dos Porsche, un Ferrari i un Mercedes

De la Joya demana al jutge del 'cas Villarejo' que li tornin les claus dels seus cotxes

L'investigat assegura que només utilitza els vehicles en «règim de rènting» i que la seva confiscació no és necessària

undefined39026792 politica television salvados la sexta jordi evole   el comis181125140959

undefined39026792 politica television salvados la sexta jordi evole el comis181125140959

4
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

L’empresari Adrián de la Joya ha presentat un escrit al’Audiència Nacional  en el qual sol·licita al jutge Manuel García Castellón que se li tornin les claus i documentació de quatre vehicles d’alta gamma –dos de la marca Porsche, un Ferrari i un Mercedes-Benz– que li van ser confiscats quan va ser detingut el maig passat en el marc del denominat ‘cas Villarejo’.

A l’escrit de l’empresari s’explica que els quatre vehicles pertanyen a l’empresa suïssa Pichler GFG AG, que “gaudeix d’un reconegut prestigi des de la seva creació el 1988 en l’àrea de vendes i serveis d’automòbils de marques de primer nivell, posant a disposició dels seus clients la utilització d’aquests vehicles en règim de lloguer”.

Segons l’investigat, ell només utilitza aquests cotxes “en simple règim de rènting” des de la posada en circulació dels mateixos en els anys 2016 i 2017 i “els contractes entre el senyor De la Joya i l’empresa Pichler GFG AG per a la utilització en règim de lloguer d’aquests vehicles és de lícit comerç i no té cap relació amb els fets que s’investiguen”.

Confiscació innecessària

A més, al·lega en el seu escrit que la confiscació dels vehicles en el marc de la peça denominada ‘Pit’ del ‘cas Villarejo’ no resulta “necessària per assegurar l’eventual decomís dels béns”, ja que “no són de la seva propietat, motiu pel qual, al marge de l’embargament, de cap manera pot disposar el senyor De la Joya d’aquests vehicles, tret de per a la seva utilització com a llogater”.

“La intervenció de les claus dels vehicles resulta a més especialment costosa, ja que es tracta de models de molt alt preu que requereixen un elevat manteniment per part de l’empresa propietària i també dels usuaris, de manera que si els vehicles romanen sense utilitzar de forma prolongada es veuen abocats a importants avaries mecàniques que repercutirien directament i molt negativament en el resultat econòmic de Pichler GFG AG, que no té cap relació amb el present procediment”, argumenta De la Joya.

Per això, i “a fi d’evitar els perjudicis derivats de la intervenció de les claus i documentació dels vehicles”, l’empresari demana al Jutjat Central d’Instrucció número 6 que li tornin les claus i la documentació dels cotxes “als únics efectes del compliment del contracte de lícit comerç entre l’investigat i l’empresa suïssa de venda i lloguer de vehicles”.

Acreditar el vincle legal

Davant de la sol·licitud de De la Joya, l’acusació popular ha presentat un altre escrit, en el que s’oposa “en tant que aquesta representació no acrediti el vincle legal” pel qual l’empresari “afirma ostentar la simple possessió sobre els vehicles”.

D’aquesta manera, demana al magistrat instructor que abans de prendre qualsevol decisió requereixi a De la Joya “els contractes d’arrendament financer sobre els quatre vehicles i justificants dels pagaments de les quotes dels arrendaments des del seu inici” perquè pugui demostrar el règim de rènting que s’argumenta i així poder descartar que els cotxes hagin sigut pagats amb diners procedents de les presumptes activitats il·lícites per les quals va ser detingut al maig.

De la Joya està imputat a la peça número 4 del ‘cas Villarejo’, denominada ‘Pit’, per la qual a més del comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo i el seu soci Rafael Redondo, estan sent investigats el germà d’aquest, Álvaro Pérez-Maura i els advocats Enrique Maestre, David Macías i Francisco Soucheiron, així com l’exambaixador dels Estats Units a Guatemala Julio Ligorría i el mitjancer Armando Mateo i l’expolicia Antonio Bonilla.

Extradició de Pérez-Maura

Manuel García Castellón investiga, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, si des dels mateixos jutjats o des de la Policia Nacional es va avisar el navilier Ángel Pérez-Maura que Guatemala demanaria la seva detenció i extradició. 

L’ordre internacional dictada per Guatemala contra Pérez-Maura per una macrocausa de corrupció el 14 d’abril del 2016 es va donar d’alta a les oficines espanyoles d’Interpol el 22 d’aquell mes. Aquell mateix dia, el navilier va presentar un escrit a l’Audiència Nacional dient que sabia per “diaris digitals” que l’estaven buscant i es posava a disposició per no ser detingut.

Notícies relacionades

No obstant, aquest document “no consta” a l’expedient d’extradició de Pérez-Maura que obra a l’Audiència Nacional i no ha sigut fins a la seva detenció arran del ‘cas Villarejo’ quan ha aparegut: El va aportar la seva defensa el 10 de maig, quan va ser interrogat en qualitat de detingut, i al costat del justificant de recepció del sistema LexNet que assenyala la tarda del 22 d’abril del 2016 com a data d’enviament a l’Audiència Nacional.

En tot cas, l’expedient d’extradició es va obrir el 27 d’aquell mes al Jutjat Central d’Instrucció 2, que després de mantenir una comunicació amb Interpol, va suspendre l’ordre contra Pérez-Maura en vista de “la presentació voluntària del requisitoriat abans d’executar-se la detenció a Espanya”. No consta, com resumeix Anticorrupció, que el navilier “expliqués el mitjà ni el moment en què havia tingut coneixement que es trobava en situació de crida i cerca”.