09/2019.- La fiscal general del Estado, María José Segarra, durante su intervención este lunes en el acto de apertura del año judicial en el Salón de Plenos del Tribunal Supremo. EFE/ Mariscal ***POOL***
La fiscal general apel·la a l'«obligació d'acatar» la sentència de l'1-O

/

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha destacat aquest dilluns per la seva contundència a l’hora de recordar «la imperiosa obligació» de tots «d’acatar la sentència» del procés, «sigui quin sigui el sentit». Una idea en la qual ha coincidit amb el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, que ha optat, no obstant, per fer una referència genèrica a aquest principi democràtic sense vincular-lo directament amb el judici celebrat durant quatre mesos a l’alt tribunal contra els líders independentistes.

Per això, Segarra semblava que volia respondre directament al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que diverses vegadesha amenaçat de no acceptar una sentència condemnatòria dels líders del procés. Durant la seva intervenció, a l’acte d’obertura de l’any judicial, la fiscal va explicar que acatar aquesta resolució implicarà «el normal funcionament de les institucions i singularment del sistema de justícia, un dels pilars en què ha de basar-se la convivència».

Resposta serena i ferma

Va afegir que es tracta d’«una convivència que, des del respecte a la diversitat i a la llibertat d’opinió, haurà de continuar sent garantida a tot el territori nacional mitjançant l’única forma possible d’un Estat de Dret: el respecte a la llei». Per arribar fins allà havia qualificat de resposta «serena, ferma i rigorosa» amb la legalitat la donada per la justícia al «desafiament secessionista» viscut a Catalunya el 2017, i va destacar que el judici s’havia celebrat «sota els més amplis estàndards de transparència, accessibilitat i garanties per a les parts».

Com si fos necessari preparar el terreny per a la imminent sentència del procés, Lesmes també va coincidir amb ella a la defensa del judici. Ho va considerar «el paradigma dels milers de processos que se celebren cada dia a tot Espanya», perquè ha posat de manifest el compromís dels jutges «amb la defensa dels valors de l’Estat de Dret proclamats per la Constitució». I, després d’agrair al president del tribunal, Manuel Marchena, la seva tasca, en una línia molt més acadèmica va abundar: «El nostre Estat no serà democràtic si no garanteix el respecte al dret» i això comporta, «ineludiblement, el respecte a la decisió judicial».

Abans de renovar la presó

Tenint tan present el judici de l’1-O era inevitable que la sentència amb què es determinarà si hi va haver rebel·lió o sedició a Catalunya protagonitzés les converses informals que es van produir entre magistrats, fiscals i periodistes al final de l’acte oficial.

En aquestes converses es va saber que el tribunal que va jutjar el procés prefereix donar a conèixer la sentència abans del 16 d’octubre, quan els líders de les entitats sobiranistes Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, compleixin dos anys de presó provisional. Aquesta mesura pot prolongar-se dos anys més i fins a un màxim de quatre, per la qual cosa podrien continuar presos, tot i que la resolució no estigués preparada aleshores, però el tribunal preferiria haver-se pronunciat ja sobre els delictes de què se’ls acusa. En canvi, la vista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea instada pel líder d’ERC Oriol Junqueras per determinar la seva immunitat com a eurodiputat, prevista per al 14 d’octubre, li és indiferent de cara a la notificació de la decisió als acusats. 

Però encara és aviat per saber si la resolució serà unànime o si comptarà amb el vot particular d’algun dels set magistrats que compon el tribunal, perquè aquesta discrepància es pot anunciar fins a l’últim moment de les deliberacions, amb les quals els magistrats continuen per blocs temàtics. Ni tan sols les han interromput a l’agost, moment en què van optar per utilitzar el correu electrònic. També s’ignora encara si es donarà a conèixer la sentència a través de la lectura pública o, com considera algun membre del tribunal, si aquesta no seria la millor manera d’explicar les penes imposades al tractar-se d’un assumpte tan complex.

Renovació del CGPJ

Lesmes, que va utilitzar un to de comiat del càrrec, com ja havia fet l’any passat, va aprofitar l’oportunitat de recordar davant dels representants polítics que van assistir a aquest acte que l’òrgan de govern dels jutges es va haver de renovar al desembre l’any passat «un retard» que «constitueix una greu anomalia en el funcionament de les institucions i que, si es prolonga, pot contribuir al seu descrèdit», circumstància que el pot debilitar per causes que li són alienes, malgrat que a ell li correspon «vetlar per la independència judicial».