Vist per a la sentència de la història

¿Uns jutges poden decidir el futur polític d’un país democràtic? Aquesta és la responsabilitat que els acusats d’organitzar l’1-O i la declaració unilateral d’independència van arrogar aquest dimecres al Tribunal Suprem. La vista oral del procés al procés va finalitzar després de les últimes paraules dels líders independentistes, els precs dels quals es poden resumir en el que va expressar Oriol Junqueras, que s’enfronta a penes de fins a 25 anys de presó: "El millor per a tothom és tornar la qüestió a la política, a la bona política, al terreny del diàleg i l’acord".

Manuel Marchena, que en aquest temps ha passat de ser un anònim a una de les personalitats públiques més conegudes a Catalunya, va pronunciar a les 19.02 hores la frase final. "Moltíssimes gràcies a tots; vist per a sentència. Abandonin la sala, si us plau". Han sigut 52 sessions, quatre mesos per a un judici històric des de tots els punts de vista. Sobretot perquè, com van recordar un a un els 12 acusats, part de la ciutadania considera que el que està en qüestió és la credibilitat de l’arquitectura institucional d’Espanyao almenys la seva ductilitat per acollir sensibilitats nacionals diverses.

Les últimes dues setmanes del judici s’han dedicat als al·legats finals d’acusacions i defenses. No hi ha hagut en tota la vista una ocasió millor per constatar els oceans de distància que hi ha en l’opinió sobre el que va passar a Catalunya en la convulsa tardor del 2017.

Per a la Fiscalia, els acusats van muntar un "cop d’Estat" en tota regla, un pla per liquidar la Constitució sustentat en tres pilars: el Govern, el Parlament –amb les famoses sessions del 6 i el 7 de setembre, definides aquest dimecres com a “infaustes” per Santi Vila– i associacions com Òmnium Cultural i l’ANC. Per a les defenses, allò va ser poc més que una 'performance', un alleujament perquè els catalans poguessin expressar la seva opinió sobre la independència en una urna i després celebrar-la com una festa, sabent que la proclamació de Carles Puigdemont era només simbòlica. Van declarar la independència i després van assumir dòcilment la suspensió de l’autonomia, va recordar, per exemple, l’advocat Xavier Melero. I que, per descomptat, mai hi va haver violència.

Del que es diu al que es fa

La versió actual que buscaven els acusats amb l’1-O i la DUI es compadeix poc amb les seves grandiloqüents promeses de l’octubre del 2017, però, si fos assumida pel tribunal, els deslliuraria d’una condemna per rebel·lió. Aquest dimecres, els processats van preferir obviar en les seves últimes paraules els objectius de les seves accions, però van remar en la mateixa direcció pràctica quan van remarcar, tots ells, que mai van encoratjar accions violentes.

Fora d’això, els al·legats van ser eminentment polítics. Cadascun en el seu estil, alguns dels acusats van apel·lar a la incongruència que suposa que, segons la seva opinió, una qüestió política es dirimeixi en una sala de justícia. Junqueras, per exemple, va admetre que potser va cometre "errors", però que en qualsevol cas no són matèria penal. "Sempre he evitat la mala política, la que nega el diàleg i l’acord i els ha traspassat a vostès la responsabilitat de dictar sentència", va dir mirant els membres del tribunal.

També va carregar indirectament contra l’enfocament que el Govern de Mariano Rajoy sempre va dispensar al conflicte català –el que es dona a un problema d’ordre públic. Jordi Cuixart, el president d’Òmnium, que va fer una apassionada intervenció, molt celebrada per un sector de l’independentisme, va dir que el poder judicial no pot "resoldre un problema polític". I va concloure: "No me’n penedeixo; tornaria a fer el mateix".

No està clar si en tindrà ocasió. I no només per la possibilitat que se’l condemni a molts anys de presó –la Fiscalia li demana 17 anys–, sinó perquè el sobiranisme encara no sap el que s’ha de fer quan es dictin les sentències. El president de la Generalitat, Quim Torra, és dels més impetuosos, però s’ha de veure quin és el seu pes real dins del moviment. Aquest dimecres, després d’haver assistit al judici, es va limitar a invocar la unitat de l’independentisme i a insistir que ell treballa "perquè Catalunya sigui un Estat", sense concretar el que té al cap, segons informa Fidel Masreal.

A diferència de Junqueras, que es va limitar a constatar la seva condició de "pare de família", alguns acusats van incidir que el temps que fa que són en presó preventiva els ha privat de disfrutar de la companyia de les seves famílies, que en diversos casos inclouen fills petits. Era inevitable que part dels catalans es commoguessin amb les al·lusions emocionades de Jordi Sànchez als seus pareso de Josep Rull als seu fills, en Bernat, de 10 anys, i en Roger, de 4.

Ja fos perquè alguns pensen que s’enfronten a un judici polític i les sentències ja estan dictades o perquè eren conscients de la repercussió dels seus al·legats finals, els discursos van buscar menys la incidència en els jutges que defensar uns principis i valors. Potser amb una excepció, la de Carme Forcadell. L’expresidenta del Parlament no entén per què a ella se l’acusa de rebel·lió i fa més d’un any que és en presó preventiva i per què als seus excompanys a la Mesa se’ls atribueixi només desobediència i estan en llibertat.

La protesta de Forcadell

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

"No existeix res que diferenciï la meva actuació. El meu vot va ser tan important o tan poc com els seus; no existeix cap acte que justifiqui que jo estigui separada de la resta de la Mesa. Molta gent està convençuda que soc aquí per ser qui soc, no pels fets. Espero que aquesta situació es repari", va dir.

Pocs dubten que, malgrat que Marchena va pronunciar aquest dimecres el "vist per a sentència", el judici acabarà en realitat al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. El mateix president del Suprem va dissenyar el desenvolupament de la vista, seguida en directe des del primer minut, amb la voluntat d’evitar-se acusacions que els processats no van tenir un procés just. Malgrat tot, les defenses han mostrat el seu malestar en diverses ocasions. Ara, Marchena i els seus companys tenen l’estiu per dictar les sentències més decisives dels 40 anys de democràcia espanyola.