Anar al contingut

INFORME DE LA FISCALIA GENERAL DE L'ESTAT

La fiscalia alerta del col·lapse del servei d'atenció de 'menes'

La memòria anual adverteix de l'increment en un 200% de les arribades de menors en pastera

J. G. Albalat

La fiscalia alerta del col·lapse del servei d'atenció de 'menes'

FERRAN NADEU

L’augment de l’arribada a Espanya de migrants menors no acompanyats (‘menes’) en pastera «ha saturat» en servei de protecció i atenció d’aquests nens, fins a arribar a casos, com en Barcelona, de situacions d’«autèntic col·lapse», segons alerta la Fiscalia General de l’Estat a la seva memòria del 2018. L’increment és «espectacular», detalla, perquè ha arribat el 199,61% més que l’any anterior (7.026 davant de 2.345), i de 3.050% respecte al número registrat el 2014.

Aquesta allau ha provocat la capacitat de recepció i assistència de les entitats públiques encarregades de l’atenció dels menors estrangers. Durant l’any passat, grups de ‘menes’ van haver de dormir en comissaries dels Mossos, com a la Ciutat Vella i l’Eixample, perquè els serveis de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) estaven atapeïts. La Ciutat de la Justícia de Barcelona també va ser refugi de molts joves.

La fiscalia, com a encarregada de la defensa i protecció dels menors, convida en la seva memòria a fer una «seriosa reflexió» sobre l’augment dels ‘menes’ que viatgen sols a Espanya per via marítima. La majoria són homes (96,9%). Un alt percentatge procedeix de Marroc (61,89%), Guinea (12,10%) i Mali (8,15%), tot i que també s’han localitzat menors de l’Aràbia Saudita, l’Índia i Bangladesh, països molt allunyats del nostre país. 

L’informe anual del ministeri públic destaca que no es disposen de dades quantitatives sobre els joves migrants que han entrat a través de Ceuta i Melilla per terra superant la frontera ocults en vehicles o per via aèria. La memòria recalca, a més, el creixement que també ha experimentat el nombre de nens que han viatjat a Espanya en pastera en unió d’adults (menors acompanyats) i que afirmen tenir vincle paternofilial «sense acreditació de manera fefaent». Dels 126 que van arribar per aquesta via el 2017, s’ha passat a 755 el 2018, la qual cosa suposa un increment del 599%.

Al registre de menors estrangers no acompanyats figuraven inscrits, a data 31 de desembre del 2018, un total de 13.796 sota la tutela o acolliment dels serveis de protecció (el 2017 eren 6.414). La majoria de tutelats es troben a Andalusia (6.294), però Catalunya ocupa la tercera posició (1.842), i la tercera, Melilla (1.322).

Actuació conjunta

«Les dades ens fan veure una realitat que requereix una actuació conjunta i coordinada de les autoritats governatives, dels serveis educatius, socials i sanitaris, i de les entitats encarregades específicament de la protecció de menors, per abordar el tractament singularitzat que mereixen qui, de forma voluntària o no, han assumit el risc d’arribar a les nostres costes a la recerca d’un futur menor», exposa la Fiscalia General.

En aquest repàs anual, una vintena de fiscals especialistes alerten del desbordament de múltiples seccions. «Aquesta situació comporta l’augment exponencial dels expedients de risc (Huelva, Barcelona, Cadis) es constata la precarietat de mitjans materials de les comunitats autònomes per afrontar adequadament aquesta situació», afirma.

L’informe concreta que a Astúries s’ha detectat l’existència d’«una interlocució interna entre els propis menors i certes organitzacions clandestines que els possibiliten l’entrada i assentament a Espanya». Això deriva en què cada cop que es crea un nou recurs, immediatament apareixen més menors sol·licitant ingrés immediat. «Tot això es tradueix en un agreujament general de l’escassetat de mitjans autonòmics disponibles per abordar la protecció dels menors i està generant un malestar social que, a més, s’uneix al perill potencial d’abocar els menors a la delinqüència i la marginalitat com a mitjà de subsistència», apunta.