L'exconseller delegat del BBVA Ángel Cano es nega a declarar pel 'cas Villarejo'

L’exconseller delegat del BBVA Ángel Cano s’ha acollit aquest dijous al dret a no declarar sobre els contractes que durant uns 13 anys l’entitat que presidia Francisco González va subscriure amb empreses del comissari jubilat i en presó provisional, José Manuel Villarejo, a canvi de quantitats milionàries.

Cano, investigat per un presumpte delicte de suborn, ha acudit a l’Audiència Nacional poc abans de les deu del matí i s’ha mostrat “molt tranquil”. Al sortir, mitja hora després, només ha afegit que no ha aportat cap documentació a l’instructor i els fiscals Anticorrupció i ha preferit guardar silenci.

També ha decidit no prestar declaració el membre fins el 2018 del Comitè de Direcció de l’entitat financera, Ricardo Gómez Barredo, citat alhora que Cano ja que tots dos es trobaven fora del país quan van ser convocats el primer cop.

Mateixa estratègia

És la mateixa estratègia que han seguit la resta dels alts càrrecs del BBVA que han passat fins ara davant del jutge, que s’han volgut acollir al dret de no contestar a l’interrogatori ja que la causa continua secreta i així no tenen accés a les actuacions.

Només un dels directius va trencar aquesta línia, i va ser per comentar breument les preguntes del seu advocat, que deia que existien contractes amb l’empresa de Villarejo per localitzar morosos, però que ell personalment no tenia constància que el comissari estigués al darrere. Va situar els contractes entre el 2010 i el 2013.

Àudios de Corrochano

Notícies relacionades

Fiança de 300.000 euros per a l'excap de seguretat del BBVA en el 'cas Villarejo'

El jutge torna a citar el dia 11 l'ex número dos del BBVA imputat en el 'cas Villarejo'

Precisament, aquest dijous, Moncloa.com i El Confidencial difonen una bateria d’àudios en què l’excap de Seguretat de BBVA Julio Corrochano trasllada a Villarejo un encàrrec l’origen del qual atribueix a González i que un tal “Ángel” també el coneix, en dates en què Cano era el número 2 del banc, el 2009. Es tractava d’aconseguir que Martinsa afrontés el deute que tenia amb l’entitat evitant que ocultessin béns.

El 2004 l’encàrrec era aconseguir que la constructora Sacyr no entrés en el Consell d’Administració del banc, i per això es va recórrer als serveis del comissari, que aquest dimecres explicava als fiscals Anticorrupció i al jutge que a més d’un treball “defensiu” per al banc, estava emprenent una tasca en defensa de la sobirania econòmica d’Espanya. Allò va desplegar seguiments a polítics, empresaris i periodistes.