El PP i Cs arrenquen la competició per liderar la dreta

En la mateixa setmana en què populars i Ciutadans, de la mà de Vox, han arribat a un pacte clau a Madrid per començar la legislatura i convertir Isabel Díaz Ayuso en presidenta de la comunitat, han iniciat la lluita per ocupar el tron de la dreta. Per coronar-se oficialment amb el lideratge de l’oposició. Uns i d’altres han reunit les seves direccions per rearmar-se, fer nomenaments i donar càrrecs de confiança als que consideren fidels, esquivant els que estaven fent alguna crítica interna. I han començat a sacsejar (retòricament) sense pausa al PSOE de Pedro Sánchez amb tres objectius: poder mesurar quina de les dues organitzacions colpeja més, més fort i amb més repercussió mediàtica el partit que va guanyar les últimes generals; remarcar que no estan per la tasca d’abstenir-se en un altre hipotètic intent del cap socialista de ser investit i anar agafant embranzida i acumulant fons d’armari electoral per si, com ara mateix tot apunta, l’esquerra no arriba a un acord in extremis i hi ha eleccions el 10 de novembre.

Ha sigut a Navarra on ha tingut lloc la primera exhibició d’aquesta pugna entre blaus i taronges que no ha fet més que començar. Allà, Cayetana Álvarez de Toledo (PP) i Lorena Roldán (Cs) han competit sense dissimulacions per veure qui de les dues rebutjava amb més força, i amb més adjectius altisonants, el fet que la socialista María Chivite s’hagi convertit en presidenta gràcies a un complex acord multipartit que ha comptat amb l’abstenció de Bildu. Aquest últim aspecte és al que s’han agafat amb força tant el PP com Cs per culpar el “sanchisme” de no fer fàstics a arribar al poder de la mà dels “filoetarras” a més de la d’aquells “que volen trencar Espanya”. Álvarez de Toledo, elegida per Pablo Casado com la veu del partit que ha d’evitar la fuga de vots cap a Vox (cosa que dona una pista del tipus d’oposició que exercirà), va arribar a dir que la investidura de Chivite era “un acte més d’homenatge a ETA”.

El Congrés com a quadrilàter

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Mentre aquesta contesa dialèctica tenia lloc en territori navarrès, Ciutadans a més va empaperar el registre del Congrés aquesta setmana amb desenes de peticions de compareixença urgent a la Cambra. Vol que passin per allà tots els ministres en funcions i també el president. Els conservadors també exigeixen que el Parlament comenci a funcionar ja, sense atendre períodes de descans que al seu entendre no venen al cas amb la legislatura bloquejada, i que Sánchez expliqui, per exemple, les entranyes de la negociació que ha mantingut a Europa en el repartiment de llocs de la Comissió Europea i altres institucions rellevants. Al cap i a la fi l’hemicicle és sens dubte l’espai on més ressò tindrà la confrontació cos a cos amb el Govern que busquen populars i taronges, àvids de competir per veure qui domina l’oposició en cas que finalment el curs arrenqui o per agafar cert avantatge en la marató electoral que pot acostar-se.

Sánchez i el seu equip són conscients que el centredreta ha començat a escalfar per la banda. Els socialistes continuen llançant missatges per intentar que “per responsabilitat amb el país”, o Casado o Rivera els prestin una abstenció que eviti les generals. De moment no tenen motius per a l’optimisme: el líder del PP sembla haver resolt els dubtes que plantejaven barons com Alberto Núñez Feijoo o Juan Manuel Moreno confirmant que el seu “no és no” i que el que ha passat a Navarra tanca la porta a estudiar qualsevol altra opció. El president de Ciutadans ja ha confirmat que ni tan sols acudirà a cap altra trobada amb el cap de l’Executiu en funcions, encara que hi insisteixi. I tots saben, tot i que no ho verbalitzin com sí que fa el dirigent d’ERC Gabriel Rufian, que l’arribada de la tardor i la sentència per l’1-O no ajudarà a apaivagar un ambient polític que, si no hi ha doble salt mortal d’última hora, pot topar amb una sentència històrica en plena precampanya electoral d’unes altres generals.