La guia de la CUP per reduir el masclisme en les seves files

“La CUP, com part de la societat, no està exempta del patriarcat i de les dinàmiques de poder”, raona la diputada Natàlia Sànchez, enorgullida que la seva formació hagi redactat un protocol per a la prevenció i l’abordatge de violències masclistes a les seves files.“És un primer pas, però no l’últim, per eradicar les agressions d’aquesta índole amb tot el rigor, tota la contundència i de forma garantista”, insisteix. El text, al qual ha tingut accés aquest diari, és fruit d’un treball que es van encomanar el 2018, i reforça els espais no mixtos, planteja mesures de prevenció, identifica les modalitats i la gravetat de les violències masclistes, estableix sancions i assenyala el circuit que s’ha de seguir des del moment en què es diagnostica una agressió. 

Els anticapitalistes són conscients que només el 29% de la seva militància són dones i que la denúncia de l’exdiputada Mireia Boya, i la conseqüent dimissió de tres companyes de la direcció, ha traslladat al debat públic una urgència que ja havien detectat. “Hem de construir espais segurs. No podem fer una valoració positiva del que ha passat, hem d’assumir la responsabilitat col·lectiva d’aquest cas perquè lamentem molt aquesta situació”, afirma Sànchez, i confirma que el cas està sent gestionat per professionals.

Segons el nou protocol, quan es denuncia una agressió, s’activa un procediment que gestiona una comissió específica formada per vuit persones –sis dones i dos homes– que hauran realitzat una formació obligatòria sobre la matèria. Els passos a seguir són els següents: escoltar el relat de l’agredida, recollir la versió de l’agressor, encasellar els fets i revisar les mesures fixades.

Les sancions poden anar des d’una “advertència” i “treball de sensibilització i formació”, passant per l’obligatorietat d’acudir a “teràpia”, fins a la “suspensió de militància” o “expulsió definitiva”. En alguns casos s’estableix un “període de vigilància” de sis mesos a més d’un any per custodiar el desenvolupament de les seves actituds i s’estudia la “separació d’espais” amb la dona. Si l’agressor és un càrrec electe o orgànic del partit, s’exigeix a més una “renúncia a la visibilitat pública” i se l’“instarà a deixar el càrrec”.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Si no compleix el que s’ha acordat, l’agressor pot arribar a ser expulsat directament i es contemplarà la possibilitat de fer públic el cas, sempre que l’agredida hi estigui d’acord, però no s’amagarà “mai per por de pressions o per no fer malbé la imatge de la CUP”. La comissió també pot establir mecanismes per a aquells que “encobreixin” l’agressor de forma col·lectiva. A més, tots els càrrecs del partit hauran de cursar una formació obligatòria sobre la matèria abans de recollir les seves credencials.

Aquesta guia ha sigut dissenyada de forma col·lectiva i s’ha debatut a les assemblees locals de la CUP. “No serveix de res crear un protocol que no parteixi de la mateixa militància. Si no se sent com a propi mai se li donarà legitimitat, una cosa necessària perquè sigui operatiu”, conclou Julia Cabrera, una de les impulsores.