L'Audiència Nacional investiga deu homenatges a etarres

Deu denúncies per altres tants homenatges a terroristes d’ETA que s’haguessin arxivat han cobrat vida després de les rebudes (‘ongi etorri’) als etarres Xabier Ugarte i José Javier Zabaleta àlies Baldo que van tenir lloc a finals de juliol. El Govern ha donat instruccions a la Fiscalia General de l’Estat per investigar si es van cometre delictes d’enaltiment del terrorisme. Si aquest nou criteri prospera, aquests deu casos, denunciats al seu dia per l’associació Covite i que estan pendents de resoldre per l’Audiència Nacionalpodrien suposar el processament, entre d’altres, dels condemnats per donar la informació per matar Joseba Pagazaurtundúa i del secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, entre d’altres.

En els tres últims anys, ja sense ETA en actiu, l’Audiència Nacional va arxivar nou denúncies per suposats delictes comesos en els homenatges a terroristes. L’argument va ser que al no existir ETA no hi havia risc per a les persones i que es tractava de “manifestacions d’alegria”; ara la delegació del Govern al País Basc entén que es tracta d’actes “inacceptables” i que hi pot haver una “humiliació a les víctimes”, un dels requisits per al delicte d’enaltiment del terrorisme.

Matar Pagaza

La fiscalia de l’Audiència Nacional té pendent pronunciar-se sobre l’acte d’homenatge alsetarres Iñaki Igerategi i Ignacio Otaño a Andoain. Tots dos van ser condemnats a sis anys de presó per facilitar a ETA la informació necessària per assassinar Joseba Pagazaurtundúa. A la seva sortida en llibertat, van ser complimentats per “més de dues-centes persones, nens inclosos”, segons la denúncia de Covite. Com a cada ‘ongi etorri’, reservat només als etarres no penedits i que no han demanat perdó pels seus crims, hi va haver una “cuidada escenografia” que incloïa un passadís d’honor, entrega de rams de flors i el ball d’un ‘aurresku’ d’honor.

El canvi de criteri de la fiscalia de l’Audiència Nacional també pot afectar un líder polític basc. Una de les denúncies pendents afectaArkaitz Rodríguez, secretari general de Sortu, una de les formacions que integren Bildu. Rodríguez va participar en l’homenatge al’etarra Argala, celebrat el 23 de desembre del 2018 a Arrigorriaga.

Canvi de calçat

Aquell dia, el líder de Sortu va lloar “la lluita” per aconseguir els objectius ‘abertzales’, en al·lusió, segons la denúncia, “al terrorisme etarra”. Rodríguez va proclamar: “La lluita ens ha portat fins aquí. La lluita ha aconseguit que el nostre poble perduri viu i dret... Hem canviat de calçat, però el camí continua sent el mateix”. El Tribunal Constitucional ja va condemnar un altre líder polític ‘abertzale’, Arnaldo Otegui, a l’apreciar que havia comès enaltiment del terrorisme en un altre homenatge a Argala, un dels terroristes que va participar en l’atemptat contra Carrero Blanco, que després va morir en un enfrontament amb la policia.

Covite, l’organització que presideix Consuelo Ordóñez, germana del dirigent del PP basc assassinat per ETA, ha denunciat a l’Audiència Nacional l’homenatge que es va celebrar en memòria de la dirigent d’ETA Belén González Peñalba, àlies Carmen, a Lazkao (Guipúscoa), el 26 de novembre del 2017. Carmen va ser condemnada per cinc assassinats i un segrest a 727 anys de presó. Aquest acte, a què van acudir Arnaldo Otegui i el líder de Sortu, Arkaitz Rodríguez, va tenir lloc al frontó municipal. La denúncia inclou una altra dirigent ‘abertzale’, Miren Zabaleta, de Sortu, que va intervenir per assegurar que “molts comparteixen la lectura” que va fer “en el seu temps” la dirigent d’ETA perquè “s’ha posat de manifest que la transició va ser una mentida”.

Un assassí, dos homenatges

Un dels etarres va ser rebut fins i tot dues vegades, i les dues estan sent investigades per l’Audiència Nacional. Es tracta de Germán Urízar, condemnat perl’assassinat del policia Juan Manuel Cruz. Després de sortir de presó, va ser complimentat el 3 de març i el 7 d’abril a Bilbao.

La resta d’homenatges que continuen sent investigats són la benvinguda a Ekaitz Ezkerra a Astigarraga (Guipúscoa), després de complir condemna de sis anys de presó; el de Mikel Orbegozo, complimentat a Sant Sebastià per unes cent persones el 4 d’abril després de complir condemna per integració en organització terrorista; i la rebuda a Leire Etxebarria, condemnada per cremar un autobús a Basauri i causar greus lesions al seu conductor dins d’un episodi de la ‘kale borroka’.

‘Ongi etorri’ feminista

El canvi de criteri del Govern sobre els ‘ongi etorri’ també pot afectar dues denúncies que havien sigut arxivades però que estan recorregudes i pendents de decisió. Una és la de l’homenatge a Joseba Enbeitia, condemnat per facilitar la informació necessària per assassinar Joseba Goikoetxea, sergent major de la Ertzaintza. El seu homenatge es va celebrar, entre crits de joia i bengales, el 13 d’agost del 2018 a Bilbao.

Notícies relacionades

Els nens que somriuen als terroristes

Així s'homenatja els presos excarcerats d'ETA

L’últim cas a revisar és el de Kepa Etxeberría, que va ser membre d’un comando Donosti i condemnat per intentd’assassinat al funcionari de presons Juan José Baeza. L’etarra va ser rebut “entre crits de joia i pancartes” a la tornada al seu poble, Errenteria, el 8 de març passat. La denúncia que investiga l’Audiència Nacional recull que aquest homenatge va ser promogut pel sindicat LAB i organitzat pel grup Kalera Kalera, vinculat a Sortu. Aquest ‘ongi etorri’ va tenir un marcat accent feminista. Com es va celebrar el dia internacional dels drets de la dona, l’‘aurresku’ d’homenatge al terrorista el van ballar només dones.

L’observatori de radicalització de Covite va registrar 2 homenatges a etarres l’any 2016, 48 el 2017 i 63 el 2018. Fins aquest mes s’havien produït 17 ‘ongi etorris’ més. Segons Arnaldo Otegui, encara falten 250 rebudes més, les mateixes que presos etarres segueixen a les presons.