L'amenaça gihadista, en 'stand by' dos anys després del 17-A

Quan fa dos anys el terrorisme islàmic va colpejar Barcelona i Cambrils, Europa patia l’onada gihadista més gran de la seva història. El 2016 i el 2017 van ser anys terribles durant els quals es produïa, de mitjana, un atac terrorista cada mes en territori europeu. Hi va haver de tot, accions perpetrades per llops solitaris al volant de camions com els atemptats de Niça i Berlín o Estocolm, atemptats amb explosius que portaven la marca d’una cèl·lula organitzada com el de Manchester; apunyalaments i trets contra policies a la via pública, el degollament d’un sacerdot a la seva església, atacs amb destral dins de trens, fins i tot un atemptat a les portes del Parlament de Westminster...

Afortunadament, el 2018 i, encara més, el 2019, la cadència dels atacs ha anat disminuint. En aquest període s’han produït a Europa 10 atemptats terroristes, bona part dels quals l’any passat, mentre que aquest n’hi hagut dos: un atemptat que va deixar cinc ferits a Lió i un tiroteig a Utrecht en què van morir tres persones. En total, els últims 20 mesos han mort a Europa 15 persones en atemptats terroristes. Des del 2017 no hi hagut cap atac terrorista a Europa en què hagin mort més de cinc persones.

¿Significa això que l’amenaça terrorista a Europa s’ha desactivat? “En absolut”, coincideixen tant els policies dedicats a la lluita contra el gihadisme com els experts en aquest fenomen. Tots comparteixen que l’“amenaça gihadista es troba en una situació de 'stand by'” o “hibernació” que pot acabar en qualsevol moment. “Fa l’efecte que estem en un moment d’impàs fins que Estat Islàmic s’estabilitzi en el nou escenari que s’ha creat a Síria i l’Iraq després de perdre el seu territori”, explica un policia dedicat a la lluita antiterrorista.

Terror cíclic

“És important recordar que l’amenaça gihadista a Europa s’ha manifestat sempre de forma cíclica, amb alts i baixos”, opina Francesco Marone, investigador sobre radicalització i terrorisme internacional del’Institut Italià per als Estudis de Política Internacional. “Podem trobar dues explicacions al declivi relatiu de l’amenaça gihadista: d’una banda, l’ensorrament d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq ha provocat un descens en el nivell general de mobilització, sobretot des que l’autoproclamat califat ja no té aquest magnetisme poderós”.

Aquest expert destaca a més la millora en les capacitats de la lluita policial a Europa contra aquest tipus de xarxes i l’èxit d’alguns programes per contrarestar els processos de radicalització.

Però l’amenaça segueix sent-hi. “Cal continuar fent-li atenció. La pèrdua de la seva dimensió territorial pot portar Estat Islàmic a reforçar el seu interès en l’ús del terrorisme. A més, el missatge gihadista continua sent difós i a Europa hi continua havent un grup de reclutadors radicals i ‘emprenedors gihadistes’ (per exemple, predicadors extremistes o veterans de zones de conflicte) que poden incitar i facilitar processos de radicalització”, alerta aquest expert italià. Sense el territori i la infraestructura de què disposava amb el califat, EI difícilment pot organitzar atemptats de tanta envergadura com els de París o Brussel·les.

Problema a les presons

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En la mateixa línia es pronuncia David Garriga, criminòleg expert en terrorisme gihadista i un dels coordinadors de CISEG, una entitat que agrupa especialistes en intel·ligència i seguretat. “Des que EI va perdre el seu territori a Síria i l’Iraq, la difusió de la seva ideologia s’ha centrat més a nivell de les xarxes socials, mantenint les seves tècniques de captació 'on line' i 'off line' i espais de radicalització com presons i domicilis particulars”, comenta, i alerta que a l’amenaça existent fins ara s’hi afegeix la dels retornats de Síria i l’Iraq.

Garriga es mostra molt prudent de cara al futur, sobretot quan Estat Islàmic hagi aconseguit adaptar-se a la nova situació. “Ningú descarta que hi pugui haver alguna altra acció. Han sabut donar la volta a la situació a Síria i l’Iraq i, en el seu argumentari la comparen amb el que va haver de fer el profeta quan el van expulsar de la Meca i va haver de fer l’Hègira a Medina”.