Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

La defensa de Cuixart apel·la al «conflicte entre Catalunya i Espanya» de la tardor del 2017

Retreu a les acusacions «arrogar-se la propietat de la Carta Magna i la seva defensa»

L'advocat de Bassa afirma que «les escopinades o el 'sillazo' no posen en perill el sistema constitucional»

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

L’advocada Marina Roig, en nom del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va afirmar que "a la tardor del 2017 es va produir un conflicte polític de gran calat entre Catalunya i Espanya", per la qual cosa una gran part de la societat catalana va sortir al carrer a protestar sense incórrer en la violència. "Criminalitzar la mobilització popular és un greu error que pot tenir conseqüències nefastes", va afegir.

La lletrada va admetre que "aquells dies es van moure en el límit de la suspensió de drets. Una part important de la ciutadania, independentistes i no independentistes, van sortir al carrer a defensar el seu compromís amb les institucions catalanes" davant del que van considerar un atac, en el qual va incloure sense citar-la l’operació Anubis per la qual es van realitzar detencions i registres, entre els quals, el de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre.

Prèviament havia esgrimit la Constitució per emmarcar la conducta del seu defensat en el dret de reunió i va lamentar que les acusacions provin d’encaixar la seva actuació en un tipus delictiu quan és el mer exercici d’un dret fonamental. “La defensa de la unitat d’Espanya no pot sacrificar els drets fonamentals”, tot i que les manifestacions que se li atribueixen siguin per reclamar l’autodeterminació de Catalunya. [Segueix el final del judici al procés en directe.]

Sense Constitució no hi ha democràcia

“L’acusació no pot arrogar-se ni la propietat de la Constitució ni la seva defensa. No hi ha Constitució sense democràcia”, ni sense que participin els ciutadans, va explicar abans d’assegurar la seva intenció d’“invocar l’esperit liberal de la lluita antifranquista de la Constitució”. Roig, que es va remetre als informes dels advocats que els havien precedit en l’ús de la paraula, va afirmar que s’està aplicant el dret penal de l’enemic i va recordar l’informe del grup de treball de l’ONU, que va qualificar d’arbitrària la detenció i pel qual ha tornat a demanar la llibertat, petició amb què ha volgut acabar l’informe.

La lletrada, que va llegir l’informe, va citar diversos informes internacionals en relació amb l’ús de la força i la dissolució de manifestants. A més, va insistir que hi va haver una falta d’entesa per part de la Guàrdia Civil, que havia de parlar amb els responsables de les organitzacions sobiranistes perquè la diligència s’acabés bé.

Quan amb prou feines li quedaven 10 minuts per acabar, Roig va entrar en el fons del cas. I va negar poder atribuir a Cuixart "les lesions als ciutadans produïdes per l’acció policial". Les patides pels agents van ser "fets aïllats" i no poden conformar el delicte de rebel·lió, ni de sedició, dels que respectivament acusa la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Però en qualsevol cas es va tractar de fets 

Incidents "aïllats" l’1-O. Roig diu que hi va haver incidents "aïllats" l’1-O, però no converteix els fets d’aquell dia "en fets violents" i menys en fets que "configurin el delicte de rebel·lió". "Sí que hi va haver resistència passiva en 35 escoles, que no tenia per objectiu impedir l’actuació policial sinó protestar i, en alguns casos, retardar-la".

Violència ‘soft’

Per la seva part, l’advocat de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, Mariano Bergés, va utilitzar el seu informe per negar la violència defensada per la fiscalia per acusar de rebel·lió –més enllà d’una “violència soft”–, insuficient per considerar l’1-O un delicte de gravetat semblant al que fins ara, va insistir, només s’ha atribuït al cop d’Estat del 23-F i a la conspiració de l’operació Galaxia. “Atribuir aquest delicte és atemptar contra el principi de legalitat”, va afirmar.

Bergés va afirmar que si s’hagués considerat trencat l’ordre constitucional, el consell de Ministres hauria d’haver debatut almenys la necessitat de l’estat de setge i excepció, cosa que mai va fer, per tant, poc es pot parlar de rebel·lió. “Els cops, les cares d’odi, les escopinades, el ‘sillazo’, no pot posar en perill el sistema constitucional. No hi va haver violència ni alçament, perquè no pot considerar-se com a tal resistir-se de manera passiva a l’actuació policial", va asseverar. En aquesta línia, va assegurar que la resistència passiva que es va produir "no mereix un retret de deu a quinze anys de presó", tot i que puguin ser mereixedors d’una sanció administrativa per la Llei de Seguretat Ciutadana.