Anar al contingut

CANVI DE CRITERI

Puigdemont torna a deixar oberta la porta a ser investit president

L'expresident, que va dir que ja no hi estava interessat, afirma que quan sigui eurodiputat decidirà

Puigdemont i Torra descarten l'avanç electoral que planteja ERC com a resposta a la sentència de l'1-O

Fidel Masreal

Puigdemont torna a deixar oberta la porta a ser investit president

THIERRY ROGE

Menys de quatre mesos. Aquesta és la vigència de l’afirmació de l’expresident Carles Puigdemont respecte a la seva negativa a tornar a optar a ser president. Al maig va afirmar que la seva intenció era recollir l’acta d’eurodiputat si era elegit i va aclarir que no tenia "cap interès" a tornar a optar a la presidència de la Generalitat. Aquest dimecres, en una roda de premsa a Brussel·les al costat del president Torra, ha afirmat, en canvi: "Des del 22 de desembre [del 2017] estic a disposició del Parlament, especialment des del 31 de gener del 2018, fins i tot després de la meva suspensió al juliol continuo estant a disposició del Parlament, més clar no ho puc dir. Quan jo sigui eurodiputat, com que no són compatibles els dos càrrecs, hauré de prendre la decisió".

Puigdemont ha tornat així a deixar en l’aire una investidura sobre la qual JxCat culpa ERC  i el president del Parlament, Roger Torrent, de no haver sigut duta a terme el 2018. Sobre la mateixa qüestió, el president Torra ha afirmat que "l’objectiu d’investir el president Puigdemont" continua vigent, tot i que ara estigui centrat a aconseguir exercir com a eurodiputat.

D’aquesta manera, l’espai de JxCat i el mateix Puigdemont continuen alimentant la hipòtesi d’una investidura que ara com ara resulta políticament i legalment inviable. Políticament perquè ERC no la comparteix i legalment perquè la presència de Puigdemont a Catalunya suposaria la seva detenció policial, i perquè el Tribunal Constitucional ha considerat contrària a la llei l’opció d’una investidura a distància. 

Missatge a ERC: eleccions no

D’altra banda, Puigdemont ha traslladat l’acord unànime de JxCat de rebutjar un avenç d’eleccions a Catalunya com a resposta a la sentència del Suprem respecte a l’1-O. "Una de les conclusions dels grups parlamentaris és que les institucions s’han de reforçar i que les eleccions debilitarien les institucions. En un cicle que vindrà precedit per una condemna al Govern i el Parlament, han de respondre forts i ara tenim una majoria clara. És en el que hem coincidit", ha declarat.

En un to conciliador, l’expresident ha afirmat que de la cimera de partits i entitats independentistes a Ginebra (Suïssa) el cap de setmana passat treu la conclusió que respecte a prendre la iniciativa des de l’independentisme han començat “a avançar”, sense donar més concrecions. 

Crítica al PSOE i rebuig de la investidura

Puigdemont i la líder de JxCat en el Congrés, Laura Borràs, han retret al PSOE que no s’hagi concretat una reunió negociadora sobre la possible investidura del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez. "¿D’on treu el PSOE una suposada actitud de JxCat sense ni tan sols trucar a la persona que ens representa a Madrid? JxCat espera no ser exclosos del debat", ha afirmat, si bé ha deixat clar que la posició de JxCat després de la proposta programàtica de Sánchez és de rebuig de la seva investidura: "Si haguéssim de fixar la posició partint del document d’ahir no hi hauria discrepància". Un rebuig que contrasta amb la predisposició que ERC manté a facilitar la investidura del líder del PSOE.

Torra: "No temo la inhabilitació"

D’altra banda, Torra ha afirmat que no tem ser inhabilitat en el judici que tindrà lloc a final de mes pel seu desacatament a la Junta Electoral Central en la polèmica sobre la pancarta independentista al Palau de la Generalitat, i ha explicat que no demanarà que el Parlament canviï les dates del debat de política general, que coincidiran amb el judici. "No temo la inhabilitació, temeria que un president no estigués al capdavant de drets humans, civils i polítics del país. Això sí, que no estiguéssim a l’altura. Continuaré defensant la radicalitat democràtica i la defensa dels drets humans, civils i socials", ha afirmat. Torra ha apel·lat a exercir de nou el dret a l’autodeterminació si "s’atempta" contra aquest dret.