DECLARACIONS POLÈMIQUES

El líder de Vox a Andalusia elimina de Facebook el seu missatge sobre 'La manada'

Serrano diu que es va limitar a criticar «a títol personal» sentència del Suprem, dictada «sota pressió de grups de poder»

serranopp

serranopp

3
Es llegeix en minuts

El president de Vox al Parlament andalús, Francisco Serrano, ha eliminat el seu missatge polèmic a Facebook sobre ‘La manada’. En concret, havia escrit que la sentència del Tribunal Suprem de 15 anys de presó per a cada un dels partícips en la violació és “gravíssima” perquè “altera totes les garanties constitucionals” i està “dictada per la turba feminista supremacista”. Aquest diumenge, Serrano ha assegurat que les seves crítiques van ser “a títol personal” i que continua opinant que va ser dictada “sota la pressió mediàtica de grups de poder que volen imposar els seus prejudicis”.

Així ho ha expressat Serrano després que aquest dissabte passat lamentés la decisió del SupremSuprem, organisme que els va condemnar per un delicte d’agressió sexual i no d’abús sexual com sí que es va fer en primera instància, ja que, segons la seva opinió, la sentència apunta que “fins i tot una destrempada podria acabar amb l’impotent a la presó”.

Fruit d’aquestes declaracions, dissabte a la tarda, el portaveu parlamentari de Vox a Andalusia, Alejandro Hernández, va desvincular el partit de les paraules de Serrano assenyalant el seu “màxim respecte per les resolucions dels jutjats i tribunals”.

El líder de Vox a Andalusia aquest diumenge ha difós un comunicat en el seu compte de Twitter després d’esborrar la polèmica publicació de les seves xarxes socials remarcant que “en cap moment ha defensat els membres de ‘La manada’” perquè són “uns masclistes amb qui de forma maliciosa s’ha volgut identificar la població masculina heterosexual espanyola”.

Crítica a la sentència

Ha reiterat que s’ha “limitat” a “fer crítica d’una sentència partint d’una circular de la mateixa Fiscalia General de l’Estat, la Circular 1/2018, sobre qüestions que suscita la nova regulació de segona instància en matèria penal”. Al fil, ha afirmat que “agreujar la pena o condemnar un absolt en primera instància va en contra del principi d’immediatesa en l’apreciació de la prova”, pel que “hagués sigut necessari repetir el judici davant del Suprem, o la pràctica de tota la prova i l’audiència dels acusats”. “Puc parlar amb propietat sobre la matèria, ja que precisament aquesta va ser la causa per la que es va anul·lar la meva condemna per prevaricació dolosa davant del Tribunal Suprem per part del Tribunal Constitucional”, ha expressat, alhora que ha assenyalat que “de forma potser inapropiada i no compresa he volgut advertir de les greus conseqüències que una interpretació literal d’aquesta sentència pot comportar de futur per a la relacions entre homes i dones”.

Serrano ha dit estar en contra de “violadors i maltractadors”, però ha continuat: “També defenso que han de ser jutjats en un procés penal amb totes les garanties”. “A un violador o maltractador se li ha d’imposar la llei amb tota la severitat, proporcional al mal infringit a la seva víctima. Per això, en moltes ocasions, fins i tot seria necessari agreujar les condemnes i imposar la pena de presó permanent revisable”, ha explicat.

Igualment, el també jutge ha manifestat que respecta les resolucions judicials “com no pot ser de cap altra forma”, apuntant que critica “que es dictin sota la pressió mediàtica de grups de poder, que volen imposar els seus prejudicis davant les garanties del procés”. “¿S’imaginen les reaccions que hi hagués hagut, si la sentència hagués absolt o hagués mantingut la condemna per abús sexual?”, s’ha preguntant afegint que “el principi d’independència judicial desapareixeria si els jutges són sotmesos a aquest tipus de pressions”. “Al final no seran els tribunals els que jutgin en llibertat, sinó la pressió del carrer dirigit pels ‘lobbies’ de poder”, ha afirmat.

Notícies relacionades

Així mateix, Serrano ha reivindicat el dret a “poder criticar i manifestar les expressions de pensament, encara que no combregui amb la dictadura del políticament correcte”, especialment perquè les resolucions precedents van ser criticades “amb virulència, alguns dels magistrats que les van dictar van rebre durs insults i fins i tot amenaces que van necessitar escorta policial, per la seva decisió contrària a la sentència popular, que ja havia dictat per endavant el feminisme supremacista”.

En definitiva, ha acabat el parlamentari, el que s’ha dit “evidencia la necessitat de seguir endavant sense claudicar mai, ni vendre mai els nostres ideals de pau, justícia i llibertat, molt menys al preu de l’acceptació populista”.