Sánchez endossa a Iglesias tota la culpa del fracàs de la investidura

Tot just començar el seu breu discurs, just després d’assenyalar que aquí acabava l’encàrrec que havia rebut del Rei per intentar ser elegit president del Govern, Pedro Sánchez va dir: "Lament constatar que persisteix el bloqueig parlamentari". El candidat socialista ja tenia clar que la seva investidura fracassaria, com va passar el 2016, i a partir d’aquí es va bolcar a endossar tota la responsabilitat en una sola persona: Pablo Iglesias. El líder de Podem, va sostenir, només tenia un objectiu, els càrrecs, mai el programa, i havia enfocat tota la negociació sota aquest prisma, demanant parcel·les de poder que ni es mereixien pels seus resultats electorals, ni estava capacitat per assumir.

El seu discurs va tenir alguna cosa d’inici de la precampanya per a les noves generals, que se celebrarien el 10 de novembre, sempre que Sánchez no torni a buscar la reelecció en els pròxims mesos.

El líder del PSOE també es va aturar en el PP i Cs i el seu presumpte "constitucionalisme", posat en dubte després de rebutjar Pablo Casado i Albert Rivera una abstenció que hauria alliberat Sánchez de la necessitat de "dependre" de l’independentisme català. Però la major part de la seva intervenció anava a dirigida a Iglesias.

Sánchez va recordar que primer havia proposat un Govern monocolor amb el recolzament de Podem, a canvi de mesures a impulsar durant la legislatura. Després, un Executiu en qui els morats estiguessin representats en llocs intermedis, com direccions generals i empreses públiques. Més tard, la presència al capdavant d’algun ministeri d’independents que comptessin amb el vistiplau d’Iglesias. I per acabar, una coalició com la plantejada ja gairebé en temps de descompte, en la qual Podem, d’acord amb l’última oferta de Sánchez, podria ocupar una vicepresidència i els ministeris de Vivenda, Sanitat i Igualtat.

No a tot

Iglesias, va continuar el president en funcions, va dir a tot que no. En l’únic que va cedir va ser a acceptar el veto que li havia imposat el PSOE, renunciant a la seva exigència de formar part del Govern, un moviment que va reactivar les negociacions. Però alhora va mantenir sempre les seves posicions maximalistes, que incloïen una vicepresidència i cinc ministeris: quatre d’aquests socials més Hisenda.

"La proposta suposava que Podem controlés tots els ingressos i el 80% de la despesa social del Govern, sent la quarta força política", es va queixar Sánchez. "Ens vam adonar que volia entrar en el Govern per controlar el Govern", va insistir. I això és una cosa que el líder socialista, com a clar guanyador de les generals del 28 d’abril passat, no podia tolerar. Si vostè m’obliga a elegir entre una Presidència d’un Govern que no serviria a Espanya i les meves conviccions, no tinc cap dubte: elegeixo les meves conviccions", va dir.

Perquè Podem en general i Iglesias en particular, a més d’haver obtingut 42 escons davant 123 del PSOE, no tenen l’"experiència" per ocupar-se de matèries tan importants com la política fiscal. Jo aspiro a ser president, però no a qualsevol preu. He de marxar en una única direcció. No es pot posar la Hisenda pública en mans d’algú que no ha gestionat mai un Pressupost", va concloure.

Notícies relacionades

Investidura fallida de Pedro Sánchez: Últimes notícies en directe

¿Quants vots necessita Pedro Sánchez en la votació d'investidura d'avui?

La tesi de Sánchez es va veure reforçada minuts més tard, quan el mateix líder morat va llançar des de la tribuna l’última de les últimes ofertes: renunciar al Ministeri de Treball, un dels principals cavalls de batalla en la negociació, a canvi de controlar les polítiques actives d’ocupació. Des del seu escó, el cap de l’Executiu va dir que no amb el cap, però va ser la portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra, qui va respondre a Iglesias.  

"I ara ve vostè i es despenja amb una última proposta sorpresa. ¿Sap que les polítiques actives d’ocupació estan transferides a les autonomies? –va preguntar Lastra al secretari general de Podem. Vol vostè dirigir Treball sense saber les seves competències, vol vostè conduir un cotxe sense saber on és el volant".