JUDICI A BARCELONA

Regidors de Badalona qualifiquen d'"acte polític" haver atès els ciutadans el 12-O

La fiscalia demana 15 mesos d'inhabilitació i una multa de 4.200 euros per desobediència

Els fets van passar el 2016, quan l'alcaldessa era Dolors Sabaté, de Guanyem Badalona

concejales de badalona tildan de acto politico haber atendido a los ciudadanos el 12-o / periodico

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

El que va ser tinent d’alcalde de Badalona en l’etapa de l’alcaldessa Dolors Sabater (Guanyem Badalona En Comú) i actual regidor per ERC Oriol Lladó ha qualificat aquest dimecres en el judici que se celebra contra ell i cinc regidors més d’aquest municipi d’"acte polític" la decisió que els càrrecs electes atenguessin el 12-O del 2016 als ciutadans en dependències de l’ajuntament, però ha defensat que, al seu entendre, van complir el mandat judicial de prohibició de l’obertura remetent un correu electrònic als empleats que no podien anar a treballar. La resta dels acusats s’han acollit també a aquesta tesi. La fiscalia reclama per a cada un d’ells 15 mesos d’inhabilitació i una multa de 4.200 euros per desobediència greu.

En ple auge del procés independentista a Catalunya, el llavors nou equip de govern municipal de Sabater a Badalona, en què hi havia regidors pròxims als Comuns, ERC i la CUP, va apostar per obrir les portes el 12-O del 2016, com a mostra del seu rebuig de la celebració del Dia de la Hispanitat.

La llavors alcaldessa Sabater –que no serà jutjada perquè quan van passar els fets estava de viatge oficial–, va oferir als treballadors municipals que ho desitgessin l’opció de convertir el 12 d’octubre en dia feiner, “a compte del 9 de desembre, per poder disfrutar del pont de la Constitució”.

No obstant, un dia abans del 12-O un jutjat de Barcelona va donar la raó a la Delegació del Govern a Catalunya, encapçalada llavors per Enric Millo (PP), i va prohibir al consistori obrir els seus locals al públic i als treballadors, en vista del “perjudici irreparable” que suposaria per a l’interès general o col·lectiu en la celebració del Dia de la Hispanitat.

Amb ciutadans

Malgrat això, segons la fiscalia, els sis regidors que aquest dimecres s’asseuran a la banqueta, amb un “evident menyspreu” envers l’administració de justícia i amb “afany de privar d’eficàcia” l’ordre judicial que els impedia obrir el consistori, van accedir aquell dia a l’Ajuntament acompanyats per ciutadans “que van atendre personalment, omplint de pròpia mà, en alguns casos, instàncies genèriques”, que es van registrar l’endemà.

Es tracta en concret dels llavors regidors Oriol Lladó (ERC) –que aquell dia exercia com a alcalde en funcions–, José Téllez (CUP) –que ja va ser absolt en un altre judici per arrabassar propaganda de l’1-O que havia confiscat la policia local per tornar-la a grups d’independentistes– Agnès Rotger (ERC) Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran, de Guanyem Badalona.

Lladó ha admès durant la vista que li van notificar el dia anterior al 12-O una resolució del jutjat i que després de reunir-se amb tècnics municipals, entre ells el cap de l’assessoria jurídica, es va decidir remetre un correu electrònic a tots treballadors de l’administració local comunicant que no podien treballar aquell dia festiu, malgrat l’acord al qual s’havia arribat amb els sindicats. El fet que un grup de càrrecs electes, entre els quals ell mateix, atenguessin aquella jornada ciutadans al vestíbul de l’ajuntament, ha afirmat que va ser una "decisió política" i que el que es pretenia era enviar el "missatge polític" que el 12-O "no és una festa compartida". Els càrrecs electes van atendre més d’un centenar de persones, però no van segellar cap document ni van fer actes administratius. 

Abans d’obrir l’ajuntament el 12-O del 2016, el llavors regidor José Téllez va trencar davant dels periodistes una còpia de la interlocutòria del jutge que els impedia facilitar l’accés als ciutadans a l’edifici consistorial. En fase d’instrucció, els regidors van al·legar que van actuar legítimament per defensar la sobirania local i van acusar el PP d’instrumentalitzar la justícia. "Hi havia una pressió desmesurada i d’intentar coartar els nostres drets", ha afirmat Lladó. Téllez ha recalcat: "Estàvem fent política i exercint el nostre dret a l’acció política", i argumenta la seva situació processal a ser "víctima d’una persecució política del PP". La resta d’acusats també es van referir al fet que l’acció va ser una mera acció política. "Vam fer el que fem cada dia, atendre la gent. Nosaltres no tenim festius", ha puntualitzat Fàtima Taleb.

“Escenificació”

Notícies relacionades

En un primer moment, i després de mesos d’investigació, el jutge d’instrucció de la causa va acordar el gener del 2017 arxivar la causa contra ells, al concloure que es van limitar a cometre una "escenificació", que no constitueix delicte, perquè "el dret penal no castiga les ‘performances’". El togat va precisar "una mera 'performance'" i va ressaltar que els regidors van fer creure "molt hàbilment" que desobeïen, malgrat que sabien que no ho estaven fent.

No obstant, pocs mesos després, el maig del 2017, l’Audiència de Barcelona va estimar el recurs de la Fiscalia i va ordenar reobrir la causa, a l’afirmar que els regidors “van desatendre” un mandat judicial que els obligava a abstenir-se d’obrir les dependències municipals als ciutadans i empleats.