DECISIÓ JUDICIAL
El Suprem confirma el processament de Comín i Serret pel procés
La resolució indica que la justícia alemanya va examinar la violència «amb lleugeresa i superficialitat»
comin
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d’apel·lació i ha confirmat l’ordre de processament dictada pel jutge d’instrucció Pablo Llarena el passat 21 de maig de 2018 contra els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, els dos en rebel·lia i que actualment viuen a Bèlgica. Al primer se li atribueixen els delictes de rebel·lió i de malversació de cabals públics. A la segona, desobediència i malversació de cabals públics.
El tribunal afirma que en la causa hi ha indicis rellevants que els màxims dirigents del procés “van planificar, van organitzar i van implementar l’execució del referèndum, amb coneixement dels elevats riscos d’actes de violència que comportava, a la qual cosa ha de sumar-se que no només no el van suspendre quan se’ls va recordar les seves probables conseqüències, sinó que el dia dels fets estaven en l’espai territorial català on s’estava celebrant, és a dir, en la qual cosa es podia considerar l’escenari de la fase d’execució de la conducta il·lícita i inconstitucional que havien projectat i organitzat”.
La resolució afegeix que “si era a les seves mans deixar sense efecte la situació de greu risc que generava la seva celebració i eren coneixedors de tots els factors que inevitablement ho determinaven, resulta difícil concloure que no havien de respondre d’uns fets que podien evitar simplement suspenent la convocatòria, tal com aconsellaven els comandaments de la policia de la Comunitat. El seu domini de la situació de risc, ja que fins al final estava a les seves mans evitar-la i que a més eren els qui l’havien generat amb l’organització i materialització de la seva convocatòria, no sembla fàcilment excloïble. Tret que, alterant l’ordre jurídic més raonable i legal, entenguem que la celebració del referèndum era legítima i l’oposició policial il·legítima”.
En relació amb el delicte de rebel·lió, la Sala considera que és un concepte de rebel·lió diferent del clàssic en tant que es produeix des d’una comunitat autònoma ja consolidada que busca desconnectar-se de l’Estat i “que té una estructura institucional molt sòlida i assentada, i que per desagregar-la institucionalment i políticament de l’Estat comptava amb un full de ruta en el qual només va tenir davant realment la força pública estatal el dia de la celebració del referèndum”.
Crítica a la justícia alemanya
En una interlocutòria, amb ponència del magistrat Alberto Jorge Barreiro, el tribunal rebutja l’argument de la defensa relatiu a què és inviable mantenir el processament pel delicte de rebel·lió després del pronunciament del tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya). En aquest sentit, respon que el rebuig de les tesis del tribunal alemany “no és una qüestió de simple voluntarisme recalcitrant, sinó que es basa en raons jurídiques de pes que ens impedeixen ubicar la qualificació jurídica dels fets en un esglaó substancialment inferior al del tan portat cas de la manifestació pública de protesta realitzada en un aeroport alemany”.
Respecte a la comparació que va fer la justícia alemanya sobre els fets ocorreguts l’1-O amb l’ocupació de la pista de l’aeroport de Frankfurt, els magistrats assenyalen que fins i tot es dona la curiositat que en aquest cas els tribunals alemanys “van dictar una sentència condemnatòria per un delicte contra l’ordre públic, mentre que en el que ara es contempla, segons la sentència alemanya portada a col·lació ni tan sols es podria subsumir la conducta en un delicte contra l’ordre públic”.
Notícies relacionadesPer això, considera que el tribunal alemany “examina amb certa lleugeresa i superficialitat el complex element normatiu de la violència i al·lega que es van habilitar en tota la comunitat de Catalunya 2.559 col·legis electorals, i que el dia del referèndum només van resultar lesionats 58 policies d’un total de 6.000. I afegeix que no es van produir grans disturbis de carrer ni saquejos desencadenats per la consulta”. No obstant, –afegeix– “que obvia que van sortir a votar gairebé dos milions de persones a les diferents zones del territori autonòmic, una massa de ciutadans que havia sigut convocada pels responsables del procés contradient les resolucions del Tribunal Constitucional, la normativa estatal en vigor i els requeriments del Govern espanyol”.
La Sala conclou que el que cal plantejar-se llavors és “quants policies serien necessaris per obligar a complir les normes i les resolucions judicials que s’estaven infringint. Davant de l’actuació d’una massa de persones que ha sigut convocada a executar una conducta inqüestionablement il·legal i inconstitucional, i que necessàriament anaven a entrar en confrontació amb els agents que representaven la llei i l’Estat de dret i que tenien encomanat impedir la seva vulneració, és important preguntar-se per la força pública que seria precisa perquè la llei es complís al territori autonòmic. Això ens donaria una idea aproximada del nivell de força legítima de l’Estat que es requeria implementar per neutralitzar i controlar la conducta il·lícita planificada, dirigida i organitzada presumptament pels dirigents del procés”.
