El PSOE va ficar Garzón a la negociació amb Iglesias i va provocar una crisi

Als quarters generals dePedro SáncheziPablo Iglesiasencara s’intenten digerir els fets d’aquest dijous alCongrés. Elfracàs de la investidura del líder del PSOEPSOEi l’exhibició, una altra més, de la incapacitat de l’esquerra espanyola per entendre’s. Tots pensen en el que ha passat. En els detalls. AFerrazs’admet ara que les seves sospites de falta de voluntat a l’altre costat van augmentar quan es va confirmarPablo Echenique, secretari d’Acció Política, com a principal negociador. “Podrien haver posat algú més dialogant i conciliador, però no. Echenique. Això no anticipava res de bo”, continuen fonts socialistes. Els morats coincideixen a qüestionar el perfil de la seva principal interlocutora,Carmen Calvo, que per ells no va ser escollida per buscar precisament entesa.

A partir d’aquí,retrets i més retrets. De comptes pendents. D’efectes col·laterals. De plats trencats. De disgustos i enutjos en cadena. El malestar puja decibels quan surten a col·lació els detalls entorn de la negociació de les competències sobreIgualtat, un tresor per al progressismeque, fins ara, ha gestionat la mateixa Calvo al Govern de Sánchez. Segons els socialistes va ser aquell moment negociador, dimecres passat, a 24 hores de l’intent d’investidura, en el qual l’Executiu en funcions va assumir que les converses amb els morats nodonaven per a més. 

A Podem feia setmanes que reclamaven aquestes polítiques. Els socialistes es resistien tant com podien. És una de les matèries de les quals més han fet bandera. Són la formaciómés votada per les dones. Al final, però, la van oferir, perquè el partit d’Iglesias havia insinuat, diuen, que si el PSOE cedia aquí, l’acord seria possible. ¿Però a qui li van oferir aquesta competència? AAlberto Garzón, líder d’IU. Aquesta és una clau per entendre el que s’està coent en aquestes hores dins d’Unides Podem.

La trucada perduda

El PSOE va trucar a Echenique primer, segons fonts coneixedores de la negociacions, per comunicar-li la notícia. Echenique no va agafar el telèfon. Els socialistes van optar llavors per obrir una altra via de contacte: la ministrad’Hisenda  en funcions, María Jesús Montero, que col·laborava amb Calvo en l’equip que provava de lligar una investidura, va telefonar a Garzón. El fet que de sobte el cap d’IU estigués al si de la negociació com a pont amb el PSOE, al mateix nivell que l’equip format per Echenique i Ione Belarra, portaveu adjunta dels morats al Congrés i que li confirmessin a ell i no a altres que se cedia Igualtat no va agradar a la cúpula de Podem.

Tampoc va agradar que en el comunicat de dijous en quèIUanunciava per separat que s’abstindria, el seu cap de files remarqués que seguiria intentat intervenir entre el PSOE i els morats. A més, les diferències de criteri entre Garzón i el seu soci Iglesias en lamanera d’abordar l’acostamental PSOE han quedat més que de manifest.

Això, quant a la forma. Pel que fa al fons, l’entorn d’Iglesias insisteix que els cedien el ministeri d’Igualtat, però buit de competències. “L’oferta final dels socialistes només implicava un 5 per cent de pressupost total i el 3 per cent del personal de tots els ministeris”, argumenten. Des del PSOE, evidentment, aquest capítol evoca conclusions diferents. Diuen que quan finalment Pedro Sánchez va aprovar desfer-se d’una de les seves joies de la corona, Podem va dir que amb això no n’hi havia prou i va tornar a demanar Treball, que sempre va ser el seu gran cavall de batalla. Però aquest ministeri el president en funcions no pensava entregar-lo en cap cas. En cap. Entre altres motius, perquè considera que Unides Podem seria incapaç de liderar el diàleg social a causa de la seva falta d’interlocució amb laCEOE. “Res era suficients per a ells –conclouen els col·laboradors de Sánchez–. Era tot una pèrdua de temps”.

La segona oportunitat

Notícies relacionades

IU demana a Podem que accepti un acord programàtic amb el PSOE

Sánchez enterra la coalició i demana a Iglesias suport a canvi de mesures

Els socialistes sentencien que els morats, en realitat, mai van tenir voluntat d’acord. Remarquen que les converses serioses no van començar tard per desig del PSOE, sinó perquè Pablo Iglesias, que sabia segons la seva versió que Sánchez no l’acceptaria al Govern des del principi, no va donar un pas enrere gairebé fins al final. Els morats diuen que tot això és fals, com també ho és, apunten, que ells hagin negociat només butaques i mai mesures, esgrimint que es van intercanviar propostes entre els dos bàndols.

Sigui com sigui,les relacions estan trencades. I pel que sembla, a Ferraz no tenen gaire interès a provar de recompondre-les a favor d’un govern de coalició. Un altre punt de distància amb els morats, que aposten per intentar donar-se una segona oportunitat.