Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

L'advocat de Forn: "El Govern no va declarar la independència, no s'arria la bandera"

El defensor de l'exconseller afirma que "la Generalitat no tenia poder per imposar per la força un canvi normatiu"

El lletrat sosté que el dispositiu de la Policia Nacional per a l'1-O era per "complet aberrant"

J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

Javier Melero, advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, va assegurar aquest dimarts al Tribunal Suprem que el Govern de la Generalitat "no va efectuar cap declaració de la independència" el 27 d’octubre del 2017. "No s’arria la bandera, no es comunica res al cos diplomàtic i tothom s’adapta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Soc conscient que a algú li pot molestar aquesta versió, però això és el que va passar", va asseverar.  El lletrat va posar èmfasi en el fet que després que el Parlament aprovés les lleis de desconnexió, l’Executiu català el que va fer és "incomplir" el seu contingut i, per tant, la declaració de la independència. I sobre els Mossos, va insistir que no existia "el menor concert" entre la policia catalana i l’Executiu de Carles Puigdemont, "més enllà de la cortesia administrativa". El seu informe no va estar exempt d’ironia: "És evident que no es va consumar [l’alçament], perquè si s’hagués consumat s’hauria instal·lat una estàtua en una plaça de Madrid".

L’advocat va admetre que no s’està jutjant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per la seva actuació en el referèndum unilateral de l’1-O. "A la policia no se la defensa dient que és un honor, no ensabonant-la, sinó deixant clar que la ineptitud dels seus comandaments en el disseny d’un dispositiu per complet aberrant els va conduir a una situació endimoniada en la qual el compliment del deure portava a un deteriorament de la seva imatge pública", va concretar. Els policies "van patir un gravíssim dèficit d’organització" que va ser "pretès i buscat". Segons l’opinió d’aquest jurista, "l’únic pla d’actuació amb cara i ulls és el que elaboren els Mossos". "Ningú del Ministeri d’Interior es va voler coordinar amb els Mossos", va subratllar.

Melero va recalcar que "no es pot trivialitzar el concepte de ‘violència’", perquè és una falta de respecte als morts en alçaments militars, i ha censurat la utilització per part del fiscal de la qualificació de "cop d’Estat" per referir-se als fets esdevinguts a Catalunya a partir del 20 de setembre del 2017. "És un tòpic molt trillat", va etzibar, i després va insistir que "la Generalitat no tenia poder per imposar per la força un canvi normatiu".  L’advocat va afirmar que Forn va fer actes "dispositius d’evitació del referèndum" i cita els reforços policials, els quadrants dels horaris dels Mossos, entre d’altres.

Desobediència, res de rebel·lió

L’advocat, això sí, va reconèixer que l’exconseller va poder cometre un delicte de desobediència, tot i que va recordar que va rebre només una notificació del Tribunal Constitucional. "Cedeixo aquesta trinxera. El senyor Forn va desobeir el Tribunal Constitucional". Però nega la comissió d’altres delictes, com la rebel·lió que, va precisar, estava històricament pensada per al "cuartelazo", per a l’alçament en armes. Al seu entendre, la fiscalia s’ha oposat a aquest plantejament i que s’ha passat a "l’època de les xarxes socials".

El que va passar el 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia va ser un altre punt del seu informe. El defensor va explicar que, en tot cas, es van produir delictes de desordres públics i que hi va haver "actes concrets i minoritaris de resistència a l’autoritat". "Potser algú es va equivocar a primera hora del matí a l’hora de fer un dispositiu de seguretat [respecte al registre judicial], però això no és cap delicte de rebel·lió o sedició", va argumentar. "¿Què havien de fer els Mossos? ¿Disparar a matar?", va incidir.

Melero va finalitzar la seva intervenció donant les gràcies al tribunal, als funcionaris del jutjat i als policies que han vetllat per la seguretat al Tribunal Suprem. I va citar la pel·lícula 'Amanece que no es poco', en la qual un guàrdia civil català diu que el problema de seguretat més gran al poble era criticar l’escriptor William Faulkner, al qual tots adoraven. “Tant de bo tinguem una Espanya on només discutim per William Faulkner", va sentenciar l’advocat.