Amenaça per a la pau social

La falta d’un finançament comú europeu via l’emissió de deute per costejar el multimilionari programa de rearmament tensiona els pressupostos nacionals. Diversos governs nacionals, encapçalats per França i Alemanya, instrumentalitzen el reforçament de la capacitat defensiva europea com una excusa per emprendre una ofensiva de retallada de la despesa social, cosa que posa en perill la pau social dins de la Unió Europea (UE) i encara regala més vots a una ultradreta en alça en un clima de descontentament polític i social. La cimera europea informal de Copenhaguen de l’1 d’octubre no va aportar cap avenç en el finançament del pla de rearmament, ni dels nous programes de defensa que van sorgint, com ara el mur contra drons.

La UE corre el risc de dotar-se d’una gran capacitat militar "només per perdre la pau a casa", va advertir el ministre de Fiances maltès, Clyde Caruana, el 22 de setembre en un acte del think tank brussel·lès Bruegel. El ministre va remarcar que el pla de rearmament europeu "no es pot fer a costa de desmantellar la despesa social" perquè en l’actual context "de creixent desigualtat i tensions socials pot debilitar el projecte europeu que volem defensar" i erosionar la confiança ciutadana en la UE.

Retallar la despesa social per finançar la defensa serà explotat pels populistes i els adversaris de la UE, apunten Anton Hemerijck i Manos Matsaganis, professors de l’Institut Universitari Europeu i de la Universitat Politècnica de Milà, respectivament. Un Estat del benestar ben finançat és essencial per protegir la democràcia, millora el desenvolupament econòmic i constitueix el tret distintiu de la UE, diuen tots dos, autors del llibre Quién tiene miedo del Estado del Bienestar ahora.

França és un exemple de la crisi: un rebuig ciutadà massiu al seu president, Emmanuel Macron (79% o 80% segons els sondejos d’Ipsos i Verian), i el 2 d’octubre amb la tercera jornada de mobilitzacions en menys de 30 dies contra les injustes retallades pressupostàries. En el projecte de pressupost per al 2026 del destituït primer ministre François Bayrou, la despesa militar creixia un 13%, sumada a les pujades d’anys anteriors, cosa que la convertia en la prioritat número u, mentre s’imposava un ajust global de 44.000 milions per rebaixar el dèficit públic. El nou primer ministre, Sébastien Lecornu, enllesteix les xifres del seu projecte pressupostari.

El suport al canceller alemany, Friedrich Merz, s’ha desplomat cinc mesos després d’assumir el càrrec, per la seva insistència en el fet que s’ha de retallar la despesa social, perquè Alemanya ja no la pot finançar, mentre s’enfila la despesa militar. L’ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) ja supera en intenció de vot (26%) els democristians de Merz (25%), segons les dades d’Europe Elects del 28 de setembre.

A la República Txeca, l’oligarca i ultradretà Andrej Babis, amb el seu partit, Acció de Ciutadans Descontents (ANO, que en txec aquestes sigles també volen dir sí), guanyarà de lluny les eleccions legislatives del 3 i 4 d’octubre, segons els sondejos, gràcies a les promeses que ha fet de millorar la protecció social, frenar la despesa militar i les ajudes a Ucraïna i prioritzar l’interès dels txecs. Un terç de la població txeca encara no ha recuperat el poder adquisitiu que tenia abans de la crisi, segons l’institut STEM.

Reforç dels partits ultres

Notícies relacionades

Barcelona torna a omplir el carrer per Palestina

Israel excarcera i deporta els quatre primers membres de la Flotilla

A Romania, on els partits que formen el Govern van experimentar una massiva desautorització ciutadana en les eleccions presidencials del maig, la Comissió Europea ha imposat un pla d’ajust molt dur per rebaixar el dèficit públic (9,3% del PIB) amb pujades d’impostos indirectes que penalitzen les classes treballadora i mitjana, mentre puja la despesa militar. El pla d’ajust ha reforçat els diversos partits ultres i ha debilitat el suport ciutadà al nou president, l’independent Nicusor Dan (34%), que no és tan ben valorat com els líders ultres Calin Georgescu (40%) i George Simion (38%), segons el sondeig de Curs del setembre.

Polònia és l’únic país que sembla aconseguir quadrar el cercle a l’augmentar al 4,5% del PIB la despesa militar sense retallar la despesa social. Però això només ha sigut possible gràcies a un creixement econòmic del 2,9% el 2024 (el triple que el de la UE) i a augmentar el dèficit públic fins al 6,6% del PIB, molt per sobre del dèficit francès (5,8%). Espanya ha decidit preservar la despesa social i limitar la pujada de la despesa militar, mentre que Itàlia aposta per la comptabilitat creativa per incloure en defensa gairebé de tot.