El TSJM torna la causa al jutge que va paralitzar l'exhumació de Franco

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha desestimat l’incident de recusació formulat per l’Advocacia de l’Estat contra el magistrat titular del jutjat contenciós administratiu número 3 de Madrid, que va ordenar paralitzar cautelarment l’autorització per executar les obres paralitzar  necessàries per a l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.

Així ho detalla en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, la secció segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJM, que ordena la devolució d’aquest procediment al jutge que havia sigut recusat i condemna a costes  l’Advocacia de l’Estat.

La petició de recusació afectava el magistrat José Yusty, que va suspendre fa unes setmanes de forma cautelar la llicència urbanística per exhumar les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

Per part del Govern central, a través de l’Advocacia de l’Estat, s’havia plantejat la recusació amb motiu d’un article que va escriure aquest jutge fa 12 anys en el qual mostrava la seva oposició a la llei de memòria històrica, afirmant que era "una maldat de Zapatero i el socialnacionalisme".

Suspensió cautelaríssima

Per tant, l’Advocacia de l’Estat entenia que se l’havia d’apartar del procediment en el qual va acordar suspendre de forma cautelaríssima l’informe tècnic de l’Ajuntament de San Lorenzo d’El Escorial que concedia llicència urbanística per a l’exhumació de Franco.

En la seva resolució, la Sala Contenciosa exposa que l’advocat de l’Estat, amb la finalitat d’acreditar la concurrència de la causa de recusació invocada, ha aportat un "dossier de premsa" que recull "l’opinió de tercers sobre l’actuació judicial i la persona del recusat".

“I per això que, com ja hem indicat en el fonament jurídic precedent, sla seva aportació és totalment irrellevant en ordre a valorar la imparcialitat subjectiva i objectiva del jutge", argumenta la interlocutòria.

També exposa que el "segon puntal" sobre el qual es recolza la recusació és el contingut d’un article redactat pelrecusat  l’any 2007, en el qual expressa l’opinió que li mereix la llei de memòria històrica, "que al ser matèria jurídica aliena a la qüestió concreta sotmesa a la seva consideració, ha de qualificar-se, igualment, d’irrellevant en ordre a valorar la imparcialitat subjectiva i objectiva" del magistrat.

Aliè a la llei de memòria 

De fet, subratlla que delimitat el contingut decisori de l’òrgan judicial encarregat de conèixer la impugnació expressada a l’actuació municipal, "ben aviat s’adverteix que el pronunciament judicial que s’adopti no dependrà de l’aplicació i interpretació de precepte de la denominada llei de memòria històrica".

"I havent-se sustentat la concurrència de la causa recusació invocada en aquests dos elements obligat resulta concloure que la recusació formulada manca del necessari suport probatori i, per tant, que hàgim de desestimar-la", raona el TSJM.

Notícies relacionades

El Suprem paralitza l'exhumació de Franco

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

També recorda que la doctrina del Tribunal Constitucional és que es parteixi de la "regla d’imparcialitat del jutge conforme a criteris de normalitat", per la qual cosa l’"absència d’imparcialitat, quant a excepció, ha de provar-se en cada cas".

"No havent-n’hi prou els dubtes o sospites sobre la imparcialitat del jutge sorgeixin en la ment de qui recusa, sinó que és necessari determinar, cas a cas, si les mateixes aconsegueixen una consistència tal que permeti afirmar que es troben objectivament i legítimament justificades, la qual cosa aquí no s’esdevé", aprofundeix la resolució.