Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Desobediència, sí; rebel·lió, no

Els advocats de Junqueras i de Sànchez neguen la violència: «40.000 manifestants, zero ferits»

Melero destaca que no es va declarar la independència, «ni es va arriar la bandera» i que es va aplicar el 155 sense problema

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

Totes les defenses compartien un objectiu prioritari: negar l’alçament i la violència, requisits necessaris per considerar rebel·lió els fets de la tardor del 2017 a Catalunya. A tot estirar, hi va haver desobediència, segons han admès. Potser desordres públics i, fins i tot, “actes concrets i minoritaris de resistència a l’autoritat”, però res més. Ni tan sols es va declarar la independència ni es va arriar la bandera d’Espanya. I fins i tot es va acatar l’aplicació del 155 de la Constitució. El document ‘Enfocats’ en què es basen les acusacions va ser “fum”, i la coordinació entre cossos policials l’1-O, “un frau”.

Els advocats que aquest dimarts han pogut defensar, davant el tribunal, l’absolució dels seus clients ha optat per estils diferents per posar en perill els pilars en què les acusacions basen la seva greu petició de pena. Més polític, Andreu van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, i convertint-se en protagonista, Jordi Pina, de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Més jurídic, però gens avorrit, gràcies a l’ús continu de la ironia, Javier Melero, en nom de l’exconseller Joaquim Forn. Potser per això, el primer s’ha acomiadat demanant una sentència que “resolgui el conflicte”, i l’últim, reclamant que, com a ‘Amanece que no es poco’, els únics conflictes que es donin a Espanya siguin els relatius a l’escriptor americà William Faulkner. Pina, d’altra banda, va optar fins i tot per “fanfarronejar-se” i declarar el seu “orgull de país” per manifestacions multitudinàries “sense un paper a terra”.

L’“apocalipsi”

Van den Eynde ha destacat els dubtes que suscita el que va passar, quan ni la fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat es posen d’acord en si és rebel·lió o sedició. I ha negat que sigui res, perquè el 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia hi va haver “40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d’assalt, zero armes sostretes dels cotxes” de la Guàrdia Civil, la destrossa dels quals ni tan sols es va esmentar en les cròniques del dia, tot i que després es convertís en símbol de l’“apocalipsi” per a les acusacions. Per a aquest advocat, s’està “confonent la desobediència amb la rebel·lió” i amb la sedició, “si s’ordena a la gent que se’n vagi i no se’n va”, tot i que amb això no en tinguin prou les acusacions.

Ha sigut el primer a qualificar de “fum” Enfocats, que causaria “riure” si no s’esgrimís per demanar fins a 25 anys de presó per a Junqueras. Pina, que l’ha atribuït a “un il·luminat”, ha començat el seu informe negant “el període insurreccional” que va portar la fiscalia a qualificar de “cop d’Estat” els fets que van tenir lloc a Catalunya, en què s’ha mostrat taxatiu: “Hi ha pau”, es digui el que digui. L’advocat de Sànchez s’ha diferenciat dels seus companys al situar-se entre els votants del referèndum i els treballadors de l’endemà. I ha pecat d’una certa sobreactuació a l’insistir a “jurar no saber com explicar ja” que l’anunci de les vies no pertanyia a la campanya de Civisme; que Rull no va vetar l’atracada del barco que transportava policies per això, sinó per raons tècniques, o que no hi havia tipus penal que castigués Sànchez per “ser estúpid”.

Melero s’ha sumat a l’argumentació sobre l’absència de violència el 20-S amb ironia, a l’atribuir algun llançament d’ampolles de cervesa, “buides”, i d’aigua, “plenes”, a la personalitat dels ‘llançadors’. Però ell es va centrar a negar la principal: “No es va efectuar cap declaració de la independència” el 27 d’octubre del 2017. “No s’arria la bandera, no es comunica res al cos diplomàtic i tothom s’adapta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Soc conscient que a algú li pot molestar aquesta versió, però això és el que va passar”, ha afirmat. I fins i tot ha al·ludit a Franco, sense citar-lo, al dir que, si s’hagués consumat l’alçament imputat, “s’hauria instal·lat una estàtua en una plaça de Madrid”.

“¿Disparar a matar?”

La seva argumentació passava per afirmar que les lleis de desconnexió es van incomplir, negar “el menor concert” entre la policia catalana i l’Executiu del fugit Carles Puigdemont “més enllà de la cortesia administrativa” i qualificar de “frau” la suposada coordinació entre cossos policials per impedir l’1-O. Ha admès que “potser algú es va equivocar a primera hora del matí” sobre la necessitat de “fer un dispositiu de seguretat” davant Economia per garantir el registre ordenat pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, “però això no és cap delicte”, ha asseverat.

D’aquí va passar a l’ús de la força policial. “¿Què havien de fer els Mossos? ¿Disparar a matar?” I s’ha centrat en un testimoni també reclamat pel fiscal: el cap de la Brigada Mòbil que va respondre a Sànchez que per ell podia trucar “al Papa de Roma”, però que ell compliria l’ordre rebuda de tractar d’arribar a la porta de la conselleria, on no hauria pogut arribar “ni amb el setè de cavalleria”.

Pina, que ha volgut acabar el seu informe tornant a demanar la llibertat dels seus defensats, mentre el tribunal delibera la sentència que imposarà, ha escollit el català per dir als seus “amics”: “Sigui quina sigui la sentència, estigueu tranquils, que sou gent de pau”. Havia de ser el colofó de la jornada, perquè ja gairebé no s’ha fet atenció a Josep Riba, advocat de l’exconseller Carles Mundó, que ha conclòs els informes aquest dimarts. Ha substituït Marina Roig, advocada de l’altre Jordi [Cuixart] sobre el qual l’acusació assenta la rebel·lió, al trobar-se indisposta. Aquest dimecres comptarà a l’auditori amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.